Simfonia en do major de Bizet
De Viquip??dia
| Simfonia en do major | |
| Composici?? de Georges Bizet | |
| Forma: | Simfonia |
|---|---|
| Tonalitat: | do M |
| Composta: | 1855 |
| Publicada: | 1935 |
| Catalogaci??: | |
| Dedicat??ria: | |
| Estrena: | 1935, a Basilea |
| Durada: | 33' |
La Simfonia en do major, de Georges Bizet va ser composta l'any 1855, quan el compositor tenia nom??s 17 anys d'edat i no va ser estrenada en vida de Bizet. Va ser l'??nica simfonia que va compondre. Va ser redescoberta l'any 1933 a la biblioteca del Conservatori de Par??s i estrenada a Basilea l'any 1935 amb gran ??xit. ??s una obra viva?? i joven??vola que des del seu redescobriment s'ha fet un lloc a les sales de concert i al disc.
[edita] Hist??ria
Bizet no va donar mai a interpretar la seua simfonia. Sembla tamb?? que va deixar instruccions a la seua esposa ???viuda des de 1875 i que va morir l'any 1925??? que no s'interpretara. L'any 1933 Jean Chantavoine va trobar la partitura a la biblioteca del Conservatori de Par??s i el va donar a con??ixer amb un article en la revista Le M??nestrel. El director Felix Weingartner s'hi va interessar i la va estrenar l'any 1935 a Basilea, amb un ??xit aclaparador. Immediatament va ser executada a tot arreu, i el core??graf George Balanchine va crear un ballet amb la simfonia, aprofitant els seus aires de dan??a.
S'ha volgut veure en la Simfonia de Bizet la influ??ncia dels grans mestres del simfonisme europeu, des de Beethoven a Mozart, passant per Felix Mendelssohn, Robert Schumann o fins i tot l'operista Gioacchino Rossini. Howard Shanet[1] ha trobat evidents paralel??lismes entre la simfonia de Bizet i la Simfonia n??m. 1 en do major del seu mestre Charles Gounod: la tonalitat, l'exacta disposici?? de l'orquestra, l'exist??ncia d'una fuga en el segon moviment en qu?? els instruments fan l'entrada en el mateix ordre... La Simfonia de Gounod va ser estrenada el 4 de febrer de 1855 al Conservatori de Par??s ???del qual era estudiant Bizet??? i nom??s van ser-ne interpretats dos moviments, el segon i el tercer, justament els moviments amb els quals la simfonia de Bizet presenta una estructura m??s semblant. L'obra de Gounod va obtenir un gran ??xit i va ser presa immediatament com al model d'un nou simfonisme franc??s, tot i que hi ??s evident la influ??ncia de l'estil de Mendelssohn, gran amic de Gounod. En aquest sentit, sembla que al capdavall la influ??ncia de Mendelssohn, tot i que indirecta, pot ser atribu??da a la simfonia de Bizet. El manuscrit de Bizet porta la inscripci?? ?? comen??ada el 29 d'octubre de 1855 i conclosa el [data il??legible] de novembre de 1855.?? Poc abans de la composici?? de la seua simfonia, a Bizet li va ser encarregada la reducci?? per a piano a quatre mans de la simfonia de Gounod, per tant va tenir prou oportunitats d'escoltar i estudiar aquesta obra.
La inspiraci?? de Bizet en l'obra precedent de Gounod no significa en absolut un plagi, segons Shanet ?? el futur compositor de Carmen i L'Arl??sienne era ja capa?? d'inventar una bona melodia i no li calia emprar cap material de Gounod. El que va imitar, de prop, del seu mestre va ser el pla estructural, la manera en qu?? la pe??a havia de ser bastida.??
Respecte de les motivacions de Bizet per a compondre una simfonia, potser estiguera l'afany d'emular un model o simplement l'execuci?? d'un exercici plantejat pel seu mestre Gounod. En tot cas, atesa l'edat del compositor, tot sembla indicar que la simfonia va ser composta com un treball d'estudis o un mer assaig.
Les motivacions respecte de la retirada i "desaparici??" de l'obra s??n m??s dif??cils de concretar. L'editor de Bizet, Antoine de Choudens, indica que potser el motiu va ser que Bizet va reutilitzar material de la simfonia per a una ??pera posterior: Don Procopio[2]. Altra possibilitat [3] ??s que Bizet, que amb 17 anys havia emprat amb orgull certes manifestacions estil??stiques del seu mestre, no vulguera posteriorment oferir al p??blic una obra que podia considerar mancada d'originalitat, i que el p??blic franc??s, avesat a escoltar la simfonia de Gounod, podia identificar r??pidament amb aquest. En aquest sentit, cal assenyalar que l'any 1873 Bizet va manifestar cert temor a que la seua personalitat musical no f??ra prou punyent com per a trencar el motlle de Gounod[4].
[edita] Estructura
Est?? estructurada en els tradicionals quatre moviments:
