Sant Anastasi
De Viquip??dia
- Vegeu tamb?? Sant Anastasi d'Alexandria.
Sant Anastasi de Lleida hauria sigut un soldat rom?? que la tradici?? fa nascut a Lleida. Era membre de la gu??rdia pretoriana de Diocleci?? i fou martiritzat a Badalona juntament amb 73 companys l'any 305. Es el patr?? de Lleida (des del 1627) i de Badalona (des del 1672) i la seva festa es l'11 de maig.
La majoria d???autors pel que fa al tema hagiogr??fic, coincideixen a l???hora de considerar que un dels problemes m??s importants de la historiografia eclesi??stica, al llarg dels temps, ??s l???afany que mostren molts individus per tal d???intentar ???crear??? sants, arbitr??riament, per tal d???adscriure???ls a una certa ciutat. ??s m??s, podem aventurar que (com veurem m??s endavant), d???aquest afany, en ser?? conseq????ncia el fet que molts individus, ja no tan sols els estudiosos sin?? tamb?? la gent que est?? interessada en el culte a un cert sant, intentin ???crear??? del no-res, fins i tot, unes determinades rel??quies.
Taula de continguts |
[edita] Anastasi de Badalona - La construcci?? d'un sant
Una cosa semblant ??s el que ha passat amb la imatge i vida (m??s ben dit llegenda) de Sant Anastasi dins la literatura historiogr??fica que es troba en les dues ciutats en les que est?? venerat com a patr??: Lleida i Badalona.
Com a badalon?? i cristi?? hagu??s volgut demostrar l'autenticitat de les tradicions sobre el sant que ens ocupa. I el fet que la meva formaci?? sigui com a historiador de l'antiguitat m???ha fet posar m??s ??mfasi en les meves recerques pel que fa a la busca de l'autenticitat d???aquest suposat antic centuri??, sant i m??rtir.
Hi ha vegades per??, en que l'historiador agraeix molt m??s la hist??ria rom??ntica que la real ; i aquest extrem el pot dur fins al punt d'arribar a escriure com a vertader all?? que ??s a totes llums fals, i a prendre com a evident all?? que hom voldria com a tal.
Com podrem veure al llarg del treball, ens anirem allunyant cada cop m??s d'una pretesa realitat per tal d'acostar-nos a una certa falsedat.
Cal tenir en compte tamb?? que l'an??lisi no estar?? fonamentat en un sol text sin?? que, partint d'un cert escrit, anirem navegant per un munt de desprop??sits que, com veurem, constitueixen el fonament i el motor de la llegenda de Sant Anastasi; llegenda damunt la qual s'hi ha vestit, com podrem observar, tot el que comporta el culte a un sant: hist??ria, miracles, altars, devoci?? i, fins i tot rel??quies.
Partirem del text que apareix reflectit en un dels molts Flos Sanctorum que la gent culte tenia al seu abast (un text que simplement copia el Cronic?? de Juli?? ). Veurem, aleshores, la import??ncia que es donava als escrits de vides de sants en l'??poca medieval i l'inici de l???edat moderna, aix?? com la gratu??tat amb la que aquestes s???escrivien.
[edita] Anastasi al Flos Sanctorum
Al Flos Sanctorum es troba aquesta descripci?? de la vida del sant. ??Sant Anastasi, ciutad?? i soldat Legionari de Lleyda, s'hi trobava destacat al temps de l'emperador Deci, y com lleg??s los edictes dats pe'l C??sar i pubicats per Deci, Pretor de la provincia Tarraconense d'Espanya, manant exterminar los Cristians, quals ordres executava ja Marcel en los M??rtirs, Nostre Sant que coneix??a a molts dels processats que per confessar ?? D??u hav??an sigut despeda??ats pels gentils, considerava, ja que ??ll tamb?? era cristi??, los bens inmensos que els tals en D??u trobar??an y desitjant tamb?? conseguirlos, enfervorisat un dia, feu la senyal de la cr??u y corre al estadi (lloch on los atletes s'ensajavan); al ser al mitj de la gentada que hi havia, exclam?? ab forta veu: - Ja m'han trobat los que no'm cercavan, m'he descobert al que no'm preguntavan- y veyent que tots s'havian parat ?? escoltarlo afeg??: - Oh??ume tots, ministres del diable, oh??ume dich: ??Sochs Cristi??! Crech en mon Senyor Jesucrist y condemno vostres ??dols y ?? tots los quels adoran.- Assombrats quedaren quants l'ohiren pregonar tant lliurement sa f??, m??s ben prompte els botxins s'apoderaren d'ell y despullantlo, despr??s d'haverlo assotat lo degollan y'l tiran al mar, (en B??tulo, ciutat de la mateixa provincia) y junt ab ell setanta soldats companys del Sant M??rtir, als quals si'ls unia una mateixa disciplina, los juny?? una mateixa corona de gloria, lo d??a cinch de Desembre de l'any del Senyor, 272 poch m??s o menys, imperant Deci y ??ssent en lo Pontificat Sant Corneli I, m??rtir.??
