Cançó d'amor i de guerra

De Viquipèdia

Cançó d'amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d'abril del 1926 al Teatre Nou de Barcelona, i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora.

Creada l'any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es titulà inicialment Els soldats de l'ideal, però la situació política feu que l'obra es prohibís abans de l'estrena. Sembla ser que aquest nom (l'ideal era la revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per l'autoritat, els autors de la sarsuela van decidir canviar-lo pel que ara coneixem.

Després de la guerra civil va ser prohibida, però malgrat tot, va ser una de les obres vernacles de teatre que més aviat va aconseguir poder-se representar.

[edita] Argument

Contextualitzat en una farga del Vallespir, l'any 1793, en plena Revolució Francesa. L'argument de l'obra es basa en la història d'amor entre dos joves, l'Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d'un inesperat encontre amb l'infortuni, ja que el fill del batlle Ridau es proposa com objectiu maridar-se amb Francina costi el que costi.

D'aquesta manera la trama principal descobreix les disputes i contrarietats que es produeixen dins aquest triplet amorós, al mateix temps que il·lustra l'agitat moment històric que convulsionava la França de finals de segle XVIII.