Srinivasa Ramanujan
De Viquipèdia
| Naixement | 5 d'agost, 1802 Erode, Índia |
|---|---|
| Mort | 26 d'abril, 1920 Madràs, Índia |
| Nacionalitat |  Indi |
| Camp | Matemàtiques |
| Conegut per | constant de Landau-Ramanujan constant de Ramanujan-Soldner |
Srinivasa Ramanujan (22 de desembre de 1887 - 26 d'abril de 1920) fou un matemàtic indi i un dels genis matemàtics més grans del segle vint. Gairebé sense educació formal en matemàtiques pures, va fer contribucions substancials en les àrees de l'anàlisi matemàtic, la teoria de nombres, les sèries infinites i les fraccions contínues.
[edita] Biografia
Ramanujan nasqué a Erode, poble de l'estat de Tamil Nadu a l'Índia. Des de ben petit va va mostrat una habilitat natural per les matemàtiques i a l’edat de set anys va aconseguir una beca per assistir a l’escola pública del poble. Es comenta que recitava de memòria decimals del nombre Pi i formules matemàtiques als seus companys. Mes endavant li varen deixar el tractat Plane Trigonometry de S.L. Lonely, un llibre sobre trigonometria avançada que a l'edat de tretze anys ja dominava totalment. Fins i tot havia descobert alguns teoremes per ell mateix.
Als setze anys va caure a les seves mans el llibre A synopsis of elementary results in pure and applied mathematics escrit per George S. Carr que contenia uns 5000 teoremes, la majoria sense demostració matemàtica. Aquest llibre i el de trigonometria avançada foren la formació matemàtica bàsica de Ramanujan. Abans dels disset anys, ja estava fent investigació pel seu compte sobre nombres de Bernouŀli i la constant d'Euler-Mascheroni (que havia calculat fins als 15 decimals). Ramanujan rebé una beca per estudiar a l'institut universitari governamental de Kumbakonam (conegut com el Cambridge del sud de la Índia), però no va superar els cursos no matemàtics i va perdre la beca. Es va traslladar a Madràs, i més tard va ingressar al coŀlegi universitari Pachaiyappa. Allí destacà en matemàtiques una vegada mes, però fallava en altres assignatures, essent incapaç d'obtenir un títol. Llavors abandonà els estudis universitaris i va continuar per fer recerca matemàtica de forma independent. En aquest punt de la seva vida, vivia en la pobresa més absoluta. El juliol de 1909 es casà amb Janaki Ammal, de nou anys, i deixà temporalment la seva vocació matemàtica per buscar feina. Un mecenes anomenat Ramachandra Rao va quedar impressionat amb el treball matemàtic de Ramanujan i li concedir un ajut monetari mensual. El 1912, Ramanujan va obtenir una plaça com a oficinista a l'oficina general comptable de l'autoritat portuària de Madras.
Durant el 1912 i el 1913, Ramanujan va enviar mostres dels seus teoremes a tres importants acadèmics de la Universitat de Cambridge. Només G.H. Hardy (un dels matemàtics mes destacats del segle vint) reconegué la brillantor del treball de Ramanjuan, i li va demanar de treballar amb ell a Cambridge. Ramanujan es va traslladar a Anglaterra el 1914 i va treballar amb Hardy durant els cinc anys següents, donant lloc a una fructífera relació. Ramanujan és doctorà el 1916, i el 1917 va ser escollit per formar part de la London Mathematical Society. El 1918 for nomenat Fellow de la Royal Society, esdevenint un dels membres més joves de la història i només el segon indi que ho aconseguia. Aquell mateix any, també esdevingué el primer indi en ser proclamat Fellow del Trinity College de Cambridge.
La salut de Ramanujan, sempre precària durant la seva vida, empitjorà a Anglaterra i se li diagnosticà tuberculosi i una severa deficiència vitamínica. El 1919 retornà a l'Índia i morí poc després a l'edat de trenta dos anys.
[edita] Contribucions a les matemàtiques
Ramanjuan va produir de forma independent aproximadament 3900 resultats (la majoria igualtats matemàtiques i equacions) durant la seva curta vida. Tot i que un nombre petit d'aquests resultats fou de fet fals, i alguns resultats ja eren coneguts, la majoria s'han demostrat matemàticament en l'actualitat. Alguns resultats foren totalment originals i gens convencionals, com el nombre primer de Ramanujan i la funció theta de Ramanujan, i han inspirat una gran quantitat d'investigació posterior. De totes formes, la majoria de les seves descobertes han trigat força en entrar en les corrents matemàtiques principals. Recentment, fórmules seves han trobat aplicacions en els camps de la cristaŀlografia i la teoria de cordes. El Ramanujan Journal és una publicació internacional que es va llançar amb l'objectiu de publicar el treball en totes les àrees de la matemàtica en que Ramanujan va influir.
[edita] Referències
- The Ramanujan Journal (en anglès)
- The Man Who Knew Infinity: A Life of the Genius Ramanujan. Kanigel, Robert (1991) ISBN 0-684-19259-4 (llibre en anglès).