[edita] La llegenda
Sant Anastasi degu?? n??ixer a la Ilerda romana entorn el 263, ja que algunes cr??niques conten que en el moment del seu martiri (303) tenia 40 anys. A Lleida encara s???hi conserva el seu bressol al carrer Magdalena n??mero 22.
En les excavacions del 1997 al mateix lloc s???hi localitzaren un mur rom?? del segle II i un paviment d???opus signinum. Juntament amb les restes d???un antic pou d?????poca medieval amb vestigis d???un de m??s antic, tal vegada rom??.
Els seus pares eren pagans aix??, que en complir l???edat d???anar al servei, emigr?? a Roma i ingress?? en l???ex??rcit. All?? assol?? el grau de centuri?? de la gu??rdia personal de Diocleci?? i fou centuri?? Cornicularius (el 26 d???Agost es celebra un Sant Anastasi Cornicularius a It??lia).
Commogut per la fortalesa dels cristians davant del martiri, es convert?? al cristianisme i es canvi?? el nom pel d???Anastasi (el ressuscitat). Diu Amades: tenia gran influ??ncia entre els seus companys, que van admirar la seva gran virtut i la seva excepcional bonesa, i fins a setanta-tres d???ells van convertir-se tamb?? al cristianisme.
El 303, amb motiu del decret de persecuci?? promulgat per Diocleci?? feu objecci?? de consci??ncia i es deslliur?? del c??rrec de cap de la gu??rdia de l???emperador.
Alguns autors apunten la idea que marx?? de Roma per voluntat pr??pia mentre que d???altres, com Joan Amades, diuen que fou a causa d???una den??ncia la qual es produ?? despr??s d???una baralla entre dos soldats. Com que un era pag?? i l???altre cristi??, la venjan??a del pag?? es convert?? en den??ncia.
El fet ??s que, Sant Anastasi i els seus companys (uns diuen que 70, d???altres que 73) fugen cap a Lleida.
Just a les portes de la ciutat es produeix el primer miracle, el del pou de Sant Anastasi, que es transmetr?? per tradici?? oral.
El miracle del pou: en el moment en que alg?? explica al sant i a la seva comitiva quina ??s la pol??tica envers els cristians del governador Daci?? (bastant actiu en aquella ??poca dins la Tarraconense), els amics del sant defalleixen i es neguen a entrar a la ciutat. S???aturaren en sec tot posant l???excusa que tenen set. Ell, per??, continua caminat.
Just en aquell moment, Sant Anastasi passa per davant d???un pou i crida els companys. El pou ??s ple d???aigua per?? ells no tenen estris per tal d???extreure-la. Aleshores, Sant Anastasi, s???agenolla davant del pou i, tot resant i implorant a D??u, el toca. L???aigua del pou comen??a a pujar fins arribar a vessar per damunt del brocal de manera que tots poden assadollar la seva set.
Al veure el miracle, els companys demanen perd?? al sant i decideixen entrar a la ciutat amb ell.
Hi ha qui diu que el pou ??s el que es trob?? en les excavacions i al que em fet esment m??s amunt, mentre que d???altres creuen que el fet es produ?? fora muralla, on en la guerra dels segadors s???hi constru?? el baluard de Sant Anastasi.
Un altre miracle: fent un par??ntesi, s???explica a Badalona, que amb la c??lera de 1885 que assol?? Badalona, els habitants del carrer del Pinsell, prometeren canviar el nom del seu carrer pel de Sant Anastasi i erigir-li un altar si es salvaven de l???epid??mia. D???aquell carrer no en mor?? ning??, tan sols un operari que caigu?? d???una escala.
Avui en dia el carrer del Pinsell s???anomena de Sant Anastasi i en ell s???hi pot observar una forn??cula amb la imatge del sant la qual, el dia 11 de maig, Sant Anastasi, es guarneix amb grans poms de flors.
