Unas
De Viquipèdia
Unas fou el darrer faraó de la dinastia V de l' Antic Egipte que va governar, segons la cronologia mínima, vers el 2280 fins el 2250 aC.
El seu nom d'horus fou Uadjtawi (El que floreix d’una de les dues Terres), el nom nebti Uadjemnebti (el que floreix amb les dos senyores), el nom d'horus d’or Biknubuadj (El falcó daurat floreix); nom Sa Ra Unas. Es el Jaunnos de Manethó (Jaumos a les llistes egípcies)
Se’l suposa fill de Djedkare, al que va succeir.
Les seves dones foren Nebit (la principal) i Khenut. La primera està enterrada a una mastaba al est de la piràmide d'Unas, prop de la mastaba de la segona. Es possible que tingues dos fills que es suposa que no el van sobreviure: Uenisakh (Hemtra ?) i Ptahshepses, i una filla, Iuput que es va casar amb Teti II que va quedar legitimat per pujar al tron.
El seu visir principal fou Kagemni, que ja exercia altes funcions en temps de Djedkare, i que va continuar en funcions en temps de Teti I. Kagemni està enterrat a Saqqara, a una mastaba prop de la cara nord de la piràmide de Teti, i es una de les tombes mes grans amb uns 1000 metres quadrats.
Kenu, un altra noble, tingué els títols de supervisor de la piràmide d'Unas i de noble del rei de la gran casa.
El Papir de Torí dona al seu regnat una duració de 30 anys i Manethó ni dona 33.
El seu nom s’ha trobat gravat a Elefantina i a una gerra a Biblos.
Tampoc va construir temple solar, quasi segur per raons exclusivament econòmiques, ja que l’estat s’havia anat empobrint i un estancament de la riquesa dels nobles i del clergat d'Heliòpolis, mentre la noblesa provincial augmentà la riquesa i autonomia i els càrrecs esdevenen hereditaris.
Durant el seu regnat va prosperar el culte a Osiris
La seva piràmide es troba a Saqqara, al sud del complex funerari de Djoser. La seva tomba te un temple de la vall del que surt una calçada fins al temple funerari i a l’entrada de la piràmide per la cara nord. S’hi han trobat gravats amb escenes de la vida diària i entre elles d’una epidèmia de gana del final del regnat d'Unas. La calçada tenia quasi 700 metres. El temple funerari fou acabat pel seu successor Teti. El culte a Una va durar bastant de temps després de la seva mort. Al pati hi havia 18 columnes de granit vermell menys dos que eren de pedra calcaria marron. Al voltant de la piràmide hi havia una paret de pedra de 7 metres d’altura. A la piràmide, com altres del mateix període, un corredor, i una cambra i una recambra que donava pas a la cambra funerària, que tenia uns 20 metres quadrats; es va trobar el sarcòfag i algunes restes suposadament del faraó. La piràmide, encara que no molt gran (43 metres d’altura), es la primera que te les seves parets d’algunes cambres decorades amb els anomenats "Texts de les piràmides", una sèrie de formules màgiques i encanteris (a la d'Unas n’hi havia 228 inicials i molts altres afegits després, fins a 759); mes tard es van escriure als sarcòfags (primer període entremig) i finalment en papir (Imperi Nou) donant origen al Llibre dels morts. En temps de Ramsès II el seu fill Khaemwaset va restaurar la piràmide. Las dos reines, Khenut i Nebit, estan enterrades a la vora, en mastabes. Aquesta piràmide fou anomenada "Els bonics llocs d'Unas.
Amb Unas va acabar la Dinastia V. Va seguir la dinastia VI iniciada per Teti II.
