Valerià Pujol i Bosch
De Viquipèdia
Valerià Pujol i Bosch (Premià de Dalt, el Maresme, 1952 - 1992) fou un poeta i escriptor català.
Llicenciat en Filologia Romànica, treballava en l'ensenyament secundari. Col·laborava amb diaris i altres publicacions, per exemple, Diari de Barcelona, Última Hora, Avui, El País i El Periódico de Catalunya. Es va iniciar escrivint poesia, fortament influida per l'existencialisme. En narrativa, va publicar contes eròtics, una narració titulada Terra de crims (1987) i dues novel·les. Va guanyar importants premis literaris com el Carles Riba, el Documenta i el Nacional de la Crítica. Com a traductor, destaca la seva versió de la Història de l’ull, de Georges Bataille.
Taula de continguts |
[edita] Obra
[edita] Poesia
- El crit i la paraula (1973)
- Tricefàl·lia (1975) (amb Salvador Solé i Joan Foni)
- Doble fons (1977)
- Destinatari d’albes (1980)
- Limito al nord només amb el teu sexe (1981)
- (1982) La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal. ISBN 847588010X.
- La xarxa del Númida (1986)
- Els breus estius (1989)
[edita] Narrativa breu
[edita] Novel·la
- Interruptus (1981)
- Palmira (1991)
[edita] Articles
[edita] Premis
- 1981 Documenta per Interruptus
- 1982 De la Crítica per Interruptus
- 1983 Carles Riba per La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal
[edita] Honors
- IES Valerià Pujol a Premià de Dalt, anomenat en el seu honor.
[edita] Enllaços externs
- Fitxa de l'autor al Qui és qui de les lletres catalanes
- Valerià Pujol, en el record Vilaweb literatura catalana moderna
- Valerià Pujol a DENC, Discursos d'Experimentació en la Narrativa Catalana