Un altre miracle: l???11 de maig 1906 (dia de Sant Anastasi), mentre Gaiet?? Soler (rector de Santa Maria de Badalona) ??s a casa del doctor Sol?? tot lamentant-se que la celebraci?? i la process?? de Sant Anastasi ja no es du a terme i que el culte ha decaigut de forma estrepitosa, entra un nen al menjador tot dient que els de la confraria del sant n???han tret la imatge i que comen??a a arribar gent de tot arreu per tal de fer la process??.
Tornem, per??, a la llegenda: un cop dins la ciutat els habitants d???Ilerda es converteixen gr??cies a Anastasi i els seus companys. Al mateix temps, el governador Daci??, ??s encoratjat per Diocleci?? per tal que persegueixi amb m??s empenta els cristians. D???aquests manera, doncs, el sant i els seus amics s??n empresonats.
Dins la pres??, Anastasi rebr?? un tracte de favor per tal de fer-lo renegar de la fe.
Diu un poema que el 1895 reb?? l???acc??ssit al lliri d???or dels Jocs Florals:
Lo centuri?? ilergeta
Prop del S??coris ?? solas Delectantse ab pens?? en Deu, En mig d???una mar d???esperansas Saboria goigs de cel, Quan als llindars de sa porta Los sayons posan lo peu, Dihentli: Dacia???ns envia; Anastasi, sigas pres ??? Y ell respon: - Si he vist la patria Sols puch dir, gracies ?? Deu!...
Un cop presos es trasllad?? als reus fins a Caesar Augusta (a peu per a cansar-los) i, despr??s, a Tarraco on pat?? martiri. Finalment fou dut a la pres?? de Baetulo. El dia 11 de maig el tragueren de la pres?? del carrer Fluvi??, el dugueren a la carretera de la Conreria i all?? el varen degollar. A ell i als altres 73 (?? 70).
... lo sacan del pozo de la calle Fluvi?? y lo deguellan en la carretera de la Conrer??a???. Era l???any 303.
Partidari, per??, del 305 ??s el Libro VI de los anales de catalu??a. ??Del divino nacimiento: de los emperadores que dominaron ?? Catalu??a con la entrada de varias Naciones hasta la de los godos del 1709 que diu aix??: Padeci?? mart??rio en Barcelona Sant Anastasio, natural de L??rida, con otros 73. Fue Anastasio gentilhombre del emperador y soldado: acusado por Christiano, fue preso y llevado a Tarragona, y de all?? a Zaragoza para cansarle, y ??ltimamente par?? en Barcelona y hay algunos que pretenden fue a Badalona, donde con graves tormentos, con setenta y tres Conmilitones, consigui?? la victoria y todos la laureola de gloriosos m??rtires.??
Avui en dia la data del 305 ??s la m??s acceptada. Fins i tot cal comentar que enguany, s???ha celebrat, a Badalona, el 1700?? aniversari de la mort del Sant.
Un altre miracle: segons Soler, Barriga, un historiador local, escrigu??:
Y aunque se ignora donde fu?? sepultado el Santo Cuerpo de este glorioso M??rtir y los de sus Santos compa??eros, ni en donde est??n sus santas Reliquias se tiene por com??n tradici??n y piamente se cree fueron enterrados dentro del Grande Cerco de la casa ilustre del Sr Marqu??s de Pin??s, entonces Marqu??s de Barbar??, sita en dicha villa y muy inmediata al mar: se funda dicha presunci??n en que dentro de dicho cerco hab??a un almendro que daba ss frutos con la siguiente particularidad: toda la concavidad ?? parte interior de la c??scara en que est?? encerrada la almendra estaba te??ida de color de sangre, de manera que muchos de los naturales que hoy viven, se acuerdan haber visto dicho almendro y haber cogido sus frutos con dicha extra??eza. La devoci??n que mis compatricios tienen ?? su santo patr??n y las ??nsias fervorosas y deseos con que esperan hallar el glorioso cuerpo y los de sus santos compa??eros, les oblig?? a hacer una excabaci??n y arrancar dicho almendro ?? fin de hallar estos gloriosos cuerpos, pensando si al ??ltimo de las ra??ces del almendro estar??an estos santos; pero no estuvieron ?? Dios no quiso que lo hallasen.
??s curi??s observar que gaireb?? tots els autors estan d???acord en afirmar que els companys de martiri del sant eren 73. D???altres, com hem vist, creuen que n???eren 70. ??s igual, el que ??s simptom??tic ??s la coincid??ncia amb un altre Sant Anastasi, natural de P??rsia.
