Teatre Kursaal (Manresa)
De Viquipèdia
El Kursaal és un teatre-auditori ubicat al Passeig de Pere III de Manresa, al bell centre de la ciutat. Andreu Cabot i Puig, empresari amb una llarga experiència en la indústria cinematogràfica, va ser el promotor de la construcció de l'edifici, a primers del segle XX. Va encarregar l'elaboració dels plànols al manresà Josep Firmat Serramalera. Aquest arquitecte va optar per dissenyar un edifici de composició clàssica, en la línia dels postulats noucentistes vigents a l'època. La seva rehabilitació va permetre reinaugurar-lo el 2007 amb una sala gran, amb més de 800 localitats, i una altra de petita, polivalent, amb capacitat per a unes 200 persones.
[edita] Història
El teatre Kursaal de Manresa va ser inaugurat el 26 d'agost del 1927, amb un acte protocol·lari i l'actuació de l'orquestra Massana. L'estrena popular, però, va ser uns dies més tard, el 30 d'agost, en plena Festa Major de la ciutat, amb la representació de l'òpera Aïda per part de l'orquestra del Liceu. Va ser concebut, des d'un bon principi, com un espai escènic capaç d'acollir tota mena d'actes: teatre, òpera, sarsuela, concerts de música i, sobretot, cinema. Mut, primer, amb acompanyament musical tal com s'estilava, i sonor, a partir del 1929.
El Kursaal va ser escenari de moments importants de la ciutat, tant en el terreny cultural com social i polític. Va acollir, per exemple, els actes de commemoració de la proclamació de les Bases de Manresa, el 1931, amb la presència del president Francesc Macià; un concert de l’Orquestra Simfònica Catalana organitzat per la Generalitat republicana i radiat per a tot Catalunya, el 1937; la darrera actuació del baríton Marcos Redondo en el seu comiat dels escenaris fora de Barcelona, el 1957; o les celebracions del 25è i el 50è aniversaris de l’Orfeó Manresà, els anys 1927 i 1952.
El Kursaal va perdre el seu rol d’equipament escènic principal i destacat en el context cultural manresà durant els anys 70 i 80, bàsicament passant a ser un cinema de segona categoria, buidant-se paulatinament d'espectadors. L'any 1977 hi tingué lloc un recital de Raimon.
Va passar a mans municipals, el 1988. L’estiu d’aquell any es va fer la darrera representació sobre el seu escenari: la revista Loco, loco music hall amb Mary Santpere i la companyia d'El Molino. Mancat d’ús i sense un manteniment bàsic, l’interior del teatre es va anar degradant per la humitat i el pas del temps. Va tancar portes però Manresa no va voler deixar-lo escapar com a referent cultural. Així, el pati d’accés i els porxos van continuar essent utilitzats per a tota mena d’activitats: teatre, dansa, cinema o música. Sempre a l’aire lliure, tot aprofitant la seva centralitat i l’encant d’una façana que en recordava temps millors.
El teatre Kursaal va tornar a obrir les portes set anys després, el 24 de desembre del 1995. L’associació cultural El Galliner va escollir aquest espai per presentar-se públicament a la ciutat de Manresa, tot fent-hi una visita guiada. L’acció pretenia posar en evidència l’estat de deixadesa en què es trobava l’equipament i constatar la pertinença d’un dels seus objectius fundacionals: treballar per la recuperació del Kursaal com a equipament cultural i tornar-lo a posar en funcionament abans del 2006. Si bé amb un any de retard, el treball d'El Galliner ha convertit la reivindicació de fa deu anys en una realitat. L'estrena del nou teatre rehabilitat es va fer el 20 de febrer del 2007, la vigília de la festa que commemora el Miracle de la llum a Manresa. El 23 de febrer del 2007, s'hi va estrenar l'espectacle Inauguraal, del qual se'n van fer cinc representacions que van veure més de 4.000 persones.
