Sweeney todd, el barber diabòlic del carrer Fleet

De Viquipèdia

Sweeney Todd, el barber diabòlic del carrer Fleet (angles: Sweeney Todd, the Demon Barber of Fleet Street) és un musical, guanyador de diversos premis Tony, amb llibret d'Hugh Wheeler i música i lletres de Stephen Sondheim. El musical està basat en la llegenda del segle XIX de Sweeney Todd, i específicament en la obra de 1973 The String of Pearls, de Christopher Bond.

Sweewey Todd s'estrenà a Broadway l'1 de març de 1979. Va ser dirigida per Harold Prince, amb Len Cariou i Angela Lansbury en els personatges principals, i es realitzaren 557 funcions. La història se centra en el paper de Sweeney Todd, abans conegut com Benjamin Barker, que retorna de les colònies penals a Austràlia, on s'ha passat 15 anys per una falsa acusació. Llavors se n'assabenta per Mrs. Lovett (que fa els pitjors pastissos de carn de Londres) que la seva esposa va emmetzinar-se després de ser violada pel Jutge Turpin (l'home que el va empresonar), i que la seva filla està sota la tutela del mateix Jutge Turpin. Todd reclama venjança, i juntament amb Mrs. Lovett esdevenen conspiradors en una trama obscura que acabarà en un assassinat massiu, un èxit en el negoci de Mrs. Lovett, i una tragèdia final.

Taula de continguts 1 Sinopsi 1.1 Primer Acte 1.2 Segon Acte 2 Personatges

[edita] Sinopsi

[edita] Primer Acte

Durant el Pròleg dos enterramorts son vistos obrint una tomba davant de l’escenari. Un home amb un abric blanc, un encarregat o potser un supervisor dels enterramorts, entra i connecta la maquina del fum. Les màquines comencen la seva música pròpia. Un organista comença un Preludi. Comencen a sonar diversos sons, i els treballadors llencen la bandera britànica com si així suggeríssim la desintegració de l’ordre social. Un grup surt al voltant de la tomba i comença La balada de Sweeney Todd. És un peça que conté una adaptació musical del Dies Irae, part dels Grups de moribunds de l’Església Catòlica. Aquest fragment és escoltat per primer cop amb les paraules “Sweeney”. En aquest punt, un cos es portat i deixat al terra. Llavors surt lentament de la tomba el barber diabòlic protagonista.

El Pròleg acaba; llum de matí il•lumina l’escenari, i la paret del fons s’aixeca, veient-se un carrer de Londres amb les xemeneies, fàbriques i petites embarcacions. Anthony Hope, un jove mariner, i Sweeney Todd arriben d’un vaixell. Anthony canta robustament les seves aventures però proclama que No hi ha res com Londres, una visió positiva de la glòria de la gran ciutat. Una dona pobra interromp la seva conversa amb una desesperada demanda d’almoines, seguit per una lasciva oferta dels seus favors sexuals. S’apropa a Todd, que la llença fora. Li contesta a Anthony que amb una dura col•lecta que al que la crueltat del home és més perillosa que al Perú, llavors entra en una mena d’estat de trànsit, recordant el seu passat al Barber i la seva dona.

Seguidament trobem Mrs. Nellie Lovett, una immoral i pràctica venedora de pastissos de carn. Quan Todd arriba, el fa entrar a la seva botiga i ella descriu les seves penes com Els pitjors pastissos. Es queixa per les preocupacions sobre els pastissos i la seva competidora, Mrs. Mooney, que fa uns pastissos de gat. Declara que els temps son durs, més durs inclòs que els seus pastissos. Todd pregunta per l’habitació que hi ha sobre la botiga i escolta a Mrs. Lovett l’historia del barber i la seva dona, en la que no parla de la bellesa de la dona, sinó la del barber, Benjamin Barker. Todd pregunta si no sap més, i en Pobra, relata la terrorífica història de com la dona del barber, Lucy va ser copdiciada i seduïda pel luxuriós Jutge Turpin ajudat pel vil Agutzil Bamford. El Jutge envià a presó per vida exiliat a Barker, amb un càrrec fals, i llavors Lucy va ser portada per l’Agutzil a la casa del Jutge, on un grotesc ball de màscares estava en progrés. Aquest episodi, realitzat a sobre del escenari en pantomima, culmina quan el Jutge despulla la noia i la viola en un minuet. Todd crida al final de la saga, i amb això convenç a Mrs. Lovett que ell és Benjamin Barker. Ell li pregunta sobre Lucy i la seva filla, Johanna, i sap que ella va prendre verí desprès de l’episodi amb el Jutge Turpin.

