Studio Ghibli
De Viquipèdia
Estudi Ghibli (スタジオジブリ, Sutajio Jiburi?) és un estudi japonès d´animació. Les seves pel·lícules d'anime han estat provocatives, imaginatives, emotives i extensament elogiades per tot el món.
El seu nom deriva del mot que els italians utilitzen per els seus avions de exploració del Sàhara en la Segona Guerra Mundial, el qual deriva de la paraula italiana utilitzada per el vent calent que bufa en aquest desert. Encara que el nom és Italià, la pronunciació quan es refereix al Estudi és “jibree” o “ji-bu-ri”, per adaptar-se a la fonètica de la llengua japonesa. La teoria darrera del nom era que ells estaven “bufant” un nou vent en la indústria de l´anime.
Fundada en 1985, està dirigida per el altament premiat director Hayao Miyazaki (宮崎 駿 Miyazaki Hayao) juntament amb el seu col·lega i mentor “Isao Takahata” (director de la famosa i antiga sèrie d'anime “Heidi”).
Els seus orígens daten de 1983, amb la pel·lícula Nausicäa de la Vall del Vent (風の谷のナウシカ Kaze no tani no Naushika, 1984), que va començar com un manga en una publicació de la revista Tokuma Shônen (徳間書店). Tokuma era la companyia “mare” de l´Estudi Ghibli, i va cedir a Disney els drets de vídeo i distribució de varies pel·lícules; entre elles La Princesa Mononoke (もののけ姫 Mononoke Hime, 1997) i El viatge de Chihiro (千と千尋の神隠し Sen to Chihiro no Kamikakushi, 2001). El compositor Joe Hisaishi ha creat la banda sonora per a moltes de les pel·lícules del Estudi.
La més famosa i lloada pel·lícula de l´Estudi Ghibli que no fou dirigida per Hayao Miyazaki és “La tomba de les cuques de llum” (火垂の墓 Hotaru no Haka, 1988), dirigida per el seu mentor Isao Takahata, una trista pel·lícula centrada en les vides de dos orfes en la postguerra de la Segona Guerra Mundial de Japó.
