Silicon Valley

De Viquipèdia

Silicon Valley, (o Vall del Silici) és el nom de la regió sud de l'àrea de la Badia de San Francisco, al nord de Califòrnia (Estats Units). Queda comprès entre la Vall de Santa Clara i la meitat sud de la Península de San Francisco, en una regió que abasta des de Menlo Park fins a San José, el centre de la qual es situaria a Sunnyvale.

Vista panoràmica de Silicon Valley.

[edita] El nom

El terme Silicon Valley va ser ideat pel periodista Don C. Hoefler el 1971. Silicon (Silici), ve de l'alta concentració de indústries a la zona, relacionades amb els semiconductors i els ordinadors; Valley es refereix a la Vall de Santa Clara (Santa Clara Valley), encara que a l'actualitat es podria també aplicar als voltants, a ambdós costats de la badia, cap els que moltes d'aquestes indústries s'han expandit.

Durant molts anys de la dècada dels 70 i 80 es va dir incorrectament Silicone (silicona), en la majoria dels casos per periodistes, abans de que el nom es fes familiar per la cultura americana.

[edita] Història

L'ubicació de les indústries d'alta tecnologia a la vall va ser degut en gran part a dos homes, William Shockley i Frederick Terman.
Terman, professor de la Universitat d'Stanford, va considerar que una vasta zona sense utilitzar de la terra de la universitat seria perfecta pel desenvolupament immobiliari i va establir un programa per incentivar als estudiants a quedar-se allà, proveint-los de capital risc. Un dels principals èxits en la història del programa va ser que va aconseguir convèncer a dos estudiants: William Hewlett i David Packard. Hewlett-Packard arribaria a convertir-se en una de les primeres firmes tecnològiques que no estaven directament relacionades amb la NASA o la Marina d'Estats Units.

El 1951 el programa va ser expandit de nou, creant l'Standford Industrial Park, una sèrie de petits edificis industrials que eren llogats a molt baix cost a companyies tècniques. El 1954, es va instituir The Honors Cooperative Program, avui conegut com el coop, per permetre als treballadors a jornada completa de les empreses obtenir els títols universitaris estudiant en un règim de mitja jornada. Les primeres empreses van firmar acords de cinc anys en els quals van establir que pagarien el doble de la matrícula per cada estudiant per cobrir despeses. Cap a mitjans dels 50 l'estructura del que posteriorment permetria la creació de "la vall" es trobava en una etapa ascendent gràcies als esforços de Terman.

Va ser en aquesta atmosfera en la que un antic californià va decidir mudar-se allà. William Shockley havia abandonat Bell Labs el 1953 per un desacord sobre la forma en que s'havia presentat el transistor al públic, ja que degut a interessos de patents, es va relegar el seu nom a un segon pla a favor dels co-inventores John Bardeen i Walter Houser Brattain. Després de divorciar-se de la seva dona, va tornar a l'Institut de Tecnologia californià on havia rebut la seva llicenciatura en Ciències, però es va traslladar a Mountain View per crear el Semiconductor Shockley com a part de Beckman Instruments i viure més a prop de la seva mare.

Shockley es va proposar millorar el transistor amb un disseny de tres elements (avui se'l coneix com el díode de Shockley) que obtindria èxit comercial però, el disseny era considerablement més difícil de construir que el "simple" transistor i a mesura que el projecte va passar per dificultats, Shockley es va tornar cada vegada més paranoic. Va exigir que als empleats se'ls fessin proves amb un detector de mentides, va anunciar els seus salaris públicament i, en general, es va enemistar amb tot el món, el que va comportar que el 1957, vuit dels enginyers més dotats, que ell mateix havia dut, li abandonessin per a formar la companyia Fairchild Semiconductor.

Durant els anys següents aquest fet es repetiria diverses vegades; a mesura que els enginyers perdien el control de les companyies que van crear, en caure en mans de directives exteriors les abandonaven per a formar les seves pròpies empreses. AMD, Signetics, National Semiconductor i Intel van començar com plançons de Fairchild o, en altres casos, com plançons de plançons.

Al començament dels 70 tota la zona estava plena de companyies de semiconductors, que abastien a les companyies d'ordinadors abastint aquestes dues al seu torn a les companyies de programació i serveis. L'espai industrial era abundant i l'allotjament encara barat. El creixement es va veure potenciat pel sorgiment de la indústria de capitals arriscats en Sand Hill Road que va fundar Kleiner Perkins el 1972; la disponibilitat d'aquests capitals va esclatar després de l'èxit d'1,3 bilions de dòlars per la OPA de Apple Computer el desembre del 1980.

Fent mèrit d'aquesta herència, Silicon Valley és la seu de la cadena de grans magatzems d'alta tecnologia Fry's eletronics.

[edita] Empreses de renom

Milers d'empreses d'alta tecnologia han establert les seves seus generals a Silicon Valley; la següent llista són algunes de les quals figuren a Forbes 500:

Altres companyies famoses amb seu també a Silicon Valley:

[edita] Universitats

Universitat de Berkeley - no està realment ubicada a Silicon valley, però és el vehicle dels recursos d'investigació i nous graduats.
Universitat estatal de San José
Universitat de Santa Clara
Universitat d'Stanford
Universitat de Silicon Valley

[edita] Ciutats

Algunes de les ciutats de Silicon Valley (per ordre alfabètic):

Alviso
Atherton
Belmont
Burlingame
Campbell
Cupertino
Foster City
Fremont
Hillsborough
Los Altos
Los Gatos
Menlo Park
Millbrae
Monte Sereno
Mountain View
Milpitas
Newark
Palo Alto
Redwood City
San Carlos
San Mateo
San Jose
Santa Clara
Saratoga
Sunnyvale
Union City
Woodside

[edita] Bibliografia

Dennis Hayes, Behind the silicon curtain : the seductions of work in a lonely era, London: Free Association Books 1989
David Naguib Pellow, Lisa Sun-Hee Park, The Silicon Valley of Dreams: Environmental Injustice, Immigrant Workers, and the High-Tech Global Economy, New York University Press 2003
Manuel Castells, "Tecnopolis del mundo" Capítol 2