Salicina
De Viquipèdia
|
La salicina és un principi actiu (clasificada com a salicilat) que s'extreu majoritàriament, de l'escorça del salze. Està considerada com el precursor natural de l'aspirina. La salicina transformada en àcid, es fa reaccionar amb l'anhídrid acètic per formar l'àcid acetilsalicílic (nom químic amb què es coneix l'aspirina).
Mètode d'obtenció: l'escorça trossejada del salze, es submergeix en aigua molt calenta o amb mescles hidroalcohòliques. Es fa evaporar el líquid obtingut fins a sequetat; el sòlid es fa moldre fins a pols de color groc-marronenca. El contingut de salicina, pot variar entre 12 i 25%, segons la matèria primera utilitzada. Finalment, s'estandaritza amb excipients farmacèutics.
