Sembat

De Viquipèdia

Sembat o Sempat (1277- vers 1310) fou rei d'Armènia Menor o Petita Armènia, fill de Lleó III, que va usurpar el tron en absència dels seus germans Hethum II (rei principal) i Toros III (rei associat) que eren a Constantinoble. Va tenir el suport del seu germà Constantí que exercia un càrrec incert però sens dubta amb gran poder a la cort. La seva mare fou Kirana de Lampron i va pertànyer a la dinastia hethumiana.

El 1296 Hethum II i Toros III van anar a Constantinoble on la seva germana Rita d'Armènia es va casar amb l'hereu imperial Miguel IX Paleòleg, associat al tron pel seu pare Andrònic II Paleòleg. Durant la seva absència Sembat fou proclamat rei amb el suport de Constantí, i després va fer presoners als seus germans quan tornaven, prop de Cesarea, i els va tancar a Partzerpert on Hethum fou parcialment cegat (1297) i Toros assassinat (1298) per ordre de Sembat (ordre que va executar un parent de nom Oshin, que era generalíssim d'Armènia).

Per raons desconegudes Constantí (III) es va posar en contra del seu germà i el va deposar i va assolir l corona temporalment, fins que Hethum, que havia estat alliberat, es curés de la seva ceguera parcial, i podés reassumir el tron. Hethum va acceptar la corona el 1299.

Poc després de pujar de nou al poder Hethum II, Constantí sen va penedir. Sembat va tornar a conspirar amb el seu germà per reassumir el tron, però el complot fou descobert. Constantí i Sembat foren empresonats i van morir a la presó en data desconeguda als primers anys del segle XIV.

Precedit per: Hethum II i Toros III

Regne de la Petita Armènia 1296-1299

Succeït per: Constantí III