Serguei Pàvlovitx Koroliov
De Viquipèdia
Sergei Paulovich Korolev (13 de gener de 1907, Jitomir, Ucraïna - 14 de gener de 1966, Moscou, Rússia) enginyer ucraïnès considerat el pare de l’astronàutica soviètica. És considerat com l’equivalent soviètic de Wernher von Braun.
Va començar a treballar amb l'equip d'Andrei Tupolev dissenyant avions de combat, a partir de 1940. Als anys de la Segona Guerra Mundial va treballar també al desenvolupament de l'anomena't llançacoets Katiuska.
Donat que tot ho relacionat amb el programa espacial soviètic era considerat com secret, Korolev era un personatge desconegut fins a la seva mort, malgrat haver estat la peça més important d’aquest programa.
Al seu taller es va dissenyar el coet R-7 d'us militar, del qual es va fer una versió civil, el Zemiorka, que és qui va llançar el 4 d’octubre de 1957 el primer satèl·lit artificial, l'Sputnik-1 (el nom Sputnik en rus significa "company de viatge").
És també aquest coet el que va permetre a Iuri Gagarin convertir-se en la primera persona en arribar a l’espai a dins del programa Vostok.
Poc temps després aquest coet va llançar les primeres naus Soiuz, molt semblants a les que encara asseguren el transport d’astronautes a l'Estació Espacial Internacional (ISS).
Korolev va morir després d'una operació quirúrgica i les seves cendres es van escampar pels murs del Kremlin.
El president Vladímir Putin li va retre homenatge el 12 de gener de 2007, amb motiu del centenari del seu naixement.
[edita] Míssils balístics
El 1945, Korolev rep la Medalla del Honor, la seva primera condecoració, pel seu treball en el desenvolupament de motors coet per avions militars. El mateix any li concedeixen l'ascens a l'Exèrcit Roig amb el grau de coronel. Junt amb altres experts en coets viatja a Alemanya per aconseguir informació sobre el coet alemany V-2. Els soviètics consideren prioritari aconseguir la més gran quantitat de documentació del V-2, i per això estudien molts dels components recuperats per les seves tropes. En 1946 el Govern Soviètic decideix portar cap a Rússia 5.000 treballadors de les fàbriques alemanyes de coets.
Stalin va decidir que la fabricació d'un míssil era una prioritat nacional, assignant tot el material vingut d'Alemanya al nou institut d'investigació NII-88. El desenvolupament del míssil balístic el va deixar en mans d'un militar, Dimitri Ustinov, amb Korolev com a cap de dissenyadors.
Amb la documentació aconseguida i gràcies, en part, als components de les V-2, l'equip de Korolev aconsegueix a l'octubre de 1947 produir una replica del V-2, anomenada R-1. En total es van llançar 11 R-1, aconseguint un comportament semblant al de les V-2 alemanyes. Els experts alemanys van continuar dissenyant els coets russos fins a 1952.
El 1947 el NII-88, sota la direcció de Korolev, construeix el coet R-2 que duplica el seu radi d'acció respecte del de la V-2 i augmenta també la seva càrrega útil. Més tard dissenyen el coet R-3, amb un radi d’acció de 3.000 kilòmetres, amb motors coet fabricats per Glushko.
L'any 1952 es construeix el coet R-5 (anomenat “SS-3 Shyster” per l’OTAN) amb un modest radi d’acció de 1.200 km. Posteriorment, l'any 1957 es va desenvolupar el primer míssil intercontinental, el R-7 (anomenat "SS-6 Sapwood" per l'OTAN). Aquest coet de dues etapes podia carregar un màxim de 5,4 tones, suficient per portar una bomba nuclear a 7.000 kilòmetres de distància.
