Serguei P??vlovitx Koroliov
De Viquip??dia
Sergei Paulovich Korolev (13 de gener de 1907, Jitomir, Ucra??na - 14 de gener de 1966, Moscou, R??ssia) enginyer ucra??n??s considerat el pare de l???astron??utica sovi??tica. ??s considerat com l???equivalent sovi??tic de Wernher von Braun.
Va comen??ar a treballar amb l'equip d'Andrei Tupolev dissenyant avions de combat, a partir de 1940. Als anys de la Segona Guerra Mundial va treballar tamb?? al desenvolupament de l'anomena't llan??acoets Katiuska.
Donat que tot ho relacionat amb el programa espacial sovi??tic era considerat com secret, Korolev era un personatge desconegut fins a la seva mort, malgrat haver estat la pe??a m??s important d???aquest programa.
Al seu taller es va dissenyar el coet R-7 d'us militar, del qual es va fer una versi?? civil, el Zemiorka, que ??s qui va llan??ar el 4 d???octubre de 1957 el primer sat??l??lit artificial, l'Sputnik-1 (el nom Sputnik en rus significa "company de viatge").
??s tamb?? aquest coet el que va permetre a Iuri Gagarin convertir-se en la primera persona en arribar a l???espai a dins del programa Vostok.
Poc temps despr??s aquest coet va llan??ar les primeres naus Soiuz, molt semblants a les que encara asseguren el transport d???astronautes a l'Estaci?? Espacial Internacional (ISS).
Korolev va morir despr??s d'una operaci?? quir??rgica i les seves cendres es van escampar pels murs del Kremlin.
El president Vlad??mir Putin li va retre homenatge el 12 de gener de 2007, amb motiu del centenari del seu naixement.
[edita] M??ssils bal??stics
El 1945, Korolev rep la Medalla del Honor, la seva primera condecoraci??, pel seu treball en el desenvolupament de motors coet per avions militars. El mateix any li concedeixen l'ascens a l'Ex??rcit Roig amb el grau de coronel. Junt amb altres experts en coets viatja a Alemanya per aconseguir informaci?? sobre el coet alemany V-2. Els sovi??tics consideren prioritari aconseguir la m??s gran quantitat de documentaci?? del V-2, i per aix?? estudien molts dels components recuperats per les seves tropes. En 1946 el Govern Sovi??tic decideix portar cap a R??ssia 5.000 treballadors de les f??briques alemanyes de coets.
Stalin va decidir que la fabricaci?? d'un m??ssil era una prioritat nacional, assignant tot el material vingut d'Alemanya al nou institut d'investigaci?? NII-88. El desenvolupament del m??ssil bal??stic el va deixar en mans d'un militar, Dimitri Ustinov, amb Korolev com a cap de dissenyadors.
Amb la documentaci?? aconseguida i gr??cies, en part, als components de les V-2, l'equip de Korolev aconsegueix a l'octubre de 1947 produir una replica del V-2, anomenada R-1. En total es van llan??ar 11 R-1, aconseguint un comportament semblant al de les V-2 alemanyes. Els experts alemanys van continuar dissenyant els coets russos fins a 1952.
El 1947 el NII-88, sota la direcci?? de Korolev, construeix el coet R-2 que duplica el seu radi d'acci?? respecte del de la V-2 i augmenta tamb?? la seva c??rrega ??til. M??s tard dissenyen el coet R-3, amb un radi d???acci?? de 3.000 kil??metres, amb motors coet fabricats per Glushko.
L'any 1952 es construeix el coet R-5 (anomenat ???SS-3 Shyster??? per l???OTAN) amb un modest radi d???acci?? de 1.200 km. Posteriorment, l'any 1957 es va desenvolupar el primer m??ssil intercontinental, el R-7 (anomenat "SS-6 Sapwood" per l'OTAN). Aquest coet de dues etapes podia carregar un m??xim de 5,4 tones, suficient per portar una bomba nuclear a 7.000 kil??metres de dist??ncia.