[edita] La pres?? de Sant Anastasi
Al segle XIX fou excavada una estan??a al carrer d???en Fluvi?? de Badalona que prengu?? el nom de pres?? de Sant Anastasi. Qui n???era l???encarregat de les excavacions del moment, un tal Barriga, la descrigu?? com un forat amb una obertura a orient per on tiraven els presos. Al fons del forat aparegu?? una mena de fangar amb pres??ncia d???ossos. A les parets s???hi pogueren observar les anelles de subjecci?? dels presos a les que els falten les cadenes, que deurien ser de unas 20 arrobas. Tamb?? diu: ????s un Erg??stulo o C??rcel que pocos a??os hace se descubri?? por casualidad en una casa que est?? ?? un lado de dicho cerco y en la calle que llaman den Fluvi?? vulgo den Uyal??.
Actualment sabem que es tracta d???una cisterna d???opus signinum d?????poca romana segle I formada per dues galeries amb coberta de volta i cavades en la terra verge a la qual s???hi deuria entrar per un ull circular situat sobre una de les voltes.
El Bar?? de Mald?? Rafael d???Amat i de Cortada en la seva obra Calaix de sastre i parlant del pou diu: ??que era destinat... per la r??bia i b??rbara crueltat dels gentils per servir de presons dels christians que o be morir??an en ellas, com de molts se refereixen, o be de ellas eren conduits al lloch del martiri, com aix??s se creu del patr?? del present poble o sia de Badalona, lo glori??s m??rtir de Jesuchrist Sant Anastasi y apar no ser infundat lo pensament, pues am??s de la continuada tradici?? de haver lo predit Sant estat en una obscura y subterr??nea pres??, se veuhen en lo referit lloch alguns vestigis, com los de unas argollas clavadas en las b??vedas y refereixen los ancianos habitants en lo mateix carrer, que existian antes altres argollas, ferros y cadenes, tot lo que manifesta no ser in??til lo concepte y per lo mateix de haver estat aquell lloch la pres?? mateixa ahont fou recl??s lo glori??s m??rtir Sant Anastasi. 1 de juny de 1797.??
Bastant abans de la guerra civil, en una excavaci?? a l???hort dels marquesos de Barber??, al mateix carrer d???en Fluvi??, on es feien obres, en un moment donat, tots els obrers sortiren del recinte a corre-cuita. L???excavaci?? es tanc?? i, al cap d???uns minuts, hi entraren el cura p??rroco (Roca), su vicario (Miguel Esmerats), el contratista (Botey), el carpintero (Oliveras). Quan en sortiren duien una cajita de madera con huesos bastante calcinados, cenizas y tierra mezclados.
Segons el narrador de l???an??cdota, Josep Maria Cuy??s, no s???hi va dipositar cap document. Al seu opuscle Apuntes monogr??ficos sobre San Anastasio m??rtir co-patr??n de nuestra ciudad, escrigu??: ??Debo sacrificar mi afan de investigador en aras de la fe. No hay ni espada, botones dorados, coraza, pergamino??.
[edita] La forja d???un sant que no exist??
La data m??s antiga en que apareix el nostre sant cal situar-la en el moment de la redacci?? del Llibre dels feyts darmes de Catalunya el 1420 pel rector de la parr??quia de Blanes, Bernat Boades i que diu aix??:
Tamb?? en la ciutat de Betul??nia prop de Barcelona ??s de Ciutat Freta, pres martyri lo benauenturat Sanct Anastasi natural de Leyda ab setanta companyons seus, qui tots eren de la milicia ?? hosts del emperador Diocleci??; ?? Anastasi era molt noble ?? de gran llinatge.
Escrit que, segons Ros??s i molts d???altres, fou falsificat per un tal Joan Gaspar Roig i Geli el 1673.
Jeroni Pau (familiar del cardenal Roderic de Borja), mort el 1497, en la seva obra Barcino, on tamb?? parla dels martiris de Santa Eul??lia, Sant Cugat i Sant Lloren?? diaca diu: Amb el mateix suplici en la ciutat de Roma foren immolats llastimosament Anastasi, bar?? lleidet?? de l???orde eq??estre, adscrit a la cort de Diocleci??, i uns altres m??s, per b?? que alguns refereixen que els fou llevada la vida tocant Badalona, ciutat pr??xima al litoral barcelon??. Diu, tamb??, que fou executat abans d???abril del 304 ja que Diocleci?? renunci?? a l???imperi en aquella data. ??s clar que Jeroni Pau comet un clar error ja que el 305 l???emperador Diocleci?? encara est?? en actiu.
