Setmana Santa Marinera
De Viquip??dia
La Setmana Santa Marinera ??s la celebraci?? de la Setmana Santa en la ciutat de Val??ncia, en particular en la part de la ciutat coneguda com els poblats mar??tims, que comprenen els districtes del Grau, el Cabanyal i el Canyamelar.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
La seua celebraci?? es remunta al segle XV. Les parr??quies situades entre el port i la ve??na poblaci?? d'Alboraia s??n escenari de tradici?? constitueix una celebraci?? religiosa i popular.
Van ser pescadors i mariners del Grau i el Cabanyal-Canyamelar els quals van iniciar les manifestacions p??bliques de fe en la Passi??, Mort i Resurrecci?? del Senyor, d'ac?? el seu apel??latiu.
[edita] Cabanyal
L'activitat tradicional per antonom??sia en el Cabanyal ??s la celebraci?? de la Setmana Santa Marinera, els or??gens de la qual es remunten al segle XV, quan es crea una agrupaci?? anomenada la "Conc??rdia dels Disciplinats" o Conc??rdia dels que fan disciplina, de la qual va ser prior sant Vicent Ferrer. A partir d???ac?? no es t?? cap tipus d'arxiu, perqu?? els arxius parroquials i els del mateix arquebisbat van ser destru??ts durant la Guerra Civil. Per tant, s'han hagut de reconstruir els fets basant-se en fragments dispersos que han anat recomponent la hist??ria de la Setmana Santa Marinera.
Aix?? doncs, entrem en el segle XX amb una fesomia molt peculiar de la Setmana Santa Marinera. Hi havia en les tres parr??quies corporacions de Sajos que rendeixen culte a Jes??s Natzar?? amb la creu al llom; corporacions de Granaders dedicades al culte de la Sant??ssima Verge, b?? en la seua advocaci?? dels Dolors, b?? en la de la Soledat; i les confraries de Penitents, a Val??ncia anomenades de "Vestes" en al??lusi?? al capirot tradicional que porten en Setmana Santa. Existeixen d'estes ??ltimes la Confraria del Sant??ssim Crist del Salvador en els ??ngels, la Confraria del Sant??ssim Crist del Bon Encert en el Roser i la Confraria del Sant??ssim Crist de la Conc??rdia en Santa Maria.
La renovaci?? de tot a???? es produeix a la d??cada dels vint de 1900. Un grup de devots crea al 1924 la Germandat de la Santa Fa?? a la Parr??quia de la Mare de D??u del Roser, i a ells correspon el mite d'haver introduit un nou element de culte, trencant amb la uniformitat de les imatges, perqu??, al Natzar?? i a la Dolorosa, afeg?? el grup del Pas de la Ver??nica, que constava de cinc figures. D'altra banda modific?? el vestuari, dotant-lo de teles m??s riques (set??, seda i vellut) que, a poc a poc, va anar assumint la resta; en tercer lloc, acab?? amb la concepci?? de Setmana Santa Marinera integrada per Granaders, Sajos i Vestes, donant pas a una etapa de creaci?? de noves Germandats que transformar?? el panorama de les processons.
Al 1948, la comitiva de la Setmana Santa que venia des del Cabanyal fins al Grau arribava fins a la part de darrere de Santa Maria del Mar pel carrer del Crist del Grau i es dissolia en aqueixa zona al costat de l'esgl??sia, a l'avinguda del Port.
Despr??s de 40 anys, nom??s es tornaren a processionar les antigues germandats del nostre Pare Jes??s Natzar??, la Pontif??cia i Reial Germandat del Crist de la Conc??rdia i els Granaders de Santa Maria del Mar, a la qual es va afegir una nova germandat: la de Jes??s de Medinaceli.
[edita] Cofradies i germanors
La Setmana Santa Marinera compta amb 28 cofradies, germanors i corporacions, de les quals tres ostenten el t??tol de Reial:
- Corporaci?? de Sayones.
- Germanor del Sant Calze.
- Cofradia de l'Oraci?? en l'Hort.
- Cofradia de Jes??s en la Columna.
- Cofradia del Jes??s de Medinacelli.
- Corporaci?? de Pretorians.
- Corporaci?? de Longinos.
- Reial Germanor de Jes??s amb la Creu.
