Sant Pere de la Portella
De Viquipèdia
El monestir de Sant Pere de la Portella, es troba situat al terme de la Quar, dintre de la comarca del Berguedà.
Taula de continguts |
[edita] Història
El llinatge de "Saportella", Guifré I i la seva mare Doda, van ser els primers que van fer una gran donació per a la fundació, prop del seu castell, del monestir benedictí l'any 1003. Protegits per l'abat Oliba, a partir de llavors van rebre moltes donacions de terres, vinyes, horts i boscos de tots els voltants com del Vallespir i la Cerdanya.
L'any 1031 hi ha referències del primer nom d'un abat: Dalmau, sent el 21 de setembre de 1035, quan el bisbe Ermengol d’Urgell, va consagrar l'església de sant Pere, en una gran cerimònia que va reunir als bisbes de Barcelona, Narbona i Carcassona.
Al segle XIII, la comunitat estava formada per cinc monjos i endeutada, va començar la seva decadència amb enfrontaments i litigis amb els senyors del lloc. Al 1348, mor l'abat per una epidèmia de pesta i el cenobi és abandonat per algun temps. Gràcies al nou abat Berenguer, es van refer i amb sis monjos, van tornar al monestir l'any 1365 .
Va ser integrat a la Congregació Claustral de Tarragona, com altres monestirs benedictins; això comportava la vigilància d'uns visitadors, els quals al segle XV, van denunciar la mala actuació de l'abat Joan Marquet i li van acusar dels diversos danys que sofria el monestir, l'abat, va acabar renunciant al seu càrrec.
L'any 1534, un grup de bandolers, va assaltar el monestir assassinant a l'abat i saquejat els seus béns, la comunitat es va dispersar i no va tornar a unir-se de nou fins a l'any 1560.
A partir del 1617 es va unir al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, on va passar a viure el seu abat, fins a la desamortització de 1835 .
Durant la primera guerra carlina, es va traslladar des de 1838 a 1840, la Universitat de Cervera al monestir.
[edita] L'edifici
L'església és de tot el conjunt l'únic element romànic que es manté juntament amb part del claustre.
Consta d'una nau de grans dimensions, amb coberta de volta de canó de mig punt, amb un absis semicircular un poc més baix i estret que la nau, cobert amb una volta de quart d'esfera.
A l'exterior a la façana oest és on es troba la porta d'entrada, la seva construcció és amb dos arcs de mig punt en degradació. Al mur sud, hi ha altra porta més estreta que comunica amb el claustre.
Adossat a la part nord, es troba el campanar de planta quadrada, amb una finestra per costat, d'arc de mig punt.
La decoració de l'absis és llombarda, amb arcuacions cegues en grups de quatre entre columnes semicirculars reforçades per mènsules.
El claustre, situat al sud, tenia planta baixa i un pis, ambdós amb porxos amb arcs de mig punt i les dependències monacals amb l'organització típica dels monestirs benedictins (refectori, cuina, dormitoris, vestidor, etc.), tot aquest conjunt està mig en ruïnes.
[edita] Bibliografia
- Pladevall, Antonio (2001), Guies Catalunya Romànica, El Berguedà, Barcelona, Pòrtic. ISBN 84 7306 697 9
[edita] Enllaç extern
