Teatre Principal (Barcelona)

De Viquip??dia

El Teatre Principal de Barcelona, antic Teatre de la Santa Creu, ??s el teatre m??s antic de la ciutat i un dels m??s antics de l'Estat Espanyol. El primer teatre ??s va poder construir gr??cies a la donaci?? d'un terreny i unes cases al final de la Rambla, realitzada per Joan Bosch a favor de l'Hospital de la Santa Creu perqu?? aquest hi edifiqu??s un teatre; amb el beneficis de les representacions, l'hospital podria sufragar part de les seves despeses. Per tal que aquests beneficis fossin superiors, el teatre tindria l'exclusiva de les representacions. Aquest privilegi li fou concedit per Felip II entre 1568 i 1587. Era regit per una junta de canonges que l'arrendava a l'empresari que oferia les millors condicions.

Les obres van comen??ar el 1597 i van finalitzar el 1603. Des d'aleshores en???? i d'una manera ininterrompuda, aquest indret ha estat ocupat per un teatre i la pla??a que es troba davant va dur el nom de Pla de les Com??dies. Avui en dia, s'anomena Pla??a del Teatre i, des de comen??aments del segle XX, acull un monument erigit a Frederic Soler, ??lies Seraf?? Pitarra, pare de la dramat??rgia catalana. El primer edifici es va construir de fusta quemant-se v??ries vegades. Entre 1728 i 1729 es va ampliar construint-se de pedra. El 27 d'octubre de 1787 va patir un incendi que el va destru?? per complet. Gr??cies a les donacions de nobles, es va poder tornar a obrir el 4 de novembre de 1788.

Durant el segle XVIII va acollir espectacles d'??pera, preferentment italiana i des de 1750, temporades de teatre. Des de 1840 se l'anomen?? Teatre Principal per tal de diferenciar-lo de recentment creat Gran Teatre del Liceu. La fa??ana actual data de 1847. A finals del segle XIX va comen??ar la seva decad??ncia que es consolid?? ben entrat el segle XX, tot coincidint amb el trasp??s de la titularitat a mans privades. Un nou incendi l'any 1915 va marcar l'inici de la seva desaparici?? com a teatre de grans esdeveniments teatrals. Els 1924 i 1933 va patir els seus dos darrers incendis que van alterar totalment la seva estructura actual.

El Teatre Principal va acabar esdevenint cinema. En l'actualitat, qualsevol intent d'obrir-lo a temporades d'espectacle ha estat infructu??s. ??s propietat de la fam??lia Bala???? dels cinemes.

[edita] Estrenes absolutes al Teatre Principal

[edita] ??pera i teatre l??ric

• 1760 L'Antigono, ??pera de Josep Duran
• 1762 Temistocle, ??pera de Josep Duran
• 1783 I due gemelli Castore e Polluce; Lo scherzo della magia , ??peres d'Antonio Tozzi
• 1788 La caccia d'Enrico IV, ??pera d'Antonio Tozzi ; El caf?? de Barcelona, sarsuela de Ram??n de la Cruz amb m??sica de Blas de Laserna
• 1791 Zemira e Azor, ??pera d'Antonio Tozzi
• 1792 L'amore alla patria, ossia, Cordova liberata, ??pera d'Antonio Tozzi
• 1794 I due ragazzi saboiani, ??pera d'Antonio Tozzi
• 1797 Il Telemaco nell'isola di Calipso, ??pera de Ferran Sor; La principessa filosofa, ??pera de Carles Baguer
• 1802 Il trionfo di Venere, cantata d'Antonio Tozzi
• 1805 Angelica e Medoro, ??pera d'Antonio Tozzi
• 1815 El billete amoroso, tonadilla de Ramon Carnicer
• 1817 Gusmano di Valor y La cecchina, ??peres de Pietro Generali
• 1818 Bernardino, ??pera de Pietro Generali
• 1819 Adela de Lusignano, ??pera de Ramon Carnicer
• 1821 Elena e Costantino, ??pera de Ramon Carnicer
• 1822 Don Giovanni Tenorio, ??pera de Ramon Carnicer
• 1824 Zeliska e Amoverno, ??pera de Dionisio Brogialdi
• 1825 I due Figaro, ??pera de Dionisio Brogialdi
• 1833 Ercole in Iberia, cantata de Mateu Ferrer
• 1839 La fattuchiera, ??pera de Vicen?? Cuy??s
• 1840 La vedovella, ??pera d'Eduardo Dom??nguez
• 1841 Cleonice, regina di Siria, ??pera de Baltasar Saldoni
• 1843 Il proscritto d'Altenburgo, ??pera de Carlos Grassi
• 1844 Ernesto, duca di Sicilia, ??pera de Josep Piqu?? ; Don Pelayo, ??pera de Josep Gerl??
• 1847 Melusina, ??pera de Joan Sariols
• 1849 El diablo predicador, ??pera de Basilio Basili
• 1878 Constanza, ??pera d'Antoni Nicolau (estreno de la obra completa)
• 1880 A la voreta del mar, ??pera de Joan Goula
• 1906 Gaziel, text d'Apel??les Mestres, m??sica d'Enric Granados

[edita] Teatre

• 1865 Tal far??s, tal trobar??s, drama d'Eduard Vidal i de Valenciano
• 1879 Gala Plac??dia, trag??dia d'??ngel Guimer?? (representaci?? privada)
• 1906 El comte Arnau, text de Josep Carner, m??sica d'Enric Morera
• 1906 La matinada, text d'Adri?? Gual, m??sica de Felip Pedrell
• 1906 La nit de Nadal, text de Cases i Auger, m??sica de Joan Lamote de Grignon
• 1906 La matinada, text d'Adri?? Gual, m??sica de Felip Pedrell
• 1906 Fra Gar??, text de Xavier Viura, m??sica de Francesc Montserrat i Ayerbe
• 1906 Gaziel, text d'Apel??les Mestres, m??sica d'Enric Granados
• 1906 La santa espina, text d'??ngel Guimer??, m??sica d'Enric Morera
• 1906 La dama d'Arag??, text de Josep Morat??, m??sica d'Adri?? Esquerr??
• 1906 Nit de Reis, d'Apel??les Mestres
• 1906 Pierrot lo Lladre, d'Apel??les Mestres
• 1906 Un malalt, mon??leg d'Apel??les Mestres
• 1906 Els tres tambors, obra d'Adri?? Gual
• 1906 Les alegres comediantes, obra d'Adri?? Gual
• 1908 La reina vella, drama d'??ngel Guimer??, m??sica d'Enric Morera
• 1910 Andr??nica, drama d'??ngel Guimer?? (estrena en catal??; la traducci?? al castell?? s'havia fet a Madrid el 1905)
• 1911 La reina jove, drama d'??ngel Guimer??
• 1912 L'arlequ?? vividor, obra d'Adri?? Gual