Tom Boonen
De Viquipèdia
| Medaller | |||
 Tom Boonen a Nancy, durant el Tour de França 2005 |
|||
| Ciclisme | |||
|---|---|---|---|
| Campionat del Món | |||
| Or | Madrid 2005 | prova en ruta | |
Tom Boonen (nascut el 15 d'octubre del 1980 a Mol, Bèlgica) és un ciclista professional belga. Actualment corre a les files del Quick Step-Innergetic, un equip de l'UCI ProTour. És un esprintador que també rendeix bé a les clàssiques. El seu físic i els seus resultats esportius l'han convertit en el gran ídol esportiu masculí de Bèlgica.
Taula de continguts |
[edita] Inicis de la carrera
A la temporada 2002, Boonen va córrer per l'equip US Postal. El seu millor resultat va ser un tercer lloc a la París-Roubaix, en què es fugà al principi de la cursa. El seu compatriota Johan Museeuw s'havia escapat i el seu capità George Hincapie havia caigut en un sector lliscant de carretera, permetent que Boonen corregués amb llibertat. Museeuw - el seu heroi de la infància - va declarar-lo públicament el seu successor.
Però Boonen no era completament feliç al US Postal, i deia que no se li donaven prou oportunitats de córrer amb llibertat. A finals de temporada, va anunciar que deixava l'equip, i se'n va anar al Quick Step-Davitamon. Però el 2003 no li va anar gaire bé degut a la fatiga i a una lesió de genoll. Museeuw va ser el líder indiscutible de l'equip a les clàssiques de primavera.
El 2004, Boonen va millorar molt i va guanyar l'E3 Prijs Vlaanderen, la Gand-Wevelgem i el Gran Premi de l'Escalda. A més, va guanyar dues etapes del Tour de França, incloent-hi l'etapa final als Camps Elisis de París, com Museeuw ho havia fet anys abans.
[edita] El triplet del 2005
Però va ser el 2005 que Boonen va explotar definitivament com a ciclista. A la campanya de primavera, va guanyar el Tour de Flandes, la París-Roubaix i l'E3 Prijs Vlaanderen, demostrant la seva superioritat a les clàssiques amb pavé. A més, va quedar segon a l'Omloop Het Volk, que va guanyar el seu company d'equip Nick Nuyens.
Al Tour de Flandes, Boonen era l'esprintador més fort del grup de ciclistes que es jugaven la victòria, però en lloc d'esperar l'esprint, va atacar a vuit quilòmetres del final, i va aconseguir mantenir el seu marge fins la meta. El ciclista neerlandès Eik Dekker va comentar que estava "feliç per no haver de córrer contra Boonen durant els pròxims deu anys, perquè hauria de córrer pel segon lloc". A la París-Roubaix, en canvi, va esperar l'esprint final al velòdrom de Roubaix on va batre l'estatunidenc George Hincapie i el català Joan Antoni Flecha.
Al Tour de França, va guanyar la segona i tercera etapes. Va dur el maillot vert però es va haver de retirar a l'onzena etapa a causa de les ferides provocades per nombroses caigudes. Finalment va ser el noruec Thor Hushovd qui es va endur el maillot verd a París.
Va convertir-se en el primer i únic ciclista en fer el triplet Flandes-Roubaix-Campionats del món en guanyar els mundials a Madrid. L'equip belga va treballar de valent per neutralitzar a la recta de meta una fuga de set ciclistes que incloïa Alexandre Vinokourov i Paolo Bettini, i Boonen va rematar la feina superant Alejandro Valverde a l'esprint. Museeuw havia estat l'últim campió del món belga el 1996.
[edita] Després del campionat del món
El 2006, Boonen va tenir un increïble començament de temporada. A la Volta a Qatar, a més d'endur-se la general, va guanyar totes les etapes menys una, en què va ser superat per l'austríac de la Française des Jeux Bernhard Eisel. Després va guanyar una etapa a la Ruta del Sol i tres a la París-Niça. Després, va continuar la seva ratxa espectacular guanyant l'E3 Prijs Vlaanderen abans de repetir victòria al Tour de Flandes.
Però finalment va acusar la fatiga a la París-Roubaix i no va poder respondre al demarratge decisiu de Fabian Cancellara, que va ser qui es va endur la victòria a Roubaix. Boonen encara va acabar la cursa al podi gràcies a què Leif Hoste, Peter van Petegem i Vladimir Gussev, que havien acabat davant d'ell, van ser descalificats per haver-se saltat un pas a nivell tancat.
Després, Boonen va guanyar el GP de l'Escalda. Al Tour de França, no va aconseguir guanyar cap etapa ni disputar el maillot verd, però sí que va aconseguir dur el maillot groc durant algunes etapes gràcies a les bonificacions i a què va resistir amb els millors a l'etapa que acabava al Cauberg de Valkenburg. Va acabar abandonant degut a un problema de pèrdua de pes, però al Tour del Benelux va guanyar tres etapes. Als mundials celebrats a Salzburg només va acabar novè i el maillot arc iris va passar a mans del seu company d'equip Paolo Bettini.
El 2007 va ser ben diferent per Boonen. Tot i guanyar algunes etapes en curses d'una setmana i un parell de clàssiques menors belgues, va tenir una actuació dolenta a les grans clàssiques de primavera, així com a les curses per etapes ProTour. De fet, la seva primera victòria ProTour no va arribar fins l'etapa del Tour de França que acabava a Bourg-en-Bresse.
[edita] Palmarès més destacat
2002
- 1 etapa de la Volta a Catalunya
2003
- 1 etapa de la Volta a Bèlgica
2004
- Gand-Wevelgem
- E3 Prijs Vlaanderen
- GP de l'Escalda
- 2 etapes del Tour de França
- 2 etapes del Deutschland-Tour
- Volta a Picardia + 2 etapes
- 1 etapa del Tour of Britain
2005
- Campió del món en ruta
- Tour de Flandes
- París-Roubaix
- E3 Prijs Vlaanderen
- 2 etapes a la París-Niça
- 2 etapes al Tour de França
- Volta a Bèlgica + 2 etapes
2006
- Tour de Flandes
- E3 Prijs Vlaanderen
- GP de l'Escalda
- 3 etapes a la París-Niça
- 1 etapa a la Volta a Suïssa
- 3 etapes al Tour del Benelux
- 1 etapa al Tour of Britain
2007
- 2 etapes al Tour de França
- Kuurne-Brussel·les-Kuurne
- E3 Prijs Vlaanderen
| Precedit per: Óscar Freire |
Guanyador del Campionat del Món de ciclisme  2005 (  Madrid) |
Succeït per: Paolo Bettini |
