[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Santa Maria de la Valldigna - Viquipèdia

Santa Maria de la Valldigna

De Viquipèdia

Vista aerea del monestir
Vista aerea del monestir

El monestir de Santa Maria de la Valldigna és un conjunt medieval a la població de Simat de la Valldigna, la Safor, País Valencià. Actualment està en procés de restauració, però s'hi pot visitar.

Taula de continguts

[edita] Mite

El monestir és, segons la llegenda, l'origen del nom de la subcomarca de la Valldigna. En passar per aquesta vall, el rei en Jaume I hauria dit a l'abat que li acompanyava, "Quina vall més digna per a un monestir de la vostra religió".

[edita] Història

El monestir es construí l'any 1298. Fou el primer monestir de tal importància aixecat a l'antic Regne de València, després de la Reconquista.

Tingué tres etapes constructives, una primera implantació gòtica del segle XIV que forma l'estructura completa del conjunt al voltant del claustre, seguint el model del Císter; la important renovació produïda arran de les greus destruccions del terratrèmol del 1396; i la segona renovació i millora definitius després del nou terratrèmol de 1644, amb substitucions completes i noves dependències, ja d'etapa barroca als segles XVII i XVIII, a la qual, per exemple, pertanyen el temple actual i la capella de la Mare de Déu de Gràcia. Les seues estàncies s'adeqüen al model típic del Císter, amb dos punts neuràlgics: l'església i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monestir.

Fora d'aquest conjunt monumental està el palau de l'abat, (construït a iniciativa de l'abat Arnau de Saranyó, entre els segles XIV i XVI), l'hospici, el celler, el magatzem i la resta de les dependències agrícoles.

Dominà la vida de la vall fins la desamortització del 1835, quan fou abandonat i venut a particulars. A partir d'ací començà un expoli que s'endugué molts elements del conjunt i conclogué en alguns casos amb l'enderroc d'edificis. Fou al 2003 que el comprà la Generalitat Valenciana i hi començà obres de restauració, gestionades per la Fundació Jaume II el Just.

[edita] Monestir

Interior de l'església
Interior de l'església

[edita] L'església

L'església, d'estil barroc, destaca per la seua grandària i pels seus frescos.

[edita] La muralla

El recinte està clos per una muralla que resta dempeus, i a l'entrada, anomenada el "Portal Nou" hi ha una torre de guaita, la capella de la Mare de Déu de Gràcia i l'almàssera. Dalt del portal hi ha l'escut de la Corona d'Aragó i el de l'abat. Aquests elements es troben perfectament restaurats.

[edita] l'Hospici

l'Hospici s'està restaurant i s'ha bandejat l'idea de fer-hi un hotel.

[edita] El claustre

Potser el claustre siga l'element més destacable del conjunt, d'estil gòtic i en un avançat estat de ruïnes. És l'element central: comunica les diferents dependències del monestir (el refectori, la cuina, la cambra capitular, l'església, el dormitori i l'escriptori). Està en procés de restauració.

[edita] Vegeu també


Aquest article sobre la Safor és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.