Teognis de Megara

De Viquipèdia

Teognis de Megara (Theognis, Θέογνις) fou un poeta elegíac i gnòmic grec, l'obra del qual forma la més complerta col·lecció de poesia gnòmica conservada. Era nadiu de [Megara] a Grècia però va rebre també la ciutadania de Megara Hiblea a Sicília com un honor concedit quan la va visitar. També va visitar Eubea i Lacedemònia. El seu naixement es situa entre la 58 i la 59 olimpíada (548 a 544 aC, però probablement una mica abans) i va morir després del 490 aC.

Megara havia estat governada per Corint i s'havia independitzat per passar després sota un govern aristocràtic fins vers el 630 aC quan Teàgenes va assolir la dictadura al front del partit popular i va conservar el poder fins al tomb del 600 aC quan en fou expulsat; el partit popular va recuperar el poder algun temps després i el seu govern va esdevenir progressivament tirànic i molts dirigents aristocràtics foren desterrats; els exiliats van acabar retornant i portant al poder a un govern oligàrquic. Aquestes revolucions van seguir l'una a l'altra en el segle VI aC (no es coneixen les dates) i Teognis va néixer i va viure sota aquest convuls clima polític que relata a la seva poesia (que va ser escrita al temps que els aristòcrates estaven a l'exili). Teognis, noble per naixement, era de la facció aristocràtica i va compartir els èxits i fracassos dels seus. Quan els aristòcrates foren expulsats sembla que la seva propietat fou confiscada i repartida; Teognis es queixa d'haver-ho perdut tot i d'haver estat traït per amics en els que confiava i critica severament als seus enemics polítics que van portar al poder al poble, fins i tot a les capes més inferiors, mentre els aristòcrates eren privats de tot. També es queixa dels matrimonis entre diferents classes socials, i així fou rebutjat per la noia a la que estimava, de la seva classe, i es va haver de casar amb una dona de classe social inferior.

Suides assenyala com obres seves les següents:

• εἰς τοὺς σωθέντας τῶν Συπακουσιων ἐν τῇ πολιορκίᾳ

• Γνῶμαι δἰ ἐλεγείας εἰς ἔπη βώ (elegies gnòmiques amb uns 2800 versos)

• καὶ πρὸς Κύρνον

• τὸν αὐτοῦ ἐπώμενον

• Γνωμολογίαν δἰ ἐδεγείων καὶ ἑτέρας ὑποθήκας παραινετικάς