Samnita

De Viquipèdia

Els samnites eren un poble indoeuropeu seminòmada que habitava al centre d'Itàlia des del 1000 aC aproximadament. Segons la tradició, els samnites, juntament amb els sabins, arribaren al país dels opici i, després de fusionar-se amb aquests, donaren naixença a un poble nou, el dels oscs, un cop acabada la conquesta de la Campània. Lingüísticament, els samnites constitueixen, doncs, el grup meridional de la família de l'oscoúmbric, i llur cultura palesa una doble influència: de l'Apúlia i de la Campània.

Van conquerir Càpua (~421 o 438 aC) i més tard van enfrontar-se amb grecs i romans. A partir del 355 aC la intervenció romana a la Pulla posà terme a llur expansió. Fracassades algunes temptatives de redreçament (cap al 295 aC), els samnites caigueren en decadència després de tres guerres (guerers samnites) fins que el 83 aC, en el transcurs de les guerres entre Mari i Sul·la, foren derrotats i exterminats.

Un dels tipus de gladiadors als espectacles romans copiava l'armament d'aquest poble, per això va perdurar el nom de "samnita". Lluitaven amb una espasa corba i un escut allargat, semblant al dels hoplites grecs.