Madness

De Viquip??dia

Madness ??s un grup angl??s de ska i m??sica pop que es va formar al barri de Camden Town, Londres, el 1976. Encara al 2007 el grup continua tocant amb la seva formaci?? m??s reconeguda de 7 membres, malgrat que aquesta ha variat lleugerament al llarg dels anys. Madness ha estat un dels principals grups del revival del ska del segell 2 Tone a finals dels anys 70.

Madness va assolir la majoria dels seus ??xits en els anys 80. Tant Madness com UB40 van estar exactament 214 setmanes a les llistes de singles angleses en el transcurs de la d??cada, assolint el record de grup musical que m??s setmanes ha estat en les llistes del Regne Unit en els 80. Tot i aixi, Madness va assolir aquest fet en un menor periode de temps. (1980-1986).

[edita] Discografia

[edita] ??lbums d'estudi

One Step Beyond... 1979
Absolutely 1980
7 1981
The Rise & Fall 1982
Keep Moving 1984
Mad Not Mad 1985
The Madness 1988
Wonderful 1999
The Dangermen Sessions Vol. 1 2005

[edita] Evoluci??

1976???1978: Naixement

En un principi, els Madness van n??ixer com una banda anomenada The North London Invaders l???any 1976. si b?? el seu nom es va escur??ar poc despr??s a The Invaders. En aquests primer passos, la banda ja inclo??a entre els seus membres a Mike Barson (Monsieur Barso) als teclats i veu, Chris Foreman (Chrissy Boy) a la guitarra, Lee Thompson (Kix) al saxofon i veus i m??s tard s???hi van unir John Hasler a la bateria i Cathal Smyth (m??s conegut com Chas Smash) al baix. Al cap de l???any, "Dikron" tamb?? va unir-se a la banda com a veu solista. Aquesta formaci?? de sis membres es va mantenir fins a mitjans del 1977, quan Graham McPherson (m??s conegut com Suggs) va prendre el relleu com a cantant despr??s de veure actuar la banda en el jard?? d???un amic seu. Poc temps despr??s va haver encara un darrer canvi: Smyth, que no era gaire bo com a baixista va ser reempla??at per Gavin Rogers, que era un conegut del teclista Mike Barson. Els principis de McPherson a la banda no van ser massa bons i aviat va ser expulsat per preferir massa sovint anar a veure els partits de futbol que no pas assajar. Thompson tamb?? va abandonar despr??s de barallar-se amb Barson, qui criticava la seva manera de tocar el saxofon. Un any m??s tard, per??, Suggs tornava a la banda i al mateix temps, Daniel Woodgate (Woody) i Mark Bedford (Bedders) s???unien a la bateria i al baix, substituint respectivament a Garry Dovey i Gavin Rogers . Despr??s de canviar-se breument el nom per Morris and the Minors, la banda es va rebatejar a si mateixa com Madness; en homenatge a una de les seves can??ons preferides del cantant de ska/reggae , Prince Buster. Aquesta formaci?? de sis membres es va manternir fins el 1979, quan Chas Smash va retornar i oficialment es va convertir en el set?? membre de la banda com segona veu i trompeta.

1979???1981: Primers exits

L???any 1979, la banda gravava la composici?? de Lee Thompson, "The Prince". Aquesta can????, com el mateix nom dels Madness, era un homenatge al seu idol Prince Buster. La can???? va ser editada per 2 Tone Records, el segell musical del fundador dels The Specials, Jerry Dammers i va ser un ??xit total, arribant al numero 16 de les llistes angleses. La banda va actuar amb el mateix tema en Top of the Pops, el show musical m??s popular del Regne Unit i gr??cies a aix?? van guanyar molta popularitat. Des d'aquest moment els Madness van comen??ar a actuar conjuntament de gira amb bandes del mateix segell 2 Tone com The Specials i The Selecter i poc despr??s enregistraven el seu primer ??lbum de llarga durada anomenat One Step Beyond..., editat per Stiff Records. Aquest ??lbum inclo??a un nou enregistrament de la can???? "The Prince" i encara un segon i tercer singles: "One Step Beyond" i "My Girl". La can???? que dona nom al ??lbum era una versi?? de una Cara-B d???un disc de Prince Buster dels 60s, "Al Capone". One Step Beyond... va romandre a les llistes brit??niques per m??s de 37 setmanes, arribant al lloc no. 2 Despr??s d???editar el tercer single, "My Girl", la banda va creure que ja havien exhaurit el material del ??lbum One Step Beyond..., I decidiren no editar cap m??s single. Malgrat tot, Dave Robinson que era el director de Stiff Records, no hi est?? d???acord i es decid?? editar un curta durada amb un tema del LP I tres can??ons noves. El resultat va ser el EP Work Rest and Play, encap??alat per el tema "Night Boat to Cairo", que va arribar al no. 6 de les llistes brit??niques. L???any seg??ent els Madness editaven el seu segon album, Absolutely que arribava a no. 2 de les llistes angleses. Absolutely reuneix alguns dels temes amb m??s ??xit dels Madness, com ara "Baggy Trousers", no 3 en les llistes angleses, "Embarrassment" no. 4 i la can???? instrumental "Return of the Los Palmas 7" que pujava fins el no 7. Malgrat que les cr??tiques d???aquest ??lbum van ser generalment menys entusiastes que les del One Step Beyond..., la majoria foren positives. La revista Rolling Stone, per??, va donar al ??lbum tan sols una de cinc estrelles possibles. Aquesta revista era especialment cr??tica amb el ska revival arribant a dir que dels The Specials que "no son gaire bons" i dels Madness que eren senzillament com els "Blues Brothers per?? amb accent angl??s".