Unas
De Viquip??dia
Unas fou el darrer fara?? de la dinastia V de l' Antic Egipte que va governar, segons la cronologia m??nima, vers el 2280 fins el 2250 aC.
El seu nom d'horus fou Uadjtawi (El que floreix d???una de les dues Terres), el nom nebti Uadjemnebti (el que floreix amb les dos senyores), el nom d'horus d???or Biknubuadj (El falc?? daurat floreix); nom Sa Ra Unas. Es el Jaunnos de Maneth?? (Jaumos a les llistes eg??pcies)
Se???l suposa fill de Djedkare, al que va succeir.
Les seves dones foren Nebit (la principal) i Khenut. La primera est?? enterrada a una mastaba al est de la pir??mide d'Unas, prop de la mastaba de la segona. Es possible que tingues dos fills que es suposa que no el van sobreviure: Uenisakh (Hemtra ?) i Ptahshepses, i una filla, Iuput que es va casar amb Teti II que va quedar legitimat per pujar al tron.
El seu visir principal fou Kagemni, que ja exercia altes funcions en temps de Djedkare, i que va continuar en funcions en temps de Teti I. Kagemni est?? enterrat a Saqqara, a una mastaba prop de la cara nord de la pir??mide de Teti, i es una de les tombes mes grans amb uns 1000 metres quadrats.
Kenu, un altra noble, tingu?? els t??tols de supervisor de la pir??mide d'Unas i de noble del rei de la gran casa.
El Papir de Tor?? dona al seu regnat una duraci?? de 30 anys i Maneth?? ni dona 33.
El seu nom s???ha trobat gravat a Elefantina i a una gerra a Biblos.
Tampoc va construir temple solar, quasi segur per raons exclusivament econ??miques, ja que l???estat s???havia anat empobrint i un estancament de la riquesa dels nobles i del clergat d'Heli??polis, mentre la noblesa provincial augment?? la riquesa i autonomia i els c??rrecs esdevenen hereditaris.
Durant el seu regnat va prosperar el culte a Osiris
La seva pir??mide es troba a Saqqara, al sud del complex funerari de Djoser. La seva tomba te un temple de la vall del que surt una cal??ada fins al temple funerari i a l???entrada de la pir??mide per la cara nord. S???hi han trobat gravats amb escenes de la vida di??ria i entre elles d???una epid??mia de gana del final del regnat d'Unas. La cal??ada tenia quasi 700 metres. El temple funerari fou acabat pel seu successor Teti. El culte a Una va durar bastant de temps despr??s de la seva mort. Al pati hi havia 18 columnes de granit vermell menys dos que eren de pedra calcaria marron. Al voltant de la pir??mide hi havia una paret de pedra de 7 metres d???altura. A la pir??mide, com altres del mateix per??ode, un corredor, i una cambra i una recambra que donava pas a la cambra funer??ria, que tenia uns 20 metres quadrats; es va trobar el sarc??fag i algunes restes suposadament del fara??. La pir??mide, encara que no molt gran (43 metres d???altura), es la primera que te les seves parets d???algunes cambres decorades amb els anomenats "Texts de les pir??mides", una s??rie de formules m??giques i encanteris (a la d'Unas n???hi havia 228 inicials i molts altres afegits despr??s, fins a 759); mes tard es van escriure als sarc??fags (primer per??ode entremig) i finalment en papir (Imperi Nou) donant origen al Llibre dels morts. En temps de Rams??s II el seu fill Khaemwaset va restaurar la pir??mide. Las dos reines, Khenut i Nebit, estan enterrades a la vora, en mastabes. Aquesta pir??mide fou anomenada "Els bonics llocs d'Unas.
Amb Unas va acabar la Dinastia V. Va seguir la dinastia VI iniciada per Teti II.
