Sant Pere de la Portella
De Viquip??dia
El monestir de Sant Pere de la Portella, es troba situat al terme de la Quar, dintre de la comarca del Bergued??.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
El llinatge de "Saportella", Guifr?? I i la seva mare Doda, van ser els primers que van fer una gran donaci?? per a la fundaci??, prop del seu castell, del monestir benedict?? l'any 1003. Protegits per l'abat Oliba, a partir de llavors van rebre moltes donacions de terres, vinyes, horts i boscos de tots els voltants com del Vallespir i la Cerdanya.
L'any 1031 hi ha refer??ncies del primer nom d'un abat: Dalmau, sent el 21 de setembre de 1035, quan el bisbe Ermengol d???Urgell, va consagrar l'esgl??sia de sant Pere, en una gran cerim??nia que va reunir als bisbes de Barcelona, Narbona i Carcassona.
Al segle XIII, la comunitat estava formada per cinc monjos i endeutada, va comen??ar la seva decad??ncia amb enfrontaments i litigis amb els senyors del lloc. Al 1348, mor l'abat per una epid??mia de pesta i el cenobi ??s abandonat per algun temps. Gr??cies al nou abat Berenguer, es van refer i amb sis monjos, van tornar al monestir l'any 1365 .
Va ser integrat a la Congregaci?? Claustral de Tarragona, com altres monestirs benedictins; aix?? comportava la vigil??ncia d'uns visitadors, els quals al segle XV, van denunciar la mala actuaci?? de l'abat Joan Marquet i li van acusar dels diversos danys que sofria el monestir, l'abat, va acabar renunciant al seu c??rrec.
L'any 1534, un grup de bandolers, va assaltar el monestir assassinant a l'abat i saquejat els seus b??ns, la comunitat es va dispersar i no va tornar a unir-se de nou fins a l'any 1560.
A partir del 1617 es va unir al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, on va passar a viure el seu abat, fins a la desamortitzaci?? de 1835 .
Durant la primera guerra carlina, es va traslladar des de 1838 a 1840, la Universitat de Cervera al monestir.
[edita] L'edifici
L'esgl??sia ??s de tot el conjunt l'??nic element rom??nic que es mant?? juntament amb part del claustre.
Consta d'una nau de grans dimensions, amb coberta de volta de can?? de mig punt, amb un absis semicircular un poc m??s baix i estret que la nau, cobert amb una volta de quart d'esfera.
A l'exterior a la fa??ana oest ??s on es troba la porta d'entrada, la seva construcci?? ??s amb dos arcs de mig punt en degradaci??. Al mur sud, hi ha altra porta m??s estreta que comunica amb el claustre.
Adossat a la part nord, es troba el campanar de planta quadrada, amb una finestra per costat, d'arc de mig punt.
La decoraci?? de l'absis ??s llombarda, amb arcuacions cegues en grups de quatre entre columnes semicirculars refor??ades per m??nsules.
El claustre, situat al sud, tenia planta baixa i un pis, ambd??s amb porxos amb arcs de mig punt i les depend??ncies monacals amb l'organitzaci?? t??pica dels monestirs benedictins (refectori, cuina, dormitoris, vestidor, etc.), tot aquest conjunt est?? mig en ru??nes.
[edita] Bibliografia
- Pladevall, Antonio (2001), Guies Catalunya Rom??nica, El Bergued??, Barcelona, P??rtic. ISBN 84 7306 697 9
[edita] Enlla?? extern
