Vénda

De Viquipèdia

Divisió en véndes de Formentera

La vénda és l'organització territorial tradicional de les Pitiüses. Històricament a l'illa d'Eivissa només existia un únic nucli urbà, anomenat Vila, i la resta era una zona rural dispersa organitzada en véndes. Amb el repoblament de Formentera, al principi del segle XVIII, es va traslladar l'organització eivissenca. Aquesta organització territorial s'articula en quatre nivells: el casament, la vénda, la parròquia i el municipi.

Un casament és una casa rural eivissenca on s'entén per casa cadascun dels volums que la formen, o habitacions. El casament era l'espai de referència familiar i la unitat econòmica d'explotació agrària. El nom del casament era la identificació familiar i s'usava com a complement del nom propi.

Un grup de casaments pròxims s'organitzaven per les feines comunitàries i pels actes festius, formant una vénda. Podien ser feines agrícoles com segar, de seguretat com torns de vigilància o construcció de torres de defensa, o d'infrastructures com camins o esglésies. Aquest terme va acabar tenint un sentit territorial i un sentiment de pertinença a una comunitat. Les relacions socials es mantenien dins d'una mateixa vénda i els matrimonis amb membres d'altres véndes eren estranys. Aquest sistema d'organització territorial ja es va estructurar dintre dels antics quartons d'Eivissa i Formentera i ha perdurat fins avui a pesar de les noves organitzacions en parròquies i municipis, i del desenvolupament de nous nuclis urbans. El nombre de véndes i els seus límits territorials ha anat variant amb el temps adaptant-se a les variacions demogràfiques i a les necessitats de cada època.

Les parròquies es van crear l'any 1785 passant a ser una divisió d'ordre superior a les véndes. Cada parròquia sol tenir tres o més véndes. Amb el temps les noves esglésies parroquials van ser el nucli al voltant del qual s'han anat formant els pobles deixant a les illes una toponímia característica a partir del santoral. Però la major part de la població va continuar vivint de forma disseminada fins a la segona meitat del segle XX quan el desenvolupament turístic va modificar la urbanització i l'estructura econòmica.

Els municipis es van crear posteriorment com a agrupació de diverses parròquies. El 1983 l'ajuntament de Formentera va oficialitzar la divisió territorial en véndes creant-ne catorze. Aquestes divisions es solen anomenar véndes municipals per distingir-les de les véndes tradicionals. L'any 2000 l'ajuntament de Sant Josep de sa Talaia també va oficialitzar la divisió del municipi en divuit véndes.

[edita] Llista de véndes

Llista de véndes agrupades per municipis i parròquies:

Sant Antoni de Portmany
- Sant Antoni de Portmany (Sant Antoni Abad)
  - es Bernats, es Bessons, Buscastell, Cas Ramons, Forada, es Macians, es Pla, sa Raval, sa Vorera.
- Sant Mateu d'Albarca
  - Albarca, Benimaimó, Besora, Can Miquel Cires, Cas Turs, sa Noguera, Racó d'Alcalà.
- Sant Rafel de Forca
  - sa Bassa Roja, sa Creu, Forca, es Fornàs.
- Santa Agnès de Corona
  - Pla de Corona, Sant Gelabert, ses Rotes
Sant Joan de Labritja
- Sant Joan de Labritja (Sant Joan Baptista)
  - Cas Cavallers, Cas Ripolls, Cas Vidals, Labritja, es Murtar, es Niu des Corbs, Portinatx, Xarraca, Xarracó.
- Sant Llorenç de Balàfia
  - Balàfia de Baix, Balàfia de Dalt, Bellmunt, es Boletar de Baix, es Boletar de Dalt, Canadella, es Codolar, es Forn Blanc, Porrals, Safragell, Santa Llúcia.
- Sant Miquel de Balansat
  - Benirràs, es Port, Rubió.
- Sant Vicent de sa Cala (Sant Vicent Ferrer)
  - s'Almànguena, s'Àguila, es Negres.
Sant Josep de sa Talaia
- Es Cubells (Mare de Déu del Carme)
  - Cala d'Hort, es Cubells, Davall sa Serra, la Flota.
- Sant Agustí des Vedrà
  - Deçà Torrent, Dellà Torrent
- Sant Francesc de s'Estany (Sant Francesc de Paula)
  - Can Llaudis, sa Canal, Racó des Jondal, sa Revista, sa Torre de sa Sal Rossa.
- Sant Jordi de ses Salines
  - Cas Costes, l'Horta, es Racó.
- Sant Josep de sa Talaia
  - Benimussa, Cas Marins, Cas Serres, sa Talaia.
Santa Eulària des Riu
- Jesús (Mare de Déu de Jesús)
  - Santa Maria, ses Torres, l'Horta, Puig d'en Valls (tradicionalment vénda, és parròquia des de 1979)
- Sant Carles de Peralta
  - Atzaró, es Figueral, Morna, Peralta.
- Santa Eulària des Riu
  - Arabí, Cala Llonga, es Coloms, s'Església, es Novells, es Trull d'en Vic, sa Vila.
- Santa Gertrudis de Fruitera
  - Can Llàtzer, Cas Ramons, Cas Serres, Fruitera, Parada, sa Picassa, es Poble, Santa Maria, es Savions.
Formentera
- El Pilar de la Mola (Mare de Déu del Pilar)
  - Tradicionals: sa Cala, ses Clotades, s'Església, es Far, es Monestir, sa Talaiassa, es Torrent Fondo.
  - Municipals: es Carnatge, ses Clotades, es Monestir, sa Talaiassa
- Sant Ferran de ses Roques
  - Tradicionals: s'Estany, es Molí, Punta Prima, ses Roques
  - Municipals: es Molí – s'Estany, sa Punta, ses Roques, ses Salines
- Sant Francesc de Formentera (Sant Francesc Xavier)
  - Tradicionals: es Brolls, Cala Saona, Can Parra, es Cap de Barbaria, Mal Pas, Migjorn, sa Miranda, es Pi des Català, Porto-salè, sa Raval, la Savina
  - Municipals: es Brolls, es Ca Marí – Migjorn, es Cap de Barbaria, sa Miranda – Cala Saona, es Pi des Català, Porto-salè.