Sext Aureli Properci

De Viquipèdia

Sext Aureli Properci (Sextus Aurelius Propertius) (Úmbria vers 57/46 aC- Roma vers 15 aC) fou un destacat poeta elegíac romà.

Va néixer a una ciutat no determinada, probablement Asisium però també Mevània, Amèria, i Hispel·lum es disputen aquest honor. El naixement fou posterior al 57 aC i anterior al 46 aC, probablement abans del 50 aC.

Era de rang eqüestre però les terres dels seus pares, força importants, es van perdre per alguna raó vers el 36 aC (altres fonts diuen el 41 aC); en aquest moment encara no havia agafat la toga viril i per tant estava normalment per sota dels 16 anys. Va estudiar a Roma on va conèixer a la seva amant que als poemes anomena Cíntia de Tíbur (el nom real era probablement Hòstia, i probablement neta d'Hosti i ella mateixa una bona poetessa, musica i dansaire a més de modista) després d'haver tingut una relació amb una dona de nom Licínia. Fou protegit de Mecenes.

Va escriure quatre llibre d'elegies en estrofes dístiques (traduïts al català el 1925), dels que els tres primers estan bàsicament dedicats al seu amor per Cíntia. Era de conviccions republicanes fins i tot després de la batalla d'Àccium, quan va escriure elogis a August a requeriment de Mecenes.

Cíntia va morir després del 30 aC i llavors Properci es va casar legítimament i va deixar fills (Plini esmenta a Passiè Paule com el seu descendent per línea femenina). Properci va morir vers el 15 aC ja que cap de les seves elegies pot ser assignada després del 16 aC, però de fet els dubtes sobre si va seguir vivint quan va deixar d'escriure subsisteixen, ja que no se l'esmenta com a persona ja morta fins el 2 aC.

Va ser amic d'Ovidi, Pòntic, Bas, i altres. Esmenta a Virgili però no a Horaci.