Es gira cap a Mrs. Lovett ha guardat les navalles d’en Barker tots els anys de la seva absència, i ara els hi torna feliçment. Ell es dirigeix en una rapsòdica Amics meus, cantan-lis com si poguessin sentir el seu cor d’amant, obviant les expressions d’afecte de Mrs. Lovett. Barker i les navalles s’han reunit (Amics meus). És buit altre cop i s’ha transformat en una màquina no menys perniciosa que les complexes màquines que els rodegen. La gent de Londres surten del seu amagatall i criden “Sweeney!”.

Ara veiem Johanna a la seva finestral. Canta Pits-roigs i rossinyols, amb el que reflexa la seva pròpia captivitat. Anthony va pel carrer, i s’enamora instantàniament d’ella (Noia). Es vist pel Jutge i per l’Agutzil, que se’l treuen de sobre, però determina guanyar la ma de la noia (Johanna).

Al mercat de St. Dunstan hi ha gent, incloent Todd i Mrs. Lovett, expectant al voltant de la caravana d’Adolfo Pirelli, un xarlatà que clama ser “el rei dels barbers, el barber dels reis”. El seu ajudant i timbaler, Tobias, intenta interessar a la gent per l’elixir màgic de Pirelli (L’elixir de Pirelli). Todd ensuma una ampolla i declara que no és més que una barreja de pixats i tinta. Pirelli entra en un estil d’òpera italiana, y Todd promptament el provoca per un concurs (El concurs). El concurs, jutjat per l’Agutzil, és guanyat per Todd, qui invita a l’Agutzil per afaitar-se a la seva botiga, sobre la de Mrs. Lovett.

A la botiga de pastissos, Todd, esperant ansiosament per l’Agutzil, es exhortat per Mrs. Lovett a ser pacient, i és la primera paraula de la cançó de Mrs. Lovett, Temps. No massa tard, Pirelli visita Todd. Havent reconegut les navalles d'en Todd i havent provat la seva identitat, li exigeix la meitat dels seus guanys. Todd el mata, mentre escales a baix, Mrs. Lovett calma el jove Tobias.

El Jutge, veient que Johanna s’ha tornat una dona i no pot tenir-la captiva per gaire més temps, vol casar-s’hi i quedar-se-la per a ell (Johanna). Desesperadament intentant posseir-la, decideix casar-se amb ella. Al dia següent Johanna i Anthony planegen la seva fugida. El duet dels amants (Besa’m) acaba sent un quartet quan l’Agutzil proposa al Jutge que visiti la barberia d’en Todd per fer-se més atractiu per Johanna (Les dones tenen sensibilitat).

L’arribada del Jutge Turpin dona a en Todd l’oportunitat de prendre la seva revenja. Però el barber espera una mica (Dolces dones), i Anthony apareix amb les noticies que ell i Johanna es casaran diumenge. Enrabiat, el Jutge marxa de la botiga. L’ira d’en Todd per la seva oportunitat perduda és expressada a Epifania, en la que el seu odi frustrat pel Jutge Turpin es transforma en una demanda de venjança contra tots els homes. El canvi d'en Todd, que va començar quan es va reunir amb els seus “amics”, es complert. Està “viu al final” mentre resol degollar indiscriminadament mentre que arribi una altra oportunitat per matar al Jutge.

Mrs. Lovett, pràcticament com sempre, veu la necessitat de disposar de Pirelli - i de la promesa de més morts sagnats per Todd – és l’estímul correcte per donar un bon rumb al seu negoci i ser l’enveja de Mrs. Mooney (Mossèn). Canten junts amb molt humor negre, imaginant les característiques de les diverses persones i oficis donaran als seus pastissos.

