Teatre Nou

De Viquip??dia

El Teatre Nou de Barcelona fou un edifici teatral ubicat en els n??meros 63 i 65 de l'Avinguda del Paral??lel, al costat esquerre on hi ha el Teatre Vict??ria. Inaugurat el 1901 i reformat el 1922. En les cartelleres dels diaris sort?? gaireb?? sempre anunciat com Teatro Nuevo.

Aquest Teatre Nou del Paral??lel no s'ha de confondre amb el Teatre Nou o Teatre dels Caputxins que va existir entre 1840 i 1848, aixecat on avui hi ha la Pla??a Reial de Barcelona, en una part dels terrenys de l'antic convent dels Caputxins.

Les primeres programacions del teatre inclo??en melodrames i operetes. De fet, entre 1909 i 1911 s'hi van estrenar les primeres traduccions castellanes d'operetes vieneses com "La princesa del Dollar" (Die Dollarprinzessin, 1907) de L??o Fall, "El Murci??lago" (Die Fledermaus, 1874) de Johann Strauss o "Mujeres vienesas" (Wiener Frauen, 1902) de Franz Leh??r. En aquestes companyies d'opereta hi treballava el que despr??s va ser el m??tic Josep Santpere i Pey. El Teatre Nou tamb?? acoll?? vodevils en catal?? com "Coralina & Cia" (Coralie et Cie, 1901), "Porten res de pago?" (Vous n'avez rien ?? d??clarer, 1906) o "Un divorci fam??s" (Une grosse affaire, 1909).

L'any 1924 s'hi estrena "La gaviota", zarzuela espa??ola de ambiente catal??n en 2 actos, amb llibret de Josep Amich i Bert i Armando Oliveros Mill??n i m??sica de Rafael Mill??n.

L'any 1926 s'hi estrena la que ser?? la pe??a l??rica amb m??s ??xit de tota la hist??ria de la sarsuela catalana, Can???? d'amor i de guerra amb llibret de V??ctor Mora i Alzinelles i Llu??s Capdevila i Vilallonga i m??sica de Rafael Mart??nez Valls. A partir d'aquest moment, el teatre Nou anir?? programant temporades de Teatre L??ric Catal?? fins l'esclat de la Guerra Civil: "La puntaire", 1927; "La Legi?? d'honor", 1930; "La taverna d'en Mallol", 1930; "La revolta" (1930); "La fal?? al puny" 1931; "Boris d'Euk??lia", 1936.

Despr??s de la contesa continuar?? acollint sarsuela, opereta i revista en castell?? fins a l'any 1948 que ??s transformat, com tants altres teatres de Barcelona, en cinema. El Cine Nuevo va continuar projectant pel??l??cules fins a finals dels anys 70 del segle passat. Despr??s fou enderrocat i en el seu lloc hi va romandre molts anys un solar sense edificar. Des de fa un parell d'anys hi ha una gran edificaci?? sense acabar que sembla un hotel.

[edita] Bibliografia

• Miquel Badenas. El Paral.lel. Hist??ria d'un mite. Col.lecci?? Guimet, 26. P??ges editors. 1998