Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Srinivasa Ramanujan - Viquip??dia

Srinivasa Ramanujan

De Viquip??dia

Srinivasa Ramanujan
Naixement 5 d'agost, 1802
Erode, ??ndia
Mort 26 d'abril, 1920
Madr??s, ??ndia
Nacionalitat ??ndia Indi
Camp Matem??tiques
Conegut per constant de Landau-Ramanujan

constant de Ramanujan-Soldner
funci?? theta de Ramanujan
identitats de Rogers-Ramanujan

nombre primer de Ramanujan


Srinivasa Ramanujan (22 de desembre de 1887 - 26 d'abril de 1920) fou un matem??tic indi i un dels genis matem??tics m??s grans del segle vint. Gaireb?? sense educaci?? formal en matem??tiques pures, va fer contribucions substancials en les ??rees de l'an??lisi matem??tic, la teoria de nombres, les s??ries infinites i les fraccions cont??nues.

[edita] Biografia

Ramanujan nasqu?? a Erode, poble de l'estat de Tamil Nadu a l'??ndia. Des de ben petit va va mostrat una habilitat natural per les matem??tiques i a l???edat de set anys va aconseguir una beca per assistir a l???escola p??blica del poble. Es comenta que recitava de mem??ria decimals del nombre Pi i formules matem??tiques als seus companys. Mes endavant li varen deixar el tractat Plane Trigonometry de S.L. Lonely, un llibre sobre trigonometria avan??ada que a l'edat de tretze anys ja dominava totalment. Fins i tot havia descobert alguns teoremes per ell mateix.

Als setze anys va caure a les seves mans el llibre A synopsis of elementary results in pure and applied mathematics escrit per George S. Carr que contenia uns 5000 teoremes, la majoria sense demostraci?? matem??tica. Aquest llibre i el de trigonometria avan??ada foren la formaci?? matem??tica b??sica de Ramanujan. Abans dels disset anys, ja estava fent investigaci?? pel seu compte sobre nombres de Bernou??li i la constant d'Euler-Mascheroni (que havia calculat fins als 15 decimals). Ramanujan reb?? una beca per estudiar a l'institut universitari governamental de Kumbakonam (conegut com el Cambridge del sud de la ??ndia), per?? no va superar els cursos no matem??tics i va perdre la beca. Es va traslladar a Madr??s, i m??s tard va ingressar al co??legi universitari Pachaiyappa. All?? destac?? en matem??tiques una vegada mes, per?? fallava en altres assignatures, essent incapa?? d'obtenir un t??tol. Llavors abandon?? els estudis universitaris i va continuar per fer recerca matem??tica de forma independent. En aquest punt de la seva vida, vivia en la pobresa m??s absoluta. El juliol de 1909 es cas?? amb Janaki Ammal, de nou anys, i deix?? temporalment la seva vocaci?? matem??tica per buscar feina. Un mecenes anomenat Ramachandra Rao va quedar impressionat amb el treball matem??tic de Ramanujan i li concedir un ajut monetari mensual. El 1912, Ramanujan va obtenir una pla??a com a oficinista a l'oficina general comptable de l'autoritat portu??ria de Madras.

Durant el 1912 i el 1913, Ramanujan va enviar mostres dels seus teoremes a tres importants acad??mics de la Universitat de Cambridge. Nom??s G.H. Hardy (un dels matem??tics mes destacats del segle vint) reconegu?? la brillantor del treball de Ramanjuan, i li va demanar de treballar amb ell a Cambridge. Ramanujan es va traslladar a Anglaterra el 1914 i va treballar amb Hardy durant els cinc anys seg??ents, donant lloc a una fruct??fera relaci??. Ramanujan ??s doctor?? el 1916, i el 1917 va ser escollit per formar part de la London Mathematical Society. El 1918 for nomenat Fellow de la Royal Society, esdevenint un dels membres m??s joves de la hist??ria i nom??s el segon indi que ho aconseguia. Aquell mateix any, tamb?? esdevingu?? el primer indi en ser proclamat Fellow del Trinity College de Cambridge.

La salut de Ramanujan, sempre prec??ria durant la seva vida, empitjor?? a Anglaterra i se li diagnostic?? tuberculosi i una severa defici??ncia vitam??nica. El 1919 retorn?? a l'??ndia i mor?? poc despr??s a l'edat de trenta dos anys.


[edita] Contribucions a les matem??tiques

Ramanjuan va produir de forma independent aproximadament 3900 resultats (la majoria igualtats matem??tiques i equacions) durant la seva curta vida. Tot i que un nombre petit d'aquests resultats fou de fet fals, i alguns resultats ja eren coneguts, la majoria s'han demostrat matem??ticament en l'actualitat. Alguns resultats foren totalment originals i gens convencionals, com el nombre primer de Ramanujan i la funci?? theta de Ramanujan, i han inspirat una gran quantitat d'investigaci?? posterior. De totes formes, la majoria de les seves descobertes han trigat for??a en entrar en les corrents matem??tiques principals. Recentment, f??rmules seves han trobat aplicacions en els camps de la crista??lografia i la teoria de cordes. El Ramanujan Journal ??s una publicaci?? internacional que es va llan??ar amb l'objectiu de publicar el treball en totes les ??rees de la matem??tica en que Ramanujan va influir.

[edita] Refer??ncies