Videovigil??ncia
De Viquip??dia
Actualment la vigil??ncia s'ha convertit en un component molt important en la majoria de sectors p??blics i privats de la nostra societat. Concretament en el cas de la videovigil??ncia s'est?? evolucionant per tal de poder tenir el millor acc??s i control a la informaci?? que vulguem adquirir i visualitzar amb les m??ximes garanties de qualitat i servei. ??s per aix?? que s'est??n intentant millorar els sistemes de videovigil??ncia a tots el nivells.
Els sistemes tradicionals de Circuits Tancats de Televisi?? (CCTV) requereixen una infraestructura separada que utilitza un cable coaxial. Aquest cable va estar dissenyat per a transmissions punt a punt de v??deo des d'una c??mera fins a una gravadora al mateix lloc.
El desenvolupament del v??deo digital va permetre el progr??s fins als cables trenats i la fibra ??ptica. Les seq????ncies d'imatges s'emmagatzemen en format digital en servidors, en lloc de les cintes de v??deo, alleujant els problemes inherents a medis magn??tics. La influ??ncia creixent de la ind??stria de les tecnologies de la informaci?? fa que actualment puguem gaudir de v??deo en una gran varietat de plataformes. Aquesta nova esp??cie de v??deo permet transmissions IP de les senyals de v??deo i poden transmetre's en combinaci?? amb seq????ncies de veu i ??udio. Aquestes transmissions poden emmagatzemar-se o simplement veure-les en temps real.
Taula de continguts |
[edita] Caracter??stiques principals d'un sistema de videovigil??ncia
[edita] Les c??meres
El tipus de c??mera de v??deo que usen els sistemes de videovigil??ncia abarca des dels sistemes m??s rudimentaris fins als sistemes d'alta tecnologia. Depenent de l'objectiu que volem que prenguin les nostres c??meres de videovigil??ncia tenim un ventall ben divers:
- C??meres blanc/negre amb o sense infrarrojos.
- C??meres de color amb o sense infrarrojos.
- Microc??meres (de la mida d'un c??ntim d'euro).
- Minic??meres (petites per?? bastant localitzables).
- C??meres Domo (usades per posar-se en sostres de botigues, establiments comercials, f??briques, etc..).
Totes elles tenen la seva pr??pia sensibilitat a la llum, tipus de lent, n??mero de l??nies de TV, angle de visi??, n??mero de p??xels, SNR, correcci?? gamma, control de guany, consum, dimensions, pes i altres par??metres que fa que sigui pr??cticament impossible ajuntar tots aquests factors en valors similars perqu?? com hem dit anteriorment dependr?? de l'??s que en volguem fer a l'hora de controlar una determinada situaci??.
[edita] Sensors externs
Aquest sistema permet conectar sensors externs d'alarma com per exemple els detectors PIR convencionals per a poder cubrir la detecci?? de moviment que pugu??s provenir d'angles no coberts per la c??mera. En general, les c??meres disposen d'un complex sistema de detecci?? de moviment mitjan??ant un an??lisis instantani i continuat de les variacions que es produeixen en els fotogrames de v??deo que registra el sensor ??ptic. Aquests sistema permet diferenciar nivells de detecci?? de moviment en una escena (per exemple con??ixer si correspon a un peat?? o a un cotxe).
[edita] Activament remot de dispositius
La majoria de sistemes de videovigil??ncia disposen d'una sortida obert-tancat ens els servidors de v??deo, que es controla des del software de visualitzaci?? que s'utilitzi en cada cas. Per tant, ??s possible la conexi?? d'un rel?? que manipuli, per exemple, l'engegat de les llums o l'obertura d'una porta.
[edita] Control d'acc??s a les dades
Aquesta part d'un sistema de videovigil??ncia tamb?? ??s indispensable ja que s'encarrega de permetre o de cancel??lar el pas a un espai protegit amb determinats riscs. La seva funci?? principal ??s la de comprovar, inspeccionar i intervenir el pas o circulaci?? de persones, objectes o vehicles a una zona o ??rea de seguretat. Els avan??os tecnol??gics preveuen un ampli creixement i evoluci?? en aquests sistemes, sobre tot els basats en sensors biom??trics.
[edita] Sistemes de software intel??ligent
Depenent del tipus d'aplicacions tindrem deiferents tipus de software dedictats a fer diverses tasques.
- Sistema perimetral: Basat en la detecci?? d'intrusos dins la propietat, individus sospitosos, creuament de barreres virtuals, etc.. El sistema permet filtrar autom??ticament els canvis de llum, pluja, arbres que es mouen amb el vent, etc..
