Skinhead
De Viquipèdia
Els skinheads o caps rapats formen una subcultura originada al Regne Unit a la fi dels anys 1960. Contràriament a la creença popular, el moviment skinhead no és un moviment racista o d'extrema dreta. Els seus orígens són obrers i més aviat apolítics i multiracials, ja que una gran influència pels primers skinheads van ser els joves jamaicans que havien immigrat al Regne Unit al llarg dels anys 60. Des dels seus orígens el moviment skinhead ha anant evolucionant. No obstant això, l'essència del moviment skinhead és el d'una subcultura obrera de carrer, centrada bàsicament en la música, l'alcohol, la violència i l'orgull proletari.
Taula de continguts |
[edita] Història
El moviment skinhead va sorgir com a resultat d'una radicalització del moviment mod i de la influència que aquest va rebre dels rude-boys. Els mods eren joves britànics que compartien gustos en quant a forma de vestir, elegant, y música, habitualment negra. Els mods també es caracteritzaven per les seves motos, les scooters, i el seu "amor" cap a la violència. D'altra banda, els rude-boys eren joves jamaicans que havien immigrat al Regne Unit i que estaven igualment interessats en la roba, la música negra y la violència. Es vestien de forma elegant amb un cert estil tipus gangster i escoltaven ska, rocksteady i reggae.
Els mods i els rude-boys, que ja coincidien a les sales de ball on escoltaven música negra, aviat van ajuntar-se per compartir interessos. Llavors, per vàries raons una part del moviment mod va evolucionar i va donar origen al moviment skinhead. Els mods amb orígens més treballadors, que ja es diferenciaven de la resta per la seva forma de vestir més pràctica i fidel a la seva condició obrera (botes amb punta de ferro, tirants, etcètera), van radicalitzar la seva estètica per diferenciar-se dels hippies i dels mods que es passaven a aquesta nova moda -molts d'ells de classe mitja-alta-, tornant-la encara més proletària. Alhora, els futurs skinheads es van tancar més en la seva subcultura, que compartien en gran part amb els rude-boys. Es diu que el cap rapat ve de la influència dels rude-boys, que també el portaven rapat. D'altra banda, també es discuteix que el cap rapat era per raons més pràctiques, com per que no destorbés a la feina o en mig d'una baralla al carrer. No obstant això, el que més unia els skinheads i els rude-boys era la música: la influència dels skins era tan gran que fins i tot es va crear un subgénere musical anomenat skinhead-reggae. Així mateix, en aquella època era normal veure skinheads negres.
A finals dels anys 70 van sorgir dues noves onades de música skinhead, una d'elles totalment nova. L'ska Two-Tone, influenciat pel jove moviment punk i la seva música, el punk-rock, representà una evolució de l'ska dels 60, tornant-se més ràpid, amb un so més aspre i una atmosfera més de carrer. L'ska Two-Tone va comptar amb una presència molt més considerable de músics blancs, més que res anglesos. Els grups més representatius d'aquest estil són The Specials, The Selecter, The Beat, Madness i Bad Manners. D'altra banda, el punk-rock amb un concepte i una atmosfera més centrada en la classe obrera va passar a ser conegut com a streetpunk i més tard com a Oi!, tornant-se el vincle d'unió entre punks i skinheads. D'aquesta manera es creen dues "escoles", la de l'esperit del 69 (skinheads tradicionals relacionats amb els rude-boys i la música jamaicana) i la de l'Oi! (skinheads relacionats amb el punk).
Els anys 80 representen l'arribada de la política al moviment en el moment que molts skinheads són reclutats pel National Front anglès, una organització racista d'extrema dreta. Molts skinheads, com a reacció, s'uneixen o creen organitzacions antiracistes o d'extrema esquerra, anomentas SkinReds, formant-se organitzacions antifeixistes, comunistes, anarquistes amb cert abast mundial com per exemple RASH (Skinheads Rojos i Anarquistes) o SHARP (Skinheads Contra els Prejudicis Racials). D'extrema dreta es creen grups com els Hammerskins o Blood & Honour, liderat per Ian Stuart, cantant i lider del grup Skrewdriver.
[edita] "Conflicte" entre skinheads apolítics i skinheads polititzats
El fet de que desde els anys 80 la política hagi entrat en el moviment ha causat múltiples discussions sobre quina posició s'hauria de prendre al respecte. Normalment, la posició dels skinheads racistes i d'extrema dreta és descartada ocasionalment ja que és contrària als orígens del moviment skinhead, encara que amb l'evolució ha arribat a les mateixes tendencies. Malgrat i ja que que potser és la que més ha sigut difosa en els mitjans de comunicació.
La resta de postures poden ser classificades en tres: la postura apolítica, la postura limitada a l'antiracisme i l'antifeixisme (representada per SHARP), i la postura d'extrema esquerra (RASH).
Els skins apolítics defensen l'autenticitat de la seva postura argumentant que els orígens del moviment són apolítics i que les postures polititzades només serveixen per manipular el moviment.
Per la seva part, els skins antiracistes i antifeixistes argumenten que l'antiracisme i l'antifeixisme són indispensables per la lluita per la veritable cultura skin i contra els "enemics del moviment", els Skinheads racistes i d'extrema dreta, també anomenats boneheads (traduït com a caps buits). Els skins d'extrema esquerra argumenten que la seva postura política és una extensió necessaria de la condició obrera del moviment skinhead. Tant els skins exclusivament antiracistes i antifeixistes com els skins d'extrema esquerra critiquen als skins apolítics per unir-se de tant en quant amb skins racistes i d'extrema dreta, només tenint en compte el fet de que són skins.
[edita] Referències
- Daniel Schweizer, Skinhead Attitude, Arte 2003 [1]
- Carles Vinyes, Skinheads a Catalunya, Ed. Proa 2004.
