Skinhead
De Viquip??dia
Els skinheads o caps rapats formen una subcultura originada al Regne Unit a la fi dels anys 1960. Contr??riament a la creen??a popular, el moviment skinhead no ??s un moviment racista o d'extrema dreta. Els seus or??gens s??n obrers i m??s aviat apol??tics i multiracials, ja que una gran influ??ncia pels primers skinheads van ser els joves jamaicans que havien immigrat al Regne Unit al llarg dels anys 60. Des dels seus or??gens el moviment skinhead ha anant evolucionant. No obstant aix??, l'ess??ncia del moviment skinhead ??s el d'una subcultura obrera de carrer, centrada b??sicament en la m??sica, l'alcohol, la viol??ncia i l'orgull proletari.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
El moviment skinhead va sorgir com a resultat d'una radicalitzaci?? del moviment mod i de la influ??ncia que aquest va rebre dels rude-boys. Els mods eren joves brit??nics que compartien gustos en quant a forma de vestir, elegant, y m??sica, habitualment negra. Els mods tamb?? es caracteritzaven per les seves motos, les scooters, i el seu "amor" cap a la viol??ncia. D'altra banda, els rude-boys eren joves jamaicans que havien immigrat al Regne Unit i que estaven igualment interessats en la roba, la m??sica negra y la viol??ncia. Es vestien de forma elegant amb un cert estil tipus gangster i escoltaven ska, rocksteady i reggae.
Els mods i els rude-boys, que ja coincidien a les sales de ball on escoltaven m??sica negra, aviat van ajuntar-se per compartir interessos. Llavors, per v??ries raons una part del moviment mod va evolucionar i va donar origen al moviment skinhead. Els mods amb or??gens m??s treballadors, que ja es diferenciaven de la resta per la seva forma de vestir m??s pr??ctica i fidel a la seva condici?? obrera (botes amb punta de ferro, tirants, etc??tera), van radicalitzar la seva est??tica per diferenciar-se dels hippies i dels mods que es passaven a aquesta nova moda -molts d'ells de classe mitja-alta-, tornant-la encara m??s prolet??ria. Alhora, els futurs skinheads es van tancar m??s en la seva subcultura, que compartien en gran part amb els rude-boys. Es diu que el cap rapat ve de la influ??ncia dels rude-boys, que tamb?? el portaven rapat. D'altra banda, tamb?? es discuteix que el cap rapat era per raons m??s pr??ctiques, com per que no destorb??s a la feina o en mig d'una baralla al carrer. No obstant aix??, el que m??s unia els skinheads i els rude-boys era la m??sica: la influ??ncia dels skins era tan gran que fins i tot es va crear un subg??nere musical anomenat skinhead-reggae. Aix?? mateix, en aquella ??poca era normal veure skinheads negres.
A finals dels anys 70 van sorgir dues noves onades de m??sica skinhead, una d'elles totalment nova. L'ska Two-Tone, influenciat pel jove moviment punk i la seva m??sica, el punk-rock, represent?? una evoluci?? de l'ska dels 60, tornant-se m??s r??pid, amb un so m??s aspre i una atmosfera m??s de carrer. L'ska Two-Tone va comptar amb una pres??ncia molt m??s considerable de m??sics blancs, m??s que res anglesos. Els grups m??s representatius d'aquest estil s??n The Specials, The Selecter, The Beat, Madness i Bad Manners. D'altra banda, el punk-rock amb un concepte i una atmosfera m??s centrada en la classe obrera va passar a ser conegut com a streetpunk i m??s tard com a Oi!, tornant-se el vincle d'uni?? entre punks i skinheads. D'aquesta manera es creen dues "escoles", la de l'esperit del 69 (skinheads tradicionals relacionats amb els rude-boys i la m??sica jamaicana) i la de l'Oi! (skinheads relacionats amb el punk).
Els anys 80 representen l'arribada de la pol??tica al moviment en el moment que molts skinheads s??n reclutats pel National Front angl??s, una organitzaci?? racista d'extrema dreta. Molts skinheads, com a reacci??, s'uneixen o creen organitzacions antiracistes o d'extrema esquerra, anomentas SkinReds, formant-se organitzacions antifeixistes, comunistes, anarquistes amb cert abast mundial com per exemple RASH (Skinheads Rojos i Anarquistes) o SHARP (Skinheads Contra els Prejudicis Racials). D'extrema dreta es creen grups com els Hammerskins o Blood & Honour, liderat per Ian Stuart, cantant i lider del grup Skrewdriver.
[edita] "Conflicte" entre skinheads apol??tics i skinheads polititzats
El fet de que desde els anys 80 la pol??tica hagi entrat en el moviment ha causat m??ltiples discussions sobre quina posici?? s'hauria de prendre al respecte. Normalment, la posici?? dels skinheads racistes i d'extrema dreta ??s descartada ocasionalment ja que ??s contr??ria als or??gens del moviment skinhead, encara que amb l'evoluci?? ha arribat a les mateixes tendencies. Malgrat i ja que que potser ??s la que m??s ha sigut difosa en els mitjans de comunicaci??.
La resta de postures poden ser classificades en tres: la postura apol??tica, la postura limitada a l'antiracisme i l'antifeixisme (representada per SHARP), i la postura d'extrema esquerra (RASH).
Els skins apol??tics defensen l'autenticitat de la seva postura argumentant que els or??gens del moviment s??n apol??tics i que les postures polititzades nom??s serveixen per manipular el moviment.
Per la seva part, els skins antiracistes i antifeixistes argumenten que l'antiracisme i l'antifeixisme s??n indispensables per la lluita per la veritable cultura skin i contra els "enemics del moviment", els Skinheads racistes i d'extrema dreta, tamb?? anomenats boneheads (tradu??t com a caps buits). Els skins d'extrema esquerra argumenten que la seva postura pol??tica ??s una extensi?? necessaria de la condici?? obrera del moviment skinhead. Tant els skins exclusivament antiracistes i antifeixistes com els skins d'extrema esquerra critiquen als skins apol??tics per unir-se de tant en quant amb skins racistes i d'extrema dreta, nom??s tenint en compte el fet de que s??n skins.
[edita] Refer??ncies
- Daniel Schweizer, Skinhead Attitude, Arte 2003 [1]
- Carles Vinyes, Skinheads a Catalunya, Ed. Proa 2004.