- Tr??fic: Sistema dissenyat expressament per a la gesti?? d'incid??ncies de tr??fic, canvis de sentit de la marxa, vehicles mal parats, comptador de vehicles, etc..
- Sistema comptador: Encarregat d'enregistrar i controlar el nombre de persones que accedeixen en cada moment a un recinte, flux de gent i generaci?? d'estad??stiques per hora, dia o mes.
- Punt de venda: Es tracta d'un sistema adaptat a les necessitats de la PYME tals com les mitjanes i grans superf??cies de comer??. Permet controlar les activitats de la caixa registradora per evitar irregularitats o estafes.
- Objecte abandonat: An??lisis d'objectes abandonats detectats pel seu volum, el temps sense moure's, etc..
- Reconeixement de matr??cules: Sistema de control d'accessos que restringeix l'acc??s de vehicles, emmmagatzemat en una base de dades per a registres.
[edita] Sistemes de videovigil??ncia
[edita] Sistema de CCTV
En els sistemes tradicionals de CCTV o sistemes de circuit tancat es conecten v??ries c??meres per mitj?? d'un cable coaxial d'uns 75 ohms de forma tancada a multiplexors que alimenten v??ries gravadores de v??deo en una habitaci?? de control central. A trav??s d'aquest sistema es poden mirar les imatges en temps real per mitj?? de diversos monitors, d'un sol monitor amb un switch per a canviar la c??mera desitjada, o de monitors capa??os d'acceptar m??ltiples fonts de v??deo en finestres diferents.
La desaventatge inherent d'aquest m??tode ??s predominant en el cost de l'estaci?? de monitoritzaci?? de seguretat. A m??s a m??s, el centre de seguretat 'centralitzat' constitueix un punt de possibles fraus dins de la infraestructura. Totes les alimentacions de v??deo i els cables de control han de ser instal??lats en home-run cap a aquest punt. Si una c??mera ??s reubicada, freq??entment es requereix un nou cablejat. Les filmoteques requereixen moltes cintes i, degut a qu?? els medis magn??tics s??n susceptibles a desc??rregues magn??tiques o electroest??tiques, aquest sistemes no sempre proporcionen la totalitat de la funcionalitat per la qual han estat dissenyades. El factor hum?? tamb?? ??s part d'aquest sistema ja que una persona ha de canviar f??sicament les cintes, monitoritzar les sessions de gravaci??, etc.. En certes ocasions, l'??s de la fibra ??ptica ??s necessari en ambients on les dist??ncies requereixen l'??s de repetidors per a amplificar la senyal o on la interfer??ncia electromagn??tica (EMI) representa un problema.
[edita] L'arribada de la era digital
Actualment hi ha molts pocs sistemes de videovigil??ncia que treballin amb el sistema esmentat anteriorment ja que tot aix?? va comen??ar a canviar amb l'aparici?? de la era digital. Les gravadores de video digital DVR (Digital Video Recorders) es van introduir per resoldre molts dels problemes de les filmoteques de medis magn??tics. Els videos digitals es graven en unitats de disc dur i aix?? permet obtenir redund??ncia, monitoritzaci?? descentralitzada, millor qualitat d'imatge i major temps de vida de les gravacions. Les transmissions digitals poden emmagatzemar-se sense la necessitat de l'intervenci?? humana o un canvi de cintes. Els temps de gravaci?? s??n majors i gr??cies als algoritmes de compressi?? dins dels dispositius i seq????ncies de v??deo, es pot accedir a aquestes gravacions instant??niament i virtualment a qualsevol lloc on les pol??tiques de seguretat ho permetin. Un DVR t??pic pot multiplexar 16 canals per a gravaci?? i reproducci??. Aix?? representa una reducci?? significativa de costos.
[edita] Sistema de c??meres IP
[edita] Definici??
Les c??meres IP s??n videoc??meres de vigil??ncia que tenen la particularitat d???enviar senyals de v??deo (i en molts casos ??udio), podent estar conectades directament a un encaminador ADSL, o b?? a un concentrador d???una red local, per poder visualitzar en directe les imatges b?? sigui en una xarxa local (LAN) o a trav??s de qualsevol equip conectat a Internet (WAN), podent estar a qualsevol part del m??n. Al mateix temps, les c??meres IP permeten l???enviament d???alarmes per mitj?? de e-mail, la grabaci?? de seq????ncies d???imatges o de fotogrames en format digital en equips inform??tics permetent posteriorment verificar el qu?? ha passat en el lloc o llocs vigilats. Es poden col???locar a qualsevol lloc que disposi de router ADSL o XDSL (amb direcci?? IP fixa, encara que alguns models tamb?? accepten IP din??mica). A m??s a m??s, tamb?? existeixen models que permeten que la conexi?? no sigui permanent i que quan sigui necessari es pugui realitzar a trav??s d???un m??dem convencional a la l??nia telef??nica b??sica.