Descartant, doncs, aquella falsificaci?? i aquesta obra de Pau Jeroni , tots els historiadors, aleshores, donen com a bona la data de 1450 com la primera en que s???esmenta Sant Anastasi. L???obra on apareix per primera vegada ser?? la Topograf??a Sanctorum Christi o Mapa Mundi espiritual del bisbe de Ch??lons-sur-Sa??ne, Jean German, i que es reprodueix, m??s endavant, en el Martirologi de Maur??lich publicat a Ven??cia el 1568. Martirologi molt fam??s en la seva ??poca tal com afirma Ricardo Garc??a-Villoslada en la introducci?? de Historia de la Iglesia en Espa??a.
Tots dos escrits (el de German i el de Maurolich), per??, foren refutats pel bisbe de Sevilla Nicol??s Antonio de la seg??ent manera: ??Yo sospecho que en esto se padece alguna equivocaci??n y que no ser??a temeridad decir que las memorias de estos dos M??rtires, San Anastasio monje Persa y San Anastasio de Badalona es una misma, y anda confundida. Mu??veme ?? sospecharlo el ver que solo en el Cabilonense aya menci??n de este Santo M??rtir de L??rida que padeci?? en Barcelona ?? en Badalona y ninguna otra memoria quedase d??l en Espa??a, ni en otro Autor alguno de los antiguos. Dem??s desto las circunstancias que se refieren de los dos convienen en gran parte. Del de L??rida dice el Cabilonense que fu?? Soldado: tambi??n lo fu?? el Persa antes que Monje, como dice el Obispo Equilino, que trae sus actas en el libro 2??, cap. 113. Del primero dice que estuvo mucho tiempo en Zaragoza ?? Caesaraugusta como la llama el Latino; del segundo se refiere lo mismo en Cesarea de Palestina. Del primero a??aden que muri?? en Barcelona. Yo creo que ?? ello di?? motivo el leer que el momje Anastasio fu?? llevado ?? un juez que se llamaba Barsabana... Pudo tambi??n nacer la equivocaci??n de d??rsele por M??rtir a Barcelona o Badalona el Cabilonense, de lo que se lee tamibi??n en Maur??lico, que padeci?? el Momje Anastasio en el castillo llamado Betsalen... La compa????a de los que padecieron con el monje Anastasio, aunque en n??mero de 70, no dista mucho de la de 73 m??rtires que se atribuyen por compa??eros al de Badalona. Conviniendo, pues, en todas estas circunstancias, no har?? oposici??n ?? este juicio el ver que difieren en otras, como es la del se??alarse al nuestro al martirio en la persecuci??n de Diocleciano y al Persa en la de Cosroes, tantos a??os despu??s.??
[edita] Sant Anastasi de Badalona: fruit d???un error
Certament, l???error rau aqu??: en confondre el sant lleidet?? amb un Sant Anastasi documentat a P??rsia a finals del segle VII i la festivitat del qual es celebra el 22 gener: De nom Magundat, ingress?? en la mil??cia romana i exercint com a tal, va patir la destrucci?? de la ciutat de Jerusalem a mans del rei Cosroes (614). Es convert?? al cristianisme ja que qued?? admirat per la fortalesa dels m??rtirs i es feu batejar a Jerusalem tot prenent el nom d???Anastasi (ressuscitat). Esdevingu??, aleshores, monjo d???un monestir durant set anys. M??s endavant es trasllad?? a Cesarea d???August (coincid??ncia amb Caesaraugusta) i fou detingut i empresonat. Fou decapitat juntament amb setanta companys el 22 de gener del 629. Les despulles foren sepultades a Jerusalem. El nom del castell on fou jutjat, Betsalen, podria haver estat canviat, ja en ??poca posterior, per Baetulo? Potser si, tal vegada no deixa de ser un tema suggerent.
La seva passi?? la coneixem per l???obra de Modest, patriarca de Jerusalem, el qual la redact?? c. 630. A Roma arrib?? la rel??quia de la seva testa, la qual m??s tard ser?? falsament venuda a Lleida tal com veurem m??s endavant.
Val a dir tamb?? que, m??s endavant, els pares Bollandistes, al realitzar la seva obra, a l???hora de parlar del nostre sant es refiaren de les paraules del propi Nicol??s Antonio que ja hem reprodu??t abans. Els jesu??tes, amb l???empenta de Jean Bolland (per aix?? anomenats bol??landistes), formats a Anvers, emprengueren una ingent tasca d???ajuntar, criticar i publicar tots els elements referents als sants de tot el m??n. En ella no hi apareix sant Anastasi de Badalona ni Lleida. ??s m??s, en el futur Martirologi rom?? on hi apareixen 6538 sants, tan sols hi haur?? un Anastasi m??rtir, el persa.
