Sibil·la de Cumes

De Viquipèdia

La Sibil·la de Cumes, o Sibil·la cumana habitava en les proximitats de Cumes, una ciutat grega que estava prop de la moderna Nàpols.

Les sibil·les eren sacerdotesses d'Apol·lo que habitualment vivien en cavernes, i de les quals se suposava que estaven dotades de facultats profètiques. Els autors antics n'esmenten moltes, però la de més anomenada per a la mitologia romana va ser sens dubte la Sibil.la cumana.

La suposada cova de la sibil·la - coneguda com l'antre - era sota de la ciutadella de Cumes. Encara es descrita al segle II com una basílica artificial excavada a la roca, amb reserves d'aigua i cambres, on els profetes donaven els oracles. La cova fou destruïda durant el setge de la ciutat pel general bizantí Narsès.

Segons la llegenda, Enees havia consultat la Sibil·la cumana a la recerca de consell. Es deia que aquesta sibil·la tenia al seu càrrec els Llibres sibilins, nou volums de profecies suposadament fetes en diferents èpoques per diverses sibil.les.

Segons la llegenda, la sibil·la cumana es va presentar davant el que seria el darrer rei de Roma, Tarquí el Superb, i li va oferir vendre-li els nou volums per tres-centes peces d'or. Tarquí va rebutjar el preu per exorbitant; després d'això la Sibil.l va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels sis restants. Novament Tarquí va rebutjar l'oferta i novament la Sibil.la va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels tres últims. Aquesta vegada, Tarquí va pagar el que se li demanava, doncs no es va atrevir a permetre la destrucció de les profecies finals.

Des d'aleshores, els Llibres sibilins van ser preservats amb cura pels romans, que els van fer dipositar al Capitoli, on eren consultats pels sacerdots en temps de gran crisi, per a aprendre els ritus apropiats amb els quals calmar als déus irats.