Tartessi

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre una llengua del sud-oest de la pen??nsula ib??rica. Per a altres significats, vegeu ??Tartessos??.

Lleng??es paleohisp??niques

Fonte Velha (Bensafrim, Lagos)

Herdade da Abobada (Almod??var)

El tartessi tamb?? anomenat llengua del sud-oest de la pen??nsula ib??rica i sud-lusit??, ??s una llengua paleohisp??nica coneguda per testimonis directes, ??s a dir una llengua que es parlava a la pen??nsula ib??rica abans que la llengua llatina hi esdevingu??s la llengua dominant i de la que se n'han conservat textos.

A difer??ncia de les altres lleng??es paleohisp??niques, aquesta llengua i l'escriptura que l'expressa no tenen una denominaci?? consensuada. La denominaci?? m??s neutra ??s la de llengua i escriptura del sud-oest de la pen??nsula ib??rica, at??s que nom??s fa refer??ncia a la localitzaci?? geogr??fica de les inscripcions d'aquesta llengua en el quadrant sud-occidental de la pen??nsula ib??rica. Per?? la denominaci?? m??s popular ??s la de llengua tart??ssia, tot i que no ??s una denominaci?? precisa, at??s que les inscripcions d'aquesta llengua nom??s apareixen marginalment en el territori en el que les fonts cl??ssiques situen el regne de Tartessos i en canvi es concentren en el territori que les fonts cl??ssiques atribueixen als Conis. Una tercera denominaci?? ??s llengua sud-lusitana, que fa refer??ncia a la seva posici?? geogr??fica relativa respecte del territori dels lusitans.

Les inscripcions m??s antigues en aquesta llengua es documenten com a m??nim al s V. aC, potser fins i tot des del s. VII aC en escriptura tart??ssia, el desxiframent de la qual encara no es pot donar per tancada, at??s que encara hi ha signes sobre els que no hi ha consens entre els diferents investigadors que han fet propostes concretes.

Aquesta llengua encara no a pogut ser relacionada amb cap altra, tot i que hi ha hagut propostes per relacionar-la amb les lleng??es de la fam??lia indoeuropea.

Les inscripcions en aquesta llengua, prop d'un centenar, es distribueixen en el quadrant sud-occidental de la pen??nsula ib??rica: fonamentalment a l'Algarve i al Baix Alentejo (Portugal) i residualment a Andalusia occidental i Extremadura (Espanya). Pr??cticament l'??nic suport sobre el que apareixen els textos d'aquesta llengua s??n grans lloses de pedra.

[edita] Textos d'exemple

Fonte Velha (Bensafrim):

lok^oob^ooniirab^oot^ooa??aiaik^aalt^eelok^onanena??[-]ek^aa?ⁱi??iink^oolob^ooiit^eerob^aareb^eet^easiioonii

(Transcripci?? d'Untermann 1997).

Herdade da Abobada (Almod??var)

ir??ualk^uusie : na??k^eentⁱimub^aat^eerob^aare?^aat^aaneat^ee

(Transcripci?? d'Untermann 1997).

[edita] Bibliografia

Correa, Jos?? Antonio (1989): ??Posibles antrop??nimos en las inscripciones en escritura del S.O. (o Tartesia)?? Veleia 6, pp.243-252.
Correia, Virg??lio-Hip??lito (1996): ??A escrita pr??-romana do Sudoeste peninsular??, De Ulisses a Viriato: o primeiro milenio a.c., pp.88-94
Guerra, Amilcar (2002): ??Novos monumentos epigrafados com escrita do Sudoeste da vertente setentrional da Serra do Caldeirao??, Revista portuguesa de arqueologia 5-2, pp. 219-231.
Hoz, Javier de (1995): ??Tartesio, fenicio y c??ltico, 25 a??os despu??s??, Tartessos 25 a??os despu??s, pp. 591-607.
Rodr??guez Ramos, Jes??s (2002): ??Las inscripciones sudlusitano-tartesias: su funci??n, lingua y contexto socioecon??mico??, Complutum 13, pp. 85-95.
Untermann, J??rgen (1997): Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften, Wiesbaden.
Untermann, J??rgen (2000): ??Lenguas y escrituras en torno a Tartessos?? en ARGANTONIO. Rey de Tartessos, Madrid, pp. 69-77.