San Juan de Rabanera
De Viquipèdia
L'església de San Juan de Rabanera és un monument romànic a la ciutat de Sòria (Espanya).
De finals del segle XII, exhibeix planta de creu llatina d'una sola nau i transsepte amb la mateixa altura que aquella. Parcialment restaurada, i lamentablement desvirtuada per diversos afegits de capelles i sagristies que transcendeixen a les seves façanes, l'únic original que es veu des de l'exterior és el magnífic absis, l'astial sud del transsepte i una porta cega que s'obria també al mur sud.
L'absis forma un hemicicle d'originalíssim aspecte extern (no se'n coneix cap altre de similar a Espanya). Porta adossades tres pilastres, a tall de contraforts, que són llisses de secció rectangular en el tram inferior fins a l'imposta baquetonada que corre per sota de les finestres, i estriades d'igual secció en el tram superior fins a la cornisa. Contràriament a l'habitual, en posició central no s'hi situa una finestra, sinó una de les pilastres que es comporta com a eix de simetria respecte al qual es distribueixen les altres dues pilastres i les dues finestres, aquestes de mig punt amb arquivolta exterior de baquetones i interior de lòbuls i estries. Quatre pseudofinestres cegues, dos en cada costat, graciosament decorades completen l'arcuació d'aquest singular absis.
La cubrició del temple s'efectua per voltes: gallonada la de l'absis, de canó apuntat la del presbiteri, també de mig canó apuntat la dels braços del transsepte, i sobre trompes la de la cúpula del creuer.
L'església compta amb una supèrbia portalada, però no és pròpia sinó cedida. En efecte, davant de l'estat de ruïna irreversible en la qual es trobava l'església de San Nicolás de la mateixa ciutat de Sòria, es va decidir el 1908 traslladar la seva portada a l'església de San Juan de Rabanera on avui lluu. Consta de quatre arquivoltes llises, excepte la interior, que recolzen sobre capitells decorats amb escenes pertanyents al Nou Testament (els quatre de l'esquerra) i relatius a la vida de San Nicolás (els de la dreta). El timpà, de tasca molt meritòria, representa un grup de set figures de les quals la central és la del sant mitrat en posició sedent. Aquesta portada pot ser de principis del segle XIII.
