Trogir

De Viquip??dia

Trogir (en llat?? Tragurion, en itali?? Tra??) ??s una ciutat hist??rica i un port sobre la costa Adri??tica de Cro??cia, a la regi?? de la Dalm??cia, a 27 Km a l'oest de Split. La ciutat compta amb una poblaci?? de 13.322 habitants (2001), per a una poblaci?? total en el municipi de 13.322 habitants (2001). Est?? constru??da sobre un petita illa (aproximadament 1 km??) situada entre el continent i l'illa de Ciovo.

[edita] Hist??ria

Trogir va ser fundada pels grecs des de l'illa de Veieres al segle III aC, i es feu un port important en el per??ode rom??. Si b?? la prosperitat sobtada de Salona va comportar la crisi de Trogir, durant les migracions eslaves, els habitants de Salona van fugir cap a Trogir. A partir del segle IX, Trogir va comen??ar a pagar tributs als senyors feudals croats. La di??cesi de Trogir fou fundada al segle XI (i abolida el 1828) i el 1107, la ciutat va rebre una carta del rei Coloman (Cro??cia-Hongria), que l'hi atorg?? l'autonomia municipal.

El 1123, la ciutat va ser conquerida i completament destru??da pels sarra??ns. Trogir va trobar tanmateix la seva prosperitat econ??mica per un temps als segles XII i XIII. El 1242, el rei Bela IV, fugint dels t??rtars, es va refugiar a la ciutat. En els segles XIIIi XIV, els membres de la fam??lia Subic van ser sovint escollits com a ducs pels ciutadans de Trogir. Mladen III (1348), segons una inscripci?? a la catedral de Trogir, va ser anomenat l'escut croat, sent un dels m??s c??lebres ??ubi??s.

El 1420 va comen??ar un llarg per??ode de domini veneci??. Despr??s de la caiguda de Ven??cia el 1797, Trogir va entrar en l'Imperi austr??ac, a excepci?? d'una ocupaci?? pel Primer Imperi Franc??s de 1806 a 1814, i posteriorment a l'austrohongar??s dels Habsburg que va controlar la ciutat fins a 1918. Despr??s de la Primera guerra mundial, Trogir, amb Cro??cia, va ser integrada al si del Regne dels serbis, croats i eslovens, m??s tard denominat Regne de Iugosl??via. En el transcurs de la Segona guerra mundial, Trogir va ser ocupada per It??lia. Els habitants de la ciutat eren essencialment pro-aliats, i la ciutat va ser alliberada el 1944. Des d'aleshores, la ciutat ha format part de Iugosl??via, i a partir de 1991, de Cro??cia.

[edita] Heretatge cultural

Trogir t?? una hist??ria urbana cont??nua de m??s de 2300 anys. El seu ric patrimoni cultural procedeix de la influ??ncia dels antics grecs, romans i venecians. Trogir compta amb nombrosos palaus, esgl??sies, torres, una fortalesa insular, i est?? inscrita des del 1997 en la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Trogir ??s el conjunt urb?? rom??nic-g??tic millor preservat de la costa adri??tica. El centre hist??ric medieval de Trogir, envoltat de les seves muralles, compr??n un castell i torres preservades, aix?? com diferents palaus i cases particulars dels per??odes rom??nic, g??tic, renaixentista i barroc. L'edifici m??s important de la ciutat ??s la catedral de Sant Lloren??, del qual la porta principal a l'oest ??s l'obra mestra de Radovan, i la m??s representativa de l'estil rom??nic-g??tic a Cro??cia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Trogir