[edita] Segon Acte

El segon acte comença. La botiga de Mrs. Lovett té afegida una terrassa a l’exterior, mentre que la primitiva habitació d’en Todd és transformada en un palau de barberia. I mentre, el jove Tobias canta pels pastissos amb la mateixa cançó que per l’elixir de Pirelli. Mrs. Lovett i els seus clients s’afegeixen a la cançó de Tobias, i mentre que ella es preocupa pels pastissos, en Todd pensa en la seva cadira i tots, inclòs la Captaire s’afegeixen a la festa (Déu, quin gust)

Anthony busca fervorosament per Londres la ara desapareguda Johanna i Todd pensa en la seca filla Johanna. Es fa més intens amb l’arribada de clients a la botiga d’en Todd, amb una trampa sota la cadira, per la qual cauen al soterrani, i amb el fum que puja de la xemeneia per la nit. La mort més terrible i la música més lírica.

La prosperitat de Mrs. Lovett es tangible pel nou paper pintat de la seva sala. A part del nou paper pintat, hi ha un harmònium comprat d’una parròquia cremada i altres fruits del seu negoci es manifesten. Ara és decideix a persuadir en Todd a fer una millor vida fora de la ciutat. Però el maniàtic Todd sols pensa en el jutge, mentre que ella li parla de tenir una casa de propietat Prop del mar.

Anthony troba la Johanna a l’Asil d’en Fogg, on el Jutge Turpin l’ha tancada com va tancar en Todd a la presó anys abans. El mariner demana ajut a en Todd per llibertar la noia, i el barber transforma l’Anthony en un perruquer, per anar a l’asil per comprar cabells dels llunàtics (Les perruques). Però Todd sols usa Johanna com una trampa al Jutge Turpin. Escriu al jutge una carta informant-lo que Johanna estarà a la barberia de Fleet Street aquell vespre (La carta).

Tobias mostra no sols el seu afecte per Mrs. Lovett, sinó també la seva suspicàcia per Todd a Rés no haurà de témer. Mrs. Lovett distreu al noi, oferint-li l’oportunitat de fer ell els pastissos, tancant-lo al soterrani.

Mentre Todd està lliurant la seva carta, l’Agutzil Bamford arriba a la botiga per investigar unes queixes sobre l’olor del fum. L’agutzil seu a l’harmònium i canta mentre Mrs. Lovett intenta explicar-li l’absència d’en Todd. (Cançons a la sala). Quan arriba en Todd, el mata mentre l’afaita.

Arribem a la seqüència final, on Tobias escapa quan veu el cos de l’Agutzil Bamford, i Todd i Mrs. Lovett el cerquen. Per la seva banda, la Johanna mata en Fogg mentre es barallava amb l’Anthony i fugen tots dos cap a la barberia (El manicomi d’en Fogg – Londres en flames). Johanna s’amaga a un bagul i arriba la Captaire poc abans que arribi en Todd. Quan aquest se la troba, i davant la imminent arribada del jutge, en Todd la mata i la llença pel forat. El Jutge Turpin arriba a la barberia (Escena final), i quan està assegut a la cadira, en Todd es dóna a conèixer i el mata. Baixa al soterrani, i quan vol llençar la Captaire al forn, descobreix que era la seva dona Lucy, i Mrs. Lovett li explica tota la història. En Todd l’enganya i la llença al forn. Un cop sol, en Todd queda sol a la botiga plorant amb el cadàver de la Captaire als braços i entra l’Anthony amb els cabells blancs i completament trastocat. Recrimina en Todd els seus crims i el mata en el moment que arriben l’Anthony i la Johanna amb dos policies.

La funció s’acaba, i els personatges tornen a l’escenari en un Epíleg on es canta un altre cop “La balada de Sweeney Todd”, i preguntant-se qui no ha buscat la venjança algun cop.

[edita] Personatges

Personatge	Veu	Actor (NY)	Actor (BCN)
Sweeney Todd	baix-baríton	Len Cariou	Constantino Romero
Mrs. Nellie Lovett	contralt	Angela Lansbury	Vicky Peña
Anthony Hope	tenor	Victor Garber	Pep Molina
Johanna	Soprano	Sarah Rice	Mª Josep Peris
Tobias Ragg	tenor	Ken Jennings	Muntsa Rius
Jutge Turpin	baix	Edmund Lyndeck	Xavier Ribera
Agutzil Bamford	tenor	Jack Eric Williams	Pedro Pomares
Captaire	mezzo	Merle Louise	Teresa Vallicrosa
Adolfo Pirelli	tenor	Joaquín Romaguera	Esteve Ferrer