Temple romà
De Viquipèdia
Als déus romans se'ls van dedicar santuaris (Aedicula) i temples (Templum), i en alguns d'ells es trobava l'estàtua del déu corresponent.
La maledicció religiosa (sacer = excomunicació) tenia forta incidència en la vida del ciutadà romà. La maledicció la llançaven els déus contra el que incomplia certes normes: el marit que venia a la seva dona, o el pare que venia al fill; el fill o la nora que ferien al pare o al sogre; el patró que violava la fe jurada a l'hoste o al client. Independentment de la pena civil corresponent, els pontífexs llançaven l'anatema, que encara que era qüestió privada influïa moralment en les persones que creien cegament en això. L'anatema públic, més infreqüent, causaven gran commoció en la població.
La religió romana dictava per als difunts la necessitat d'incineració.
En la religió de l'Antiga Roma no es practicaven els sacrificis humans. Només s'executava la gent per casos criminals.
Taula de continguts |
[edita] Arquitectura
L’arquitectura romana utilitza els ordres clàssics dels grecs: el dòric, el jònic i el corinti, però en molts casos aquests deixen de ser elements estructurals i passen a ser elements simplement decoratius. Un canvi important respecte als estils grecs va ser la distància entre columnes, que augmentava gràcies a la millora en les tècniques de construcció de voltes. Els romans evolucionen les tècniques de construcció: descobreixen un mineral que convertit en pols i barrejat amb calç produeix un material amb característiques semblants a les de l'actual ciment. Aquest ciment serà molt útil per a la construcció de murs i, sobretot, per a la construcció de voltes de canó i voltes d'aresta.
Si el temple grec generalment semblava el mateix vist pels seu quatre costats, no succeïa el mateix amb un temple romà. La part frontal era accentuada per l’escalinata i l'elevat pòrtic es veia diferent dels laterals que tenien poca importància i de la part posterior que era insignificant. De vegades, el temple s’adossava per la part posterior enlloc de fer-se com un edifici apart. Els romans van perfeccionar l’aspecte dels seus temples seguint les directrius i estils grecs, però sense trair els seus tractaments tradicionals. L’element dels temples grecs que més sorprenia els romans era el peristil exterior, així que el van intentar reproduir prolongant la columnata del pòrtic i adossant les columnes a les parets laterals, de manera que el temple sembla estar envoltat d’un peristil.
El temple romà és hexàstil, de planta rectangular. La millor perspectiva és la frontal i l’escala frontal d'accés aconsegueix conferir-li majestuositat, conjuntament amb l’alta façana que domina amb la seva presència l’espai que té al davant. La pedra era el material més utilitzat encara que hi ha exemples de temples construïts amb maons que revestien de plaques de marbre.
A l'antiga Roma, el temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríade Capitolina (Júpiter-Juno-Minerva), igual que el Capitoli de Roma. Era l'edifici més destacat del fòrum, tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. Al mateix fòrum, com també en altres llocs de la ciutat, n'hi solia haver altres temples consagrats a diverses divinitats. L'arquitectura del temple romà es forma sota la doble influència art etruscetrusca i grega,i per tant els primers temples romans van ser construïts seguint el model etrusc, elevats sobre un pòdium al qual s'accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut per columnes. El porxo arrecera l'entrada a l'interior (cella) on solia haver-hi una imatge del déu, encara que més tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per la influència grega. La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no solament per la façana de davant. Així és que els constructors romans van intentar acostar-se al model grec, bé allargant la columnata pels dos costats del temple o bé completant-la tot al voltant de l'edifici, però amb mitges columnes adossades a les parets, com es veu a la Maison Carré de Nimes.
El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu i la funció no era que els ciutadans hi entressin a pregar; les oracions i els sacrificis es feien fora, raó per la qual l'altar era normalment davant l'edifici i aquest –en no haver d'acollir molta gent- podia tenir unes estances interiors més petites que en el cas cristià o islàmic.
No es un edifici per a la celebració litúrgica, sinó que serveix per a albergar la figura de la divinitat.
[edita] Diferències entre els temples grecs i romans
Principals diferències entre el temple grec i romà:
- No s'assenta sobre estereobat ni estilobat continu, sinó que s'eleva sobre un podi (pòdium), cosa que li dona més verticalitat.
- Dona preeminència a l'entrada.
- El peristil pot ser de dues formes:
- Columnes adossades al mur de la cel·la.
- Columnes exemptes solament als costats lateral, no té columnes a la part posterior.
- Només té pòrtic i cel·la. Hi poden haver tres cel·les en una, si el temple està dedicat a la triada Capitolina (Júpiter/Zeus, Juno/Hera i Minerva/Atena.
- Segueixen utilitzant les 3 ordres clàssics. El dòric s'anomenarà Toscà).
En època d'August en endavant, el corinti serà l'únic utilitzat per a sustentar. El jònic i el dòric només per a decorar.
[edita] Enllaços externs
[edita] Referències
 |
Aquest article sobre Arquitectura és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
