Sant Pere de Galligants
De Viquipèdia
El monestir de Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina situada a la ciutat de Girona. Des de 1857 és la seu a Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Història
La construcció del monestir es va iniciar quan Ramon Borrell va vendre a l'abat al 992 el domini sobre el barri de Sant Pere. A l'any següent, el cenobi va rebre una important donació del testament del mateix comte. El control dels abats sobre el barri va finalitzar en el 1339 quan Pere III va recuperar els drets reals.
A l'any 1117, Ramon Berenguer III va unir Sant Pere amb el monestir francès de Santa Maria de la Grassa encara que va seguir conservat abat propi. Encara que la unió va continuar, un segle més tard era merament nominal.
No va ser mai una gran abadia. La comunitat estava composta per l'abat, sis monjos i sis clergues. Encara que era la parròquia del barri de Sant Pere, la propera església de Sant Nicolau realitzava aquestes funcions. En Sant Pere únicament tenien lloc els baptismes.
A partir del segle XV l'activitat del monestir va començar a decaure. L’any 1592, recuperada la seva independència respecte del monestir de la Grassa, va quedar unit als monestirs de Sant Miquel de Cruïlles i el de Sant Miquel de Fluvià que també es trobaven en decadència. La unió no va servir per a incrementar l'activitat monàstica en cap dels tres cenobis. Sant Pere contava al 1835, data en la qual es va produir la seva exclaustració, amb un abat i quatre monjos.
Des del 1931 és monument historicoartístic.
[edita] Edifici
L'església que pot veure's actualment va ser construïda al 1130. És un edifici de tres naus amb creuer i quatre absis, un a la nau central, dues a la zona de l'epístola i altre sota la torre del campanar. La portalada és una mica arcaica el que fa pensar que correspon a un edifici de construcció anterior.Té una rosassa, d’uns 3,5 metres de diàmetre.
A l'interior del temple es troben una sèrie de columnes, adossades a la nau central, rematades amb capitells decorats amb motius vegetals. Les columnes serveixen per a sostenir els arcs torals que serveixen de reforç de la volta central. Els capitells que rematen l'arc triomfal de l'absis central són molt més elaborats, el que fa pensar que l'església va ser construïda per diferents artistes.
El campanar és de forma octogonal i compte amb dos pisos. El pis superior té finestres dobles i està decorat amb arcuacions d'estil llombard. En 1362, quan el monestir va quedar dintre dels murs de la ciutat, la torre del campanar va ser reformada per a donar-li una funció més defensiva.
[edita] El claustre
És de petites dimensions encara que és una bona mostra del romànic català. Es troba adossat a la part del migdia del temple. Mentre que la galeria nord es va construir al 1154 la resta és de 1190. Els capitells representen temes molt semblats als del claustre de Sant Cugat o als de la catedral de Girona. En alguns poden veure's representades escenes de la vida de Jesús mentre que uns altres tenen motius iconogràfics clàssics del romànic com lleons o sirenes.
[edita] Enllaç extern
[edita] Bibliografia
Pladevall, Antoni, 1999, Guies Catalunya Romànica, El Gironès, Barcelona-Pòrtic ISBN 84 412 0229 X
