[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Simfonia Alpina - Viquipèdia

Simfonia Alpina

De Viquipèdia

Simfonia Alpina
Composició de Richard Strauss
Forma: Poema simfònic
Tonalitat:
Composta: 1911-1915
Publicada: 1915
Catalogació: Op. 64
Dedicatòria: Comte Nicolaus Seebach
Estrena: 28 d'octubre de 1915, Philarmonie de Berlín
Durada: 59'

Simfonia Alpina op. 64 (Eine Alpensinfonie) és una obra de Richard Strauss composta entre 1911 i 1915.

El terme "simfonia" és paradoxalment rar en l'obra de Strauss: llevat de dues obres de joventut, no en va compondre més que altra, la Simfonia Domèstica[1], l'any 1902. Per altra banda, tant la 'Simfonia Alpina' com la 'Domèstica' son més aviat uns poemes simfònics de vasta durada i no vertaderes simfonies. L'Alpina està composta, a més, de nombrosos peces curtes entrellaçades, i no presenta l'estructura clàssica amb moviments. Es tracta, cronològicament parlant, del darrer poema simfònic del compositor.

Strauss era un home amant de les muntanyes: al voltant de 1908 va adquirir una vil·la a Garmish, als Alps bavaresos i hi va viure fins a la seua mort.

La seua 'Simfonia Alpina' és de caràcter descriptiu, com ho testifiquen les subtítols de les diferents parts: s'hi pot sentir la crida dels corns alpins, diferents classes d'ocells, el fluix tumultuós dels torrents a les cordes i fins i tot el so dels esquellots d'un ramat a les pastures. La música descriu cronològicament una passejada fins el cim i l'arribada del capvespre. Altra interpretació, més metafísica, va ser proporcionada pel mateix músic en el seu diari, on va fer constar la seua intenció d'anomenar-la com Anticrist en referència a l'obra de Friedrich Nietzsche.

L'orquestració n'és particularment rica, fins i tot en relació amb altres obres simfòniques de Strauss. Utilitza diversos instruments poc habituals com la "màquina de vent" en la percussió, un "heckelphone" —una espècie d'oboè en registre més greu— o l'ús d' "aeròfons", dispositius que permeten mantenir una nota de llarga durada en els instruments de vent. A més de la disposició habitual del vent en l'orquestra, cal una fanfàrria separada, constituïda per dotze trompes, dues trompetes i dos trombons.

L'estrena va tenir lloc a la Philarmonie de Berlín, sota la direcció del mateix Strauss, el 28 d'octubre de 1915.

La simfonia s'interpreta com un tot, sense talls, però està composta per 22 parts. La seua durada és de poc menys d'una hora.

  1. Nacht (Nit)
  2. Sonnenaufgang (Alba)
  3. Der Anstieg (L'ascensió)
  4. Eintritt in den Wald (L'arribada al bosc)
  5. Wanderung neben dem Bache (Marxa al costat del rierol)
  6. Am Wasserfall (Prop de les cascades)
  7. Erscheinung (Aparició)
  8. Auf blumigen Wiesen (Prats florits)
  9. Auf der Alm (Pastures de muntanya)
  10. Durch Dickicht und Gestrüpp auf Irrwegen (Perdut a les grutes)
  11. Auf dem Gletscher (A la glacera)
  12. Gefahrvolle Augenblicke (Moments de perill)
  13. Auf dem Gipfel (Al cim)
  14. Vision (Visió)
  15. Nebel steigen auf (La boira s'alça)
  16. Die Sonne verdüstert sich allmählich (El sol s'enfosqueix)
  17. Elegie (Elegia)
  18. Stille von dem Sturm (Calma abans de la tempesta)
  19. Gewitter und Sturm, Abstieg (La tronada, descens)
  20. Sonnenuntergang (Crapvespre)
  21. Ausklang (Conclusió)
  22. Nacht (Nit)

[edita] Discografia

Entre les nombroses versions d'aquesta obra, cal destacar entre les més apreciades:

[edita] Notes

  1. ↑ Nom original en italià

[edita] Enllaços externs