D???altres havien seguit, per??, la c??pia del Flos Sanctorum d???un tal Domenech que, posteriorment, ser?? la que es donar?? per bona i que diu aix??: ??Lleyda: Aqu?? habit?? S. Anastasi soldat de la familia de l???Emperador Diocleci??, qui estigu?? llarch temps en les presons de Tarragona y en les de Saragossa y mor?? en Barcelona.?? Domenech coneix les construccions del carrer Magdalena i arriba fins i tot a afirmar que Sant Anastasi era d???aquella parr??quia.
Tamb?? un historiador lleidat?? fa esment d???un text d???un tal Liberato: ??Anastasius miles Ilerdae, apud Ilergetes natus de Domo familia Diocletiani, Betenlonem cum aliis septuaginta militibus post alia tormenta jugulatur.??
Vistes les fonts que, com podem observar, es mostren totalment carents de qualsevol tipus de certitud o fonament, es comen??a a forjar el culte del sant a les dues ciutats de les quals ??s patr??: Lleida i Badalona (on nasqu?? i on mor??). Sempre amb l???intent, per part dels promotors, d???aconseguir un referent per a la ciutat. Un m??rtir que hagu??s regat amb la seva sang la terra que ara el vol venerar. Un problema que, com ja hem vist m??s amunt, era realment important en l?????poca medieval en la que totes les ciutats volien ???posseir??? un m??rtir que les fes m??s ???santes???, m??s ???dignes???.
N???hi ha per??, en ??poca ja moderna que encara s???aferren a la tradici??: mientras exista en L??rida la tradici??n que de tiempos remotos viene sucedi??ndose de una generaciones a otras asegurando que San Anastasio es hijo de L??rida, nos abstendremos de negarlo, porques in m??s guia que aquella que en algunos puntos hist??ricos, referente a nuestra p??tria, hemos conseguido despejar verdades y echos a que nosotros mismos no d??bamos en principio cr??dito alguno. As?? pues siguiendo a la tradici??n, con la cual estan conformes los apuntes biogr??ficos que del m??rtir ilergeta se custodian en el archivo municipal, diremos que este esforzado adalid naci?? en L??rida.
Els primers intents ???d???aconseguir un sant??? a qui poder encomanar l???esdevenir de la ciutat, es feren a Lleida el 1571, negant-se, l???aleshores bisbe Antoni Agust??n, a incloure Sant Anastasi en el santoral per no veure???n gaire clara l???autenticitat.
Es torn?? a provar fortuna el 1587, un cop m??s, sense resultats. El tema no es toc?? fins el 1608 quan tamb?? es fracass??. Fou el 26 de juliol 1618 quan la mateixa esgl??sia, i en el seu nom l???aleshores rector del Col??legi d???Humanitats de la Companyia de Jes??s, el pare Joan Pau Fons, propos?? tornar a votar, en el consistori, Sant Anastasi com a patr?? de Lleida. El bisbe Francesc Virgili, per??, no ho va aprovar per la mateixa falta de claredat que observaren els seus antecessors. Aquesta vegada, per??, la resposta del bisbe s???havia fet esperar ja que encoman?? a persones doctes de l???Estudi General, un estudi a fons del Martirologi de Francesc Maurolico, de l???any 1568, el m??s valorat i considerat en aquell temps i del que ja hem parlat. El resultat fou el mateix, el no reconeixement de l???exist??ncia del sant.
El 1623 el bisbe de Lleida que succe?? als anteriors, home poc erudit en hist??ria i molt menys en escriptura, segons els contemporanis, fou conven??ut per la Paeria de Lleida per a tal de dur endavant el seu prop??sit. Es cre?? i s???envi?? una comissi?? al Cap??tol de la Seu per tal d???aconseguir-ne el consentiment.
Finalment el Llibre d???actes capitulars del 1627 que resta a l???Arxiu de la Catedral de Lleida establ??, en dia 8 de maig el ???Vot de la festa de Sant Anastasius Martiris...instrumenta sinticata ad vovenda festum St. Anastasi Martiri, oriundi hurius civitatis Ilerdae el qual s???oficialitz?? el dia seg??ent.
