Skanderbeg
De Viquipèdia
Gjergj Kastrioti (*1405; † 17 de gener de l'any 1468 a Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès. Esdevingué famós i encara avui és admirat per la seva defensa d'Albània de la conquesta de l'Imperi Otomà. Els albanesos el consideren el seu heroi nacional.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Gjergj era el fill petit de Vojsava i del príncep Gjon Kastrioti († 1442), el qual estava en guerra quasi permanent amb els turcs des del 1407. La família tenia quatre fills i una filla. Els anys 1415 i 1423, després de dues derrotes del seu pare, els tots quatre germans foren enviats a la cort del sultà d'Adrianòpolis en qualitat d'hostatges, on seria reclutat i entrenat per l'exèrcit otomà, etapa durant la qual rebé el malnom de Arnavutlu İskender Bey (en albanès Skënderbeu Shqiptari, en català Skanderbeg l'Albanès), del qual se'n derivaria el nom d'Skanderbeg. El 1438 seria nomenat Bey de Murad II i valí de Misia, Skuria i Jonima (amb capital a Krujë i enviat de bell nou a la seva Albània natal.
Quan els hongaresos derrotaren els turcs l'any 1443,Skanderbeg i els seus subordinats albanesos traïren al soldà. El 27 de novembre de l'any 1443 s'apoderà de la fortalesa de Krujë i el dia següent caigueren definitivament les forces del soldà que hi eren destinades.
L'any 1444 Skanderbeg fundà la Lliga de Lezhë, una federació per a la defensa d'Albània contra els turcs. Amb aquesta aliança, Skanderberg dugué a terme una exitosa guerra de 18 anys contra els otomans, els quals no acosneguiren instal·lar-se al nord i al centre d'Albània.
L'any 1451 Skanderbeg es casà amb Donika, filla del príncep de Vlora i Kanina, Gjergj Arianiti. El 1456 nasqué els seu fill Gjon.
El 1461 Skanderbeg pactà un alto el foc de trenta anys amb el soldà Mehmet II. Tot i que després de l'alto el foc hi hagué encara abundants escaramusses, durant l'abril de l'any 1463 es pactà un altre alto el foc. Durant aquesta etapa freda de la guerra contra els otomans, Skanderbeg viatjà cap al sud d'Itàlia per sol·licitar fons per la guerra i tropes al seu aliat, Alfons el Magnànim. Alfons li atorgà una pensió i a més a més li entregà nombroses terres del sud d'Itàlia per tal de millorar el finançament de la guerra.
Fins la seva mort, l'any 1468, Skanderbeg defensà Albània des de la plaça forta de Krujë de l'Imperi Otomà. La seva germana Mamica l'ajudà en la defensa. Mamica morí poc després que Skanderbeg durant la lluita contra els otomans. Els otomans intentaren repetidament prendre el domini d'Skanderbeg de la zona amb exèrcits gegantins. Per la qual cosa, assetjaren Krujë diverses vegades sense poder prendre la plaça forta albanesa ni una sola vegada. No obstant això, les tropes albaneses eren massa febles per poder expulsar definitivament els otomans, per la qual cosa esperaven l'ajuda d'altres regnes europeus, fet que no es produí mai amb l'unica excepció de l'ajuda proporcionada per la Corona d'Aragó.
Skanderbeg fou enterrat a una església de Lezhë, al nord d'Albània, el gener de l'any 1468 després de morir per causes naturals. Els seu fill Gjon, de dotze anys, el succeí. Deu anys després de la mort d'Skanderbeg, els otomans van acabar l'ocupació d'Albània i la van dominar durant més de 400 anys. Després d'això, l'església i la tomba on romanien les restes d'Skanderberg van ser destruïdes pels otomans. Molt otomans prengueren les restes d'Skanderbeg i les empraren com a talismans. Avui en dia només es poden veure uns quants murs de l'església on fou enterrat Skanderbeg. Duarnt la dècada dels anys setanta del segle XX, es construí un memorial amb rèpliques del casc i de l'espasa d'Skanderbeg. Els originals es troben al Kunsthistorische Museum de Viena.
[edita] Influència en la cultura
Skanderbeg era conegut per tota Europa durant la seva vida. Fins i tot el Papa el distingí amb Athleta Chrisiti. La seva èpica lluita contra els otomans causà que fins a l'actualitat sigui considerat l'heroi d'Albània i ser el protagonista de nombrosos llibres, obres de teatre i fins i tot una òpera d'Antonio Vivaldi, moltes de les quals s'escriviren uns cent anys després de la seva mort. El Museu d'Skanderbeg, situat a la fortalesa de Krujë, recull totes obres que tracten sobre la vida d'Skanderbeg.
[edita] Curiositats
No hi ha cap representació pictòrica que representi Skanderbeg tal com era realment. Tots els quadres del príncep albanès es basen en descripcions orals i van ser pintats després de la seva mort.
Les places principals de les ciutats de Tirana i Prishtina tenen el seu nom i estan decorades amb sengles estatues equestres de l'heroi albanès.
Del 1944 al 1945 una divisió de les SS formada principalment per albanesos dugué el nom d'Skanderbeg.
[edita] Bibliografia
- Marinus Barletius: Historia de vita et gestis Scanderbegi Epirotarum principis. Roma 1510.
- Georges T. Pétrovitch: Scanderbeg, Gerges Castriota. Essai de la bibliographie raisonnée ; Ouvrages sur Scanderbeg écrits en langues française, anglaise, allemande, latine, italienne, espagnole, portugaise, suédoise et grecque et publiés depuis l'invention de l'imprimerie jusqu'à nos jours. Paris 1881.
- Fan Stylian Noli: Historia e Skënderbeut, Gjergj Kastriotit, Mbretit të Shqipërisë 1412-1468. Boston 1921.
- Simpoziumi për Skënderbeun. Inst. albanologjik i Prishtinës.(9-12 maj 1968). Prishtina 1969.
- Alois Schmaus (Hrsg.): Studia Albanica Monacensia. In memoriam Georgii Castriotae Scanderbegi (Georg Castriota Skanderbeg). 1468-1968. (= Beiträge zur Kenntnis Südosteuropas und des Nahen Orients. 8). Múnich 1969.
- Ismail Kadare: Die Festung (historischer Roman, deutsche Ausgabe). Kiel 1988. ISBN 3-89029-036-1.
- Sabri Godo: Skanderbeg. (historischer Roman, deutsche Ausgabe). Tirana 1983.
- Kurt William Treptow: Of saints and sinners. Native resistance to Ottoman expansion in southeastern Europe, 1443 - 1481: George Castriota Scanderbeg and Vlad III. Dracula. Diss. Ann Arbor (Michigan) 1995.
[edita] Enllaços externs
- (alemany) Entrada al BBKL