- Germanor de la Santa Trobada.
- Reial Germanor de la Santa Fa??.
- Germanor del nostre Pare Jes??s el Natzar??.
- Germanor de la Crucifixi??.
- Germanor de la Mort i Resurrecci??.
- Germanor del Crist dels Afligits.
- Germanor del Crist del Perd??.
- Germanor del Crist del Salvador.
- Germanor del Crist del Bon Encert.
- Reial Germanor del Crist de la Conc??rdia.
- Germanor del Salvador i l'Empara.
- Cofradia del Crist de la Bona Mort.
- Germanor del desprendiment.
- Germanor de Mar??a Sant??ssima de les Angoixes.
- Cofradia de Granaders del Grau.
- Cofradia de Granaders del Cabanyal.
- Cofradia de Granaders del Canyamelar.
- Germanor del Silenci i la Vera Cruz.
- Germanor del Sant Sepulcre.
[edita] Principals processons
Entre els nombrosos actes de la Setmana Santa Marinera, tres processons destaquen sobre les altres:
- Visita als monuments, el Dijous Sant. Es coneix a aquesta process?? tamb?? com la tamborada, per participar nom??s tambors en les bandes que acompanyen a Germanors i Cofradies.
- L'??ltim sopar, acte que se celebra en el mateix Dijous i ??s la commemoraci?? del sopar de Jes??s amb els seus deixebles abans del prendiment. ??s el dia que es visiten les cases a les quals es guarden imatges tradicionals (veure apartat corresponent), de manera que aquestes cases queden convertides en capelles.
- Sant Soterrament, el Divendres Sant. Es tracta de l'acte culminant d'aquesta commemoraci?? religiosa, al qual predomina el silenci i el recolliment, juntament amb el sentiment religi??s. Els cofrades porten roba fosca com a manifest de dol.
- La Desfilada, el Diumenge de Resurrecci??. Acte colorista, ??nic al m??n, l'alegria de la Resurrecci?? s'expressa en un pas multicolor al qual els ressuscitats contemplen el pas de les germanors sense imatges. Est?? documentat des del 1928. A m??s es produeixen trobades d'imatges des de primeres hores del mat??.
[edita] Imatges a les cases
Entre les tradicions diferencials de la Setmana Santa Marinera destaca el fet que existeixen 18 imatges devotes que es troben a les Germanors o Cofradies, a locals parroquials o de Falles i fins i tot a cases particulars. Aquests locals i cases esdevenen en capelles durant la commemoraci?? de la Setmana Santa, en particular al Dijous Sant; ??s el que es coneix com la visita als monuments. Cal no confondre aquestes imatges amb les rel??quies que representen i que no es troben all??. Aquestes imatges s??n:
- Columna. Carrer del Comte d'Almenara, 28 (salons parroquials).
- La Dolorosa del Grau. Carrer d'Ernesto Anastasio 16, baix.
- Ecce-Homo. Carrer de Vicente Ballester 23, baix.
- Sant Calze. Carrer de Vicente Brull 93, baix (local de la germanor del seu nom).
- Salvador i Empara. Carrer de Jos?? Benlliure 157.
- Crist dels Afligits. Carrer d'Escalant 39 (local de la Cofradia dels Granaders de la Solitud).
- Crist del Bon Encert. Carrer del Progr??s 104 (locals de la Falla Progr??s-Marina).
- Natzar?? de la Santa Trobada. Carrer de la Barraca 86, baix.
- Natzar??. Carrer de Francisco Baldomar 84 (locals de la Falla Justo Vilar - Mercat del Cabanyal).
- Crist Jacent al Sant Sepulcre. Carrer d'Escalant 49, baix.
- Nazareno dels Longinos. Carrer del Progr??s 300, baix.
- Crist del Perd??. Carrer de l'Arquebisbe Company 52, baix.
- El Salvador. Carrer del Pintor Ferrandis 25.
- Jes??s amb la Creu. Carrer de l'Arquebisbe Company 25, baix.
- Lignum Crucis. Carrer de Felipe Vives de Cama??as 61, baix.
- Soledad del Canyamelar. Carrer d'Escalant 39.
- Dolorosa. Carrer de Nicolau de Monsoriu 21, baix.
- Maria de les Angoixes. Carrer de la Barraca 141, baix.