El bisbe Pere Anton Serra havia ja concedit el seu perm??s des de la seva seu a Monts?? i, el mateix 9 de maig de 1627 es feu la proclamaci?? solemne i p??blica. Vox populi, Vox Dei dient:... la festa del glori??s y Benaventurat Invicte M??rtir St. Anastasy fill i Patr?? de dita ciutat...en onse dies del mes de maig.
Els de Lleida, doncs, varen fer tota la feina als de Badalona. Aix?? que el 1635, els de la ciutat costanera, pogueren construir un altar al nou sant a l???esgl??sia de Santa Maria.
A Historia de Badalona Cuy??s diu que: ??Josep Pocurull de Barcelona, notari en funcions de la ciutat de Lleida tenia dos germans canonges a la seu de Barcelona un dels quals, Andreu, tamb?? era rector de Santa Maria de Badalona. Fou aix?? com se???n assabentaren a Badalona de l???exist??ncia d???un m??rtir i com resolgueren bastir un altar en el seu honor a Santa Maria el 1635 en el lloc on hi havia el de Sant Miquel.??
El primer document que fa refer??ncia al culte a Sant Anastasi a Badalona ??s, doncs, del 1635 i apareix en el Llibre de Visites Pastorals de l???Arxiu de la Curia episcopal de Barcelona. En ell es remarca l???exist??ncia d???un altar dedicat al sant amb un retaule pintat que no figura en cap dels inventaris de les anteriors visites (com, per exemple, la del 1634).
??s m??s, un manuscrit del Pare Caresmar titulat Santos que no est??n descritos en el Martirologio Romano, pero sin embargo, tienen alg??n culto Eclesi??stico en la ciudad y di??cesis de Barcelona diu aix??: sin embargo, que yo por el espacio de muchos a??os extract?? del Archivo de la Iglesia de Barcelona unos catorce mil instrumentos escritos en pergamino, en los que ?? de prop??sito ?? por incidencia, se halla memoria de todas las Iglesias Parroquiales de su obispado; de los Monasteiros, Prioratos, Eremitorios ?? Iglesias frias que hay ?? hubo desde las primeras conquistas de Ludovico Pio, pero jam??s he hallado memoria alguna del monasterio de Badalona ni de los Santos Anastasio ?? Sergio.
Hi ha una clara contradicci?? entre ambdues parr??quies, la de Lleida i la de Badalona que no deixa de sorprendre: mentre que el vot fet a Lleida proclama que la festa del sant sigui l???onze de maig , seguint Maur??lic, a Badalona, en el moment de la fundaci?? de la Confraria de Sant Anastasi, de la que ara en parlarem, s???estableix el dia del sant el nou del mateix mes. Quina explicaci?? hi pot haver?
Al meu entendre ??s un error que comet l???historiador Gaiet?? Soler en la seva obra comentada. Un error que els dem??s historiadors cometran al llegir la mateixa font. Segons sembla, en dates anteriors a la proclamaci?? del sant com a patr?? d???ambdues ciutats, aquest ja era venerat de manera popular. Certament, a Lleida, des del 1587 s???havia concretat el dia del sant, extraoficialment, el segon diumenge de maig i no es canvi?? fins que es feu p??blic el patronatge d???Anastasi.
Els diferents martirologis assenyalaven diferents dates: 9 i 11, fet que condu??, a Badalona, a una lluita aferrissada per tal d???establir el dia del sant durant els anys que van del 1635 (construcci?? de l???altar a Badalona) i 1671 (fundaci?? confraria). Amb aix??, diuen les fonts, es vol diferenciar el Sant Anastasi de Badalona amb el sant monjo persa que ja hem esmentat, el dia del qual ??s el 22 de maig. Aquest fet podria ser simptom??tic d???alguna cosa: potser la ja certitud, en ple segle XVII, que ens trobem davant d???una ???apropiaci?????? Al meu entendre la resposta hauria de ser afirmativa.
[edita] Les rel??quies
Ja hem vist abans amb quina precarietat es troben els ossos del Sant. Ara veurem, un cop m??s, les diferents contradiccions entre ambdues ciutats tamb?? en el tema de les rel??quies.
Les actes dels consells generals de la Paeria de Lleida tenen const??ncia de l???exist??ncia del cap del Sant el qual est?? en possessi?? del prior general dels carmelites. El 1623 aquest cap ja ??s venerat p??blicament en l???esgl??sia del convent carmelit?? de Lleida. En ??poca posterior, per??, la rel??quia fou retirada pel bisbe de Lleida Pere Anton Serra, a petici?? de la Sagrada Congregaci?? de Ritus, ja que no tenia la preceptiva autoritzaci?? romana.
