Sibil·la
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre Personatge mitològic. Per a altres significats, vegeu «Sibil·la (desambiguació)». |
La sibil·la (Sibylla, Σίβυλλα), paraula que deriva de Διὸς i βουλή, que voldria dir consell de Zeus, és un personatge de la mitologia grega i romana. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats - A través de complexos ritus - per a conèixer l'esdevenidor.
[edita] La sibil·la en la mitologia clàssica
Las sibil·les tenien la seva vivienda a les coves - l'antre - o prop dels corrents d'aigua. Les profecies eren manifestades sempre en estat de trànsit i expressades en hexàmetres grecs que es transmetien per escrit.
Els primers escriptors grecs només parlen d'una sibil·la, soposadament filla de Dardà, el fundador de Troia. Es creu que aquesta fou la sibil·la Heròfila de Troia, que profetitzà la Guerra de Troia. Més tard, en sorgiren d'altres, sempre amb el seu nom de procedència. Heus aquí la llista:
- Sibil·la de Samos
- Sibil·la de l'Hel·lespont
- Sibil·la frígia
- Sibil·la cimèria
- Sibil·la dèlfica
- Sibil·la cumana
- Sibil·la líbia
- Sibil·la tiburtina
- Sibil·la babilònica o persa
La més important de totes a la mitologia romana va ser la sibil·la cumana.
[edita] La sibil·la en la tradició catòlica
Segons sembla, els oracles sibilins parlaven d'un rei que introduiria el regne de Déu sobre tots els homes, i tots els pobles reconeixerien finalment la Llei de Déu. Sovint, aquesta tradició s'ha vinculat també amb uns versos obscurs de l'ègloga IV de Virgili que canten la vinguda d'un nen cridat a salvar el món.
Aquesta tradició va ser vinculada pel cristianisme amb la figura del Mesies i, per això, l'Església Catòlica assimilà el personatge de la sibil.la i el convertí en element de la representació litúrgica de Nadal. Aquesta tradició es va conservar a les seus de la Ciutat de Mallorca i de L'Alguer, on, cada 24 de desembre, als oficis de la nit de Nadal per commemorar el naixement de Crist, s'interpreta el Cant de la Sibil·la, una peça d'origen medieval que profetitza l'arribada del Redemptor i, al mateix temps, l'arribada del Judici Final. El Cant el protagonitza una persona -infant, jove o adult, segons cada població- que va vestida amb una túnica, un mantell de sedes brodades, un casquet o capell i una gran espasa a les mans. El text del Cant és en català i amb la melodia gregoriana més arcaica d'Europa. En l'actualitat el Cant de la Sibil·la es canta cada vegada en més indrets del país: l'Alguer (Sardenya), Barcelona (Santa Maria del Mar, el Clot, Sant Gervasi), Ontinyent, Sueca, Lleida, Gandia, Vic, etc
