Silè

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Silè de Calàtia».

Estàtua de Silè en estat ebri (Museu del Louvre, París).

Silé en estat ebri (Museu del Louvre). Detall del cap, on es pot apreciar apreciar l'exageradament lleig que se solia representar aquest déu menor.

D'acord amb la mitologia grega, Silè fou un sàtir, fill d'Hermes i d'una nimfa.

Es va encarregar de l'educació de Dionís, i després formà part del seu seguici.

Els artistes el solen representar com un vell panxut, sempre ebri, cavalcant a cavall d'un ase i recolzant-se en els seus companys per no caure. Tanmateix, els antics el consideraven un home de gran saviesa, i sota els efectes del vi era capaç de donar consells molt assenyats.

Amb el temps, com havia passat amb altres divinitats campestres, li fou atribuïda la paternitat d'una gernació de silens semblants a ell.

[edita] Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 197.
• March, J.: Cassell's Dictionary Of Classical Mythology, Londres, 1999, ISBN 030435161X.
• Plautus: The Rope and other plays, Penguin Classics, Londres. ISBN 0-14-044136-0.

[edita] Enllaços externs

• Àmplia informació sobre Silè. (anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silè