El nombre d'observadors simultanis que admeten les c??meres i els servidors de v??deo en general ??s d'entre 10 i 20. Tamb?? es possible enviar "snapshots" de forma autom??tica i amb un per??ode de refresc de pocs segons, a una p??gina web determinada per a qu?? el p??blic en general pugui accedir a aquelles imatges.
[edita] Funcionament intern
Les c??meres IP internament estan constitu??des per la c??mera de v??deo pr??piament dita (lents, sensor d'imatge, processador digital de senyal), per un compressor d'imatge (xip encarregat de comprimir al m??xim la informaci?? continguda a les imatges) i per un ordinador en miniatura (CPU, FLASH, DRAM i m??dul Ethernet/WIFI) encarregat en exclusiva de gestionar processos propis, tals com la compressi?? i enviament de les imatges, la gesti?? d'alarmas i avisos, gesti?? d'autoritzacions per a visualitzar imatges, etc..
Les imatges digitals d'alta ressoluci?? necessiten major ample de banda per a transmissi?? i m??s espai dins el disc dur per a emmgatzament. Els sistemes de compressi?? d'imatge usats en videovigil??ncia s??n b??sicament el MPEG-4 i el M-JPEG i s'escullen b??sicament per ajustar la informaci?? que es produeix als amples de banda dels sistemes de transmissi?? de informaci?? com per exemple l'ADSL. Per la compressi?? d'imatges completes s'usa la majoria de cops M-JPEG (Motion-JPEG), per?? si s'usa compressi?? a partir de difer??ncia d'imatges basades en imatges completes, sovint s'utilitza MPEG4. A difer??ncia de M-JPEG, cada imatge no sempre ??s guardada a MPEG4, sin?? nom??s la transmissi?? de canvis en la imatge de refer??ncia (Key Frame). Despr??s d'una successi?? d'imatges intermitges es segueix de nou un Key frame. A trav??s del control de Ethernet, que empaqueta les dades en paquets IP, les imatges arriben a la xarxa de dades.
En general la majoria de les c??mares IP tamb?? disposen de micr??fons d'alta sensibilitat incorporats a la pr??pia c??mera, amb l'objectiu de poder transmetre ??udio mitjan??ant el protocol de conexi?? UDP.
TCP/IP s'ha convertit en el protocol b??sic per a aquestes xarxes. La seva arquitectura oberta permet que diversos sistemes puguin compartir l'espai de xarxa i aprofitar aquestes noves tecnologies per augmentar la seva capacitat, confiabilitat, escalibilitat, o accessibilitat dels recursos de xarxa. Amb l'habilitat d'utilitzar la infraestructura existent, un edifici pot tornar-se totalment automatitzat utilitzant un sol sistema de cablejat. Aquesta automatitzaci?? pot incluir no tan sols CCTV, sin?? tamb?? control d'accessos, sistemes de foc i seguretat, sistemes d'automatitzaci?? d'edificis, veu i per suposat tr??fic de xarxa.
Els administradors i els usuaris de la xarxa no estan m??s encadenats a un sol lloc ja que el control i/o administraci?? d'aquests sistemes pot realitzar-se des de qualsevol estaci?? de treball amb acc??s a la xarxa. Dins de la gamma de c??meres IP existeix una gran varietat en funci?? de l'aplicaci?? que se li doni; en general existeixen c??meres fixes i amb moviment. Les c??meres Pan-Pilt (P/T), anomenades aix?? perqu?? disposen de mobilitat vertical i horitzontal, permeten crear un sistema de vigil??ncia amb una gran cobertura i flexibilitat, ja que en moltes ocasions poden substituir a diverses c??meres fixes. La visualitzaci?? de les c??meres IP amb moviment i l'??s d'aquestes es pot realitzar a dist??ncia mitjan??ant Internet Explorer, simplement teclejant la direcci?? IP privada o p??blica de les c??meres en funci?? de si visualitzen des de la LAN o la WAN.
[edita] Aplicacions
Algunes de les aplicacions m??s freq??ents de les c??meres IP s??n la vigil??ncia de:
- Vivendes, permetent visualitzar la pr??pia vivenda des de l'oficina, hotel, etc.. quan no hi som presents.
