The Dark Side of the Moon

De Viquipèdia

The Dark Side of the Moon és el vuitè disc d'estudi del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd. Va aparèixer el 1973 i és considerat com el millor disc del grup. Els temes de les peces tracten dels diners (Money), la vellesa (Time), la mort (The Great Gig in the Sky), el treball (Breathe) o la bogeria (Brain Damage).

Tot i que "The Dark Side of the Moon" era el títol previst per a l'àlbum, l'any anterior a la seva publicació es va saber que el grup Medicine Head anava a publicar un àlbum amb el mateix nom i els Pink Floyd van canviar el títol del seu àlbum per Eclipse (A Piece For Assorted Lunatics). L'àlbum de Medicine Head, però, va fracassar i el Pink Floyd van tornar al títol original.

La música i la lletra de totes les peces es van escriure durant un període de 7 setmanes, mentre el grup preparava una gira i buscava desesperadament produir nou material. The Dark Side of The Moon és un àlbum conceptual que destaca per la unitat dels seus temes, només interrompuda per les dues cares dels discs de vinil (en l'original) i la temàtica sobre la bogeria de l'home modern, sobretot posant-lo en paral·lel amb els problemes psicològics que va patir Syd Barrett, fundador del grup. La música segueix la que havien fet en els dos àlbums anteriors (Meddle i Obscured by Clouds), encara que està més desenvolupada, amb més efectes sonors i que ha definit el so de la banda.

Els quatre membres del grup, Roger Waters, David Gilmour, Richard Wright i Nick Mason, van participar en la composició musical i la producció del disc, i és el primer disc de Pink Floyd en el qual totes les lletres de les cançons van ser escrites per Roger Waters. El disc va ser enregistrat el juny de 1972 i entre l'octubre del mateix any i el gener de 1973, als estudis d'Abbey Road. Va ser produït per Pink Floyd i l'enginyer de so en fou Alan Parsons. El 24 de març de 1973 va sortir a la venda.

L'àlbum utilitza efectes sonors molt innovadors per l'època en què fou enregistrat, quan no es disposaven d'efectes sonors que avui dia es poden fer fàcilment mitjançant els sintetitzadors o la informàtica. S'hi troben també diferents sorolls com el d'una persona corrent al voltant d'un micro, rellotges, etc.

Aquest disc va estar durant 741 setmanes, de les quals 591 de manera consecutiva, a l'American Top-200, la qual cosa representa, fins avui, una de les millors vendes d'àlbums de tots els temps. Se n'han venut més de 30 milions d'exemplars, i això vol dir que és el tercer àlbum més venut de la història. Se'n van fer edicions especials per al 20è i el 30è aniversari, aquest últim en un CD amb so 5.1.

El tema Money va situar Pink Floyd en el primer lloc de les llistes de vendes i és, amb All you need is love dels Beatles, els únics títols amb signatura rítmica 7/4 que han assolit el número u en vendes. El solo de David Gilmour en 4/4 porta la peça al ritme clàssic del rock.

The Great Gig in the Sky és una improvisació de Clare Torry. El grup li va dir abans d'enregistrar que pensés en la mort, en l'horror i en el cant. Va fer l'enregistrament de manera ràpida i va demanar perdó perquè pensava que havia cantat malament, però els quatre membres del grup van trobar que ho havia fet de manera fantàstica.

Brain Damage evoca l'univers turmentat de Syd Barrett, membre fundador de Pink Floyd, que va haver d'abandonar el grup a causa de diversos desequilibris mentals.

En una clara referència humorística, Keith Moon, bateria del grup The Who, va anomenar el seu disc en solitari Two Sides of the Moon. El grup Ministry també va parodiar el títol en el seu àlbum Dark Side of the Spoon. El grup Easy All Star també va reprendre l'àlbum amb The dub side of the moon.