En un exorcisme portat a terme en la Vall d???Hebr?? de Barcelona el 1643, practicat per fra Jeroni d???Agull?? a una nena, en el moment en que aquest pregunta a la posse??da on s??n les restes de Sant Anastasi, la nena contesta que en una tomba de pedra sota el carrer major de Santa Coloma de Gramenet. Curi??s ??s que la nena anomeni un carrer de Santa Coloma per?? m??s curi??s ??s que l???exorcista es dediqui a preguntar semblant cosa en un moment tant delicat.
Segons sembla, el 6 de setembre de 1751 arrib?? a Lleida un tal Manuel Feixeira de Figueredo y Lainez provinent de Roma i cam?? de Portugal per tal de ser ordenat sacerdot. Aquest home ofer?? a la Paeria, a canvi de diners, una rel??quia que, segons sembla, es trobava dins d???un reliquiari de plata amb una creu de vidre. El reliquiari tamb?? contenia part??cules de Lignum Crucis i una Butlla que el sant pare atorgava a tots els que veneressin el sant i que tenia una duraci?? de set anys.
Explicava el portugu??s que el Sant Pare li enseny?? moltes rel??quies de diversos sants Anastasi. Al dir-li que una d???elles correspon a un m??rtir que havia estat militar, el portugu??s digu?? que es tractava del de Lleida i la prengu??.
Aleshores, un cop cam?? de Portugal i de passada per Lleida, el fet m??s versemblant ??s que, davant la oportunitat de fer un bon negoci, el portugu??s s???aprofit??s de l???extrema necessitat del clergat lleidat?? de posseir una rel??quia de Sant Anastasi. Podria donar-se el cas que el portugu??s hagu??s sentit a parlar de la tradici?? d???Anastasi en terres lleidatanes i el fet que tamb?? era soldat, i que per aix?? s???aprofit??s de la coincid??ncia per tal de fer un bon negoci.
El ???comer????? de rel??quies estava est??s per tot Europa tot i que el mateix Sant Agust?? ja l???havia condemnat i que hi hagueren, durant l???antiguitat tardana, un munt de lleis en contra d???aquest comer??. Tanmateix, en ??poca medieval, pogu?? existir un cert buit legal entorn a aquest fet o, en cas d???haver-hi jurisprud??ncia, alguns se la saltessin per tal d???aconseguir beneficis a costa de la pietat popular.
La rel??quia, per??, va desapar??ixer la primavera del 1810 durant la invasi?? napole??nica. Lleida, per??, avui en dia te un reliquiari del que no se???n sap la proced??ncia.
Per altra banda no hem d???oblidar que els presumptes ossos del sant es localitzaren en una excavaci?? en un carrer de Badalona i que aquests foren dipositats en una capsa de fusta.
Segons explica Cuy??s, en els mesos previs a la guerra civil, quan era com?? assaltar i incendiar esgl??sies, un dels confrares de Sant Anastasi, tement la desaparici?? de les rel??quies (ja que l???esgl??sia de Santa Maria havia estat cremada i era custodiada per un milici??), amb regals i converses a temps perdut amb el milici?? vigilant de l???esgl??sia, es guany?? el favor i l???amistat d???aquest. Un cop foren ben amics li deman??, a canvi de cigarrets, si el deixava entrar a Santa Maria i treure una caixa que no contenia res per?? que era d???un gran valor sentimental, el milici?? el deix?? fer, i el confrare en tragu?? la capsa amb les rel??quies del sant. Fou aix?? com aquests suposats ossos foren salvats i resguardats fins que retornaren al seu lloc o a un altre lloc de la mateixa esgl??sia, en ??poca posterior a la guerra civil.
Avui en dia tan sols dos confrares de Sant Anastasi saben el vertader lloc dels ossos amb el jurament de no explicar-ho a ning??. I en s??n dos amb el prop??sit que si un d???ells mor, l???altre ho expliqui a un altre confrare de la mateixa confian??a, sabent-se aix?? el misteri ben resguardat.
[edita] Conclusi??
Cada any, l'11 de maig, es celebra el dia del sant amb un ofici solemne, la passada del sant i el cant dels goigs. Aquest esdeveniments continuen a atreure molts creients que preguen, escolten les homilies i compren la col??lecci?? de goigs dedicats al sant en voler obtenir la fortalesa del soldat Anastasi.
Certament ??s possible que Sant Anastasi no nasqu??s mai a Lleida, ni mor??s mai a Badalona, per?? el cult sempre ??s viu.
