Simbols cristians
De Viquipèdia
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.
 |
Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la pàgina de discussió per a una major informació. |
En un primer moment, la transformació que el cristianisme aporta a l’art té un signe fonamentalment ideològic, sobre formes preexistents. Moltes vegades, fins i tot, amb l’únic canvi del contingut espiritual en imatges que posseeixen una antiquíssima tradició anterior.
Animals com el peix, l'anyell, el colom, el fènix, el gall, el cérvol o la serp; elements iconogràfics com la palma, la corona, l’àncora, el vaixell, el riu o la creu; personatges i fets de l’Antic Testament que contenen alguna al·lusió més o menys directa als del Nou. Es repeteixen, representats en làpides, sarcòfags, mosaics i pintures, i creen un llenguatge gràfic d´una forta càrrega simbòlica.
Taula de continguts |
[edita] Creu cristiana
La creu cristiana simbolitza el sacrifici de Jesucrist per la humanitat, portant la seva creu i morint en ella simbolitza que Jesús es el Crist, segons els cristians va "dur la humanitat sobre les seves espatlles i va morir en ella i per ella". Per això es que el símbol de la creu es respectat per tots els pobles encara que siguin d'altres tendències de la religió cristiana doncs és coneixement intuïtiu i profundament en el seu inconscient es creu d'origen diví. Es curiós saber, però, que la creu invertida també té un profund significat catòlic. Es tracta de la creu petrina, en honor a la humilitat de Sant Pere. Simó Pere va dir, quan estava a punt de morir crucificat en martiri, que ell no era "digne de morir com el seu mestre", per la qual cosa va demanar ésser crucificat cap per avall, al l'inrevés que Jesús. D'aquí que es defensi l'ús cristià d'aquest símbol, rescatant-lo d'uns continguts popularment anticristians.
[edita] Creu monogramàtica
Creu monogramàtica, amb les lletres alfa (α) i omega (Ω): Gravat en una de les inscripcions funeràries de la Necròpoli paleocristiana. MNAT(P) 335.
[edita] Peix
Abans de la creu el símbol dels cristians era el peix. El símbol del peix, l'ichtus, era el que identificava els primers cristians. L'ichtus o ichthys és un símbol format per dos arcs que s'intercalen de forma que dibuixen el perfil d'un peix.
El peix' (lichtus o ichthys) és un símbol format per dos arcs que s'intercalen de forma que dibuixen el perfil d'un peix. Quan els primers cristians eren perseguits per Roma, aquest símbol va ser utilitzat com el símbol secret que els identificava. Aquest símbol fou emprat com a símbol secret que els identificava. Quan un cristià dibuixava unes línies rectes i corbes al terra, de forma aparentment aleatòria, de les quals una d'elles era un arc circular (mig ichtus). Si l'altra persona amb la qual parlava dibuixava més línies i completava la figura, ambdós sabien que eren cristians.
Des del segle I fins el IV, el símbol del peix es representava també al costat d'altres símbols cristians, com el colom, l'àncora o el monograma de Crist, tal i com els trobem en multitud de llocs. La forma del peix va tenir poca rellevancia, excepte des del s.II que es solia utilitzar la forma del dofí, sembla que per l'estima popular que tenia el mamífer que se'l considerava com un amic de l'home. A partir del segle IV dC, gradualment, el símbol del peix desapareix, llevat d'exemples ornamentals que trobem en piles o copes baptismals.
[edita] El Dofí
La figura del dofí representava la "resurrecció de Jesucrist".
[edita] Crismó
La representació més important, no obstant això, era el Crismó, el monograma format per les primeres lletres gregues del nom de Crist, XP ji i rho , que es va usar profusament per a decorar els llocs sagrats. Sobre les tombes dels màrtirs es representaven Crismons amb una branca de palmell en lloc de la lletra P, simbolitzant la victòria de Crist, i els monogrames amb un triangle en el centre expressaven el Misteri de la Trinitat. La representació més important, no obstant això, era el Crismó, el monograma format per les primeres lletres gregues del nom de Crist, XP ji i rho χΡχρ ΧΡ , que es va usar profusament per a decorar els llocs sagrats. Sobre les tombes dels màrtirs es representaven Crismons amb una branca de palmell en lloc de la lletra P, simbolitzant la "victòria de Crist" i els monogrames amb un triangle en el centre expressaven el Misteri de la Trinitat.
L'any 312 l'emperador Constantí el Gran, en la nit prèvia a la batalla decisiva contra Majencio, el seu principal rival pel tron del Imperi, va somiar que Crist se li apareixia i li deia que gravés aquestes dues lletres, XP, en la part superior dels estendards dels seus exercits. A l'endemà, diu la llegenda que va veure aparèixer aquest segell, amb l'afegit d'una barra transversal formant la imatge d'una Creu, sobre l'esfera encegadora del sol i, sota, les paraules gregues En toutoi nika, més conegudes en la seva traducció llatina de In hoc signo vinces, “Amb aquest signe venceràs” A finals del s. V el Crismó va ser substituït per la creu cristiana o vera crux.
Per tant el significat de la creu arriba a ser el mateix que el del Crismó. Al començament del cristianisme la creu no va ser símbol de cap tipus d’adoració. Els primers cristians ignoraven completament el símbol del martiri.
[edita] Àliga
Els primers cristians conegueren una antiga llegenda en la que l'àliga renovava la seva joventut al llançar-se tres vegades a una font d'aigua pura (?¿). Els cristians van prendre l'àliga com a símbol del Bateig, , en la que el neofòlit es submergeix tres vegades (perla trinitat) per obtenir una nova vida. L'àliga es també símbol de Jesucrist i la seva naturalesa divina. Aquesta es l'emblema de Sant Joan Baptista l'Evangelista.
[edita] El Bon Pastor
El bon pastor era la representació simbòlica de Crist com a pastor d’homes.
[edita] El Colom
El colom amb una branca al bec simbolitzava a l’Esperit Sant, fou prés de l'Antic Testament com a representació de l'esperança en els capítols sobre Noé i el diluvi universal.
[edita] El pa i el vi
El pa i el vi són uns símbols molt representatius pels cristians ja que en l’últim sopar que va fer Jesús amb els 12 apòstols els hi va oferir pa i vi i els i va dir que "beguessin la seva sang i mengessin del seu cos (el pa)". Es fa referència durant l'eucaristia en que es reparteix l'òstia i vi a aquells qui combreguen.
[edita] La Vinya
La vinya va deixar d’estar vinculada al déu Bacus i va passar a simbolitzar la sang de Crist.
[edita] El Blat
El blat esdevé el símbol del cos de crist.
 |
Aquest article sobre el cristianisme és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
