[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Salze blanc - Viquipèdia

Salze blanc

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Salze blanc

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Malpighiales
Família: Salicaceae
Gènere: Salix
Espècie: S. alba
Nom binomial
Salix alba
L.

El salze blanc (Salix alba) és un arbre de la família de les salicàcies present a bona part d'Europa, Àsia,al nord d'Àfrica i naturalitzat a Amèrica sobretot a zones humides.

Taula de continguts

[edita] Etimologia

És possible que el nom "salix alba" faci referència a l'àcid de gust salat i una mica amarg que s'extreu d'aquest arbre. Per altra banda, "Sal-lis" en llengua cèltica significa prop de l'aigua.

[edita] Ecologia

Aquest arbre es troba a les zones humides, a les ribes dels rius, en sòls arenosos o areno-arcillosos. A altituds entre 0 i 1800m.


[edita] Descripció

Macrofaneròfit en forma d'arbre de fulla caduca que pot arribar a fer entre 6 i 20 metres.

Tronc erecte de fusta grisosa amb solcs longitudinals profunds. Copa allargada i irregular, constituïda per nombroses branques llargues de fusta llisa i castanya d'on surten branques més o menys penjants amb indument serici i glabres.

Les fulles de 10x1-2,5cm són lanceolades,de pecíol curt, d'àpex agut, base cuneïforme, nervació pennada i marge lleugerament serrat. Són seroses, glabrascents i a l'envers de color verd-blavós mate. S'insereixen a la branca de manera alterna.

Com tots els arbres de la família de les salicàcies, el salze blanc és monoic. Fa inflorescències en ament disposades sobre un peduncle amb bràctees foliàcies de marge enter; les masculines de color groc són més allargades que les femenines de color verdós.

Les flors masculines presenten dos nectaris (un exterior i l'altre interior) i dos estams de filaments lliures i pelosos. Les flors femenines tenen un nectari, pistil glabre sèssil o subsèssil, estil reci i estigmes dividits i lleugerament encorbats.

El fruit és molt petit i en forma de càpsula.


[edita] Composició Química

Tot l'arbre, però sobretot l'escorça, és ric en heteròsids de tipus fenòlics: salicòsids(6%), salicina(0,1-2%), salicortina(0.01-11%) que per hidròlisi generen alcohol salicílic(1,5-12%).

També són rics en tanins i en els aments conté substàncies astrogèniques.

Els flavonoides isoquercitrina i naringina també hi són presents(1-4%).

[edita] Acció farmacològica

La salicina té les mateixes accions que l'àcid acetil salicílic que va ser sintetitzat partint d'aquesta. Així doncs, aquest arbre té poder antiinflamatori i analgèsic (ja que impedeix la síntesi de prostaglandines), antireumàtic i antipirètic.

Gràcies a les substàncies astrogèniques que conté és un antiespasmòdic uterí i gràcies als tanins que són astringents és antidiarreic i antihemorroïdal.

A tall d'efecte secundari, és un anticoagulant.

[edita] Usos

Ja des de l'antiguitat utilitzaven remeis amb fulles de salze per pal·liar problemes relacionats amb el dolor (mal de cap, mal d'orella, dolors reumàtics, fibrobmialgia, ciàtica...).

Com que la salicina té propietat antipirètica es pot utilitzar per rebaixar la febre en situacions febrils.

Gràcies a la seva riquesa en tanins es pot utilitzar salze per combatre problemes estomacals causats per l'acidesa o en cas de diarrea.

Externament, la propietat astringent que els tanins aporten s'aprofiten per la cura de ferides o cremades ja que ajuda a la cicatrització i també impedeix la infecció.

[edita] Toxicitat

El Salze blanc en determinades situacions pot produir reaccions adverses:

  • Hipersensibilitat als salicilats.
  • Pot empitjorar l'úlcera pèptica i la gastritis degut a l'efecte ulcerogènic dels salicilats.
  • No s'ha d'utilitzar durant l'embaras ja que podria provocar aborts o parts prematurs.
  • No és recomanable usar-lo durant la lactancia perquè podria ser perjudicial pel nadó.
  • No s'aconsella utilitzar-lo en infants degut a la possible relació dels salicilats amb el sindrome de Reye.
  • S'ha d'utilitzar amb precaució en casos d'asma degut al seu efecte basoconstrictor produit per la inhibició de la producció de prostaglandina E2.
  • S'ha d'anar en compte en casos de transtorns en la coagulació perquè podria produir hemorragies.
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ésser viu dins el projecte Wikispecies