- Negocis, permetent controlar, per exemple, v??ries sucursals d'una cadena de tendes, gasolineres, etc..
- Instal??lacions industrials, magatzems, zones d'aparcament,... o tamb?? determinats processos de m??quinaria o mesuradors.
- Hosteleria, restauraci??, instal??lacions esportives.
- Llocs tur??stics. Cada dia ??s m??s freq??ent que organismes oficials, com comunitats aut??nomes o ajuntaments promocionin les seves zones tur??stiques o emblem??tiques implementant ales seves p??gines web les imatges procedents de c??meres IP estrat??gicament situades.
[edita] CCTV vs. IP
Les c??meres IP tenen molts avantatges respecte els sistemes tradicionals de vigil??ncia mitjan??ant CCTV, les fonamentals s??n:
- Flexibilitat respecte l'ampliaci?? del sistema: Els sistemes CCTV normalment requereixen duplicar els sistemes de monitoritzaci?? quan s'amplia el sistema, els sistemes de c??mera IP permeten la seva ampliaci?? sense necessitat d'invertir en nous sistemes de monitoritzaci??.
- Cost redu??t: La instal??laci?? ??s molt m??s flexible ja que es basa en la infraestructura de la xarxa local o tamb?? en la conexi?? directa a un enrutador, o b?? per cable o b?? de forma inal??mbrica (Wireless LAN). S'elimina el cost dels sistemes de grabaci?? digital dels CCTV, ja que les grabacions de les c??meres IP es realitzen al disc dur d'un PC de la pr??pia xarxa local o d'un PC remot.
- Acc??s remot: L'observaci?? i grabaci?? dels esdeveniments no t?? perqu?? realitzar-se "in situ" com requereixen els sistemes CCTV.
[edita] C??meres via r??dio
Les c??meres via r??dio s'usen en aquelles instal??lacions en qu?? no es pot incloure un bon cablejat. S??n f??cils d'instal??lar, tan sols requereixen d'un transmissor que va acoplat a la c??mera i un receptor que es conecta directament al televisor, monitor, grabador de v??deo o ordinador.
Per tant, el receptor ve preparat per conectarse directament a l'entrada del v??deo del seu televisor o grabador, aix?? com a trav??s del euroconector, acoplant-li una de les dues entrades, de tal manera que quan alg?? desitgi veure el que est?? passant en el seu circuit de televisi??, tan sols tingui que canviar el canal amb el seu comandament a dist??ncia o apretar l'opci?? de gravar les imatges.
[edita] Debat ??tic sobre el tractament de la informaci??
La primera problem??tica que suposa el fet d'enregistar v??deos en zones p??bliques o en llocs m??s privats com oficines, cases, etc.. ??s l'??s que se'n pot derivar quan els objectius d'adquisic?? d'imatge s??n poc morals o improcedents.
En alguns pa??sos de la Uni?? europea com Fran??a, Su??cia o fins i tot l'estat espanyol existeixen disposicions espec??fiques que regulen l'??s de videoc??meres, independentment del fet que la videovigil??ncia pugui implicar el tractament de dades personals. Aix?? doncs, i en base a aquestes consideracions podem distingir dos models ben diferenciats.
Per una banda, quan la instal??laci?? i el desplegament de circuits tancats de telvisi?? i equips de vigil??ncia similars s??n autoritzats pr??viament per una autoritat nacional de protecci?? de dades (Fran??a, Espanya, Su??cia).
Per una altra banda, en altres pa??sos com el Regne Unit, It??lia, B??lgica, Luxemburg i Alemanya, la videovigil??ncia no ??s objecte d'una legislaci?? espec??fica, sin?? que les autoritats de protecci?? de dades treballen per garantir l'aplicaci?? adequada de les disposicons generals de protecci?? de dades a trav??s de dict??mens, directius o codis de conducta.
Cada vegada ??s m??s freq??ent que les gravacions a trav??s de videoc??meres les realitzin conjuntament la policia i altres autoritats p??bliques o entitats privades (bancs, associacions esportives, empreses de transport, etc). Tot i que l'??s d'aquestes tecnologies per part d'aquests organismes reporta enormes beneficis, tamb?? d??na lloc a un cert risc de confusi?? pel que fa al paper i a les responsabilitats individuals sobre les tasques que aquests realitzen. Aix?? doncs, el tractament d'imatges privades ??s un punt de debat en tot govern en el moment en qu?? es decideix l'??s de videoc??meres tant en espais p??blics com en llocs privats.
