Sant Pere de Galligants
De Viquip??dia
El monestir de Sant Pere de Galligants ??s una antiga abadia benedictina situada a la ciutat de Girona. Des de 1857 ??s la seu a Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
La construcci?? del monestir es va iniciar quan Ramon Borrell va vendre a l'abat al 992 el domini sobre el barri de Sant Pere. A l'any seg??ent, el cenobi va rebre una important donaci?? del testament del mateix comte. El control dels abats sobre el barri va finalitzar en el 1339 quan Pere III va recuperar els drets reals.
A l'any 1117, Ramon Berenguer III va unir Sant Pere amb el monestir franc??s de Santa Maria de la Grassa encara que va seguir conservat abat propi. Encara que la uni?? va continuar, un segle m??s tard era merament nominal.
No va ser mai una gran abadia. La comunitat estava composta per l'abat, sis monjos i sis clergues. Encara que era la parr??quia del barri de Sant Pere, la propera esgl??sia de Sant Nicolau realitzava aquestes funcions. En Sant Pere ??nicament tenien lloc els baptismes.
A partir del segle XV l'activitat del monestir va comen??ar a decaure. L???any 1592, recuperada la seva independ??ncia respecte del monestir de la Grassa, va quedar unit als monestirs de Sant Miquel de Cru??lles i el de Sant Miquel de Fluvi?? que tamb?? es trobaven en decad??ncia. La uni?? no va servir per a incrementar l'activitat mon??stica en cap dels tres cenobis. Sant Pere contava al 1835, data en la qual es va produir la seva exclaustraci??, amb un abat i quatre monjos.
Des del 1931 ??s monument historicoart??stic.
[edita] Edifici
L'esgl??sia que pot veure's actualment va ser constru??da al 1130. ??s un edifici de tres naus amb creuer i quatre absis, un a la nau central, dues a la zona de l'ep??stola i altre sota la torre del campanar. La portalada ??s una mica arcaica el que fa pensar que correspon a un edifici de construcci?? anterior.T?? una rosassa, d???uns 3,5 metres de di??metre.
A l'interior del temple es troben una s??rie de columnes, adossades a la nau central, rematades amb capitells decorats amb motius vegetals. Les columnes serveixen per a sostenir els arcs torals que serveixen de refor?? de la volta central. Els capitells que rematen l'arc triomfal de l'absis central s??n molt m??s elaborats, el que fa pensar que l'esgl??sia va ser constru??da per diferents artistes.
El campanar ??s de forma octogonal i compte amb dos pisos. El pis superior t?? finestres dobles i est?? decorat amb arcuacions d'estil llombard. En 1362, quan el monestir va quedar dintre dels murs de la ciutat, la torre del campanar va ser reformada per a donar-li una funci?? m??s defensiva.
[edita] El claustre
??s de petites dimensions encara que ??s una bona mostra del rom??nic catal??. Es troba adossat a la part del migdia del temple. Mentre que la galeria nord es va construir al 1154 la resta ??s de 1190. Els capitells representen temes molt semblats als del claustre de Sant Cugat o als de la catedral de Girona. En alguns poden veure's representades escenes de la vida de Jes??s mentre que uns altres tenen motius iconogr??fics cl??ssics del rom??nic com lleons o sirenes.
[edita] Enlla?? extern
[edita] Bibliografia
Pladevall, Antoni, 1999, Guies Catalunya Rom??nica, El Giron??s, Barcelona-P??rtic ISBN 84 412 0229 X
