Vespertiliònid
De Viquipèdia
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Exemplars de vespertiliònids
|
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
Els vespertiliònids (Vespertilionidae) són una família de ratpenats que es caracteritzen per tindre un musell semblant al dels ratolins, mancat d'excrescències nasals, i per la presència d'una eminència cartilaginosa, anomenada tragus, davant de l'orifici auditiu. La forma del tragus és molt variable: pot ésser de secció cilíndrica o bé plana, amb l'extrem arrodonit, acabat en punta o bé eixamplat, en forma de bolet, etc., i és un dels trets que serveix per a determinar l'espècie. Els pavellons de les orelles també són de mida i formes molt diferents segons l'espècie, mentre que les ales poden ser llargues i estretes o bé curtes i amples, però sempre engloben del tot o gairebé del tot la cua.
Per a dormir poden penjar-se de cap per avall com els ratpenats de ferradura, però més sovint s'amaguen entre les clivelles de les roques o els troncs. Les que es pengen, pleguen les ales al costat del cos -llevat, de vegades, dels ratpenats orelluts-, de manera que no el recobreixen per complet com passa amb els rinolòfids. També, a diferència d'aquests, dobleguen la cua sobre l'abdomen i no sobre el llom, i la majoria són quadrúpedes àgils.
Responent a les variacions estacionals de temperatura, els vespertiliònids entren en hibernació, i algunes espècies de vol ràpid i constant realitzen llargues migracions, de fins a més de 1000 km, per anar a cercar els seus refugis d'hivern.
Hi ha 300 espècies d'aquesta família repartides per tot el món. Gairebé totes són insectívores, llevat d'alguns Myotis i Pizonyx que poden pescar peixos, i de les espècies més grosses del gènere Nyctalus que poden caçar ocells volant.
Als Països Catalans, el nombre de representants d'aquesta família és molt gran i algunes espècies són morfològicament molt semblants.
[edita] Classificació
Són reconegudes cinc subfamílies:
- Subfamília Vespertilioninae
- Gènere Eudiscopus
- Gènere Pipistrellus
- Gènere Scotozous
- Gènere Nyctalus
- Gènere Glischropus
- Gènere Eptesicus
- Gènere Ia
- Gènere Vespertilio
- Gènere Laephotis
- Gènere Histiotus
- Gènere Philetor
- Gènere Tylonycteris
- Gènere Mimetillus
- Gènere Hesperoptenus
- Gènere Chalinolobus
- Gènere Glauconycteris
- Gènere Nycticeius
- Gènere Nycticeinops
- Gènere Scoteanax
- Gènere Scotorepens
- Gènere Scotoecus
- Gènere Rhogeessa
- Gènere Scotomanes
- Gènere Scotophilus
- Gènere Otonycteris
- Gènere Lasiurus
- Gènere Barbastella
- Gènere Plecotus
- Gènere Idionycteris
- Gènere Euderma
- Gènere Nyctophilus
- Gènere Pharotis
- Gènere Corynorhinus
- Gènere Hypsugo
- Subfamília Murininae
- Gènere Murina
- Gènere Harpiocephalus
- Subfamília Myotinae
- Gènere Cistugo
- Gènere Myotis
- Gènere Lasionycteris
- Subfamília Miniopterinae
- Gènere Miniopterus
- Subfamília Kerivoulinae
- Gènere Kerivoula
[edita] Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, plana 68.
- Wilson D.E. i Reeder D.M.: Mammal Species of the World, Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 0-801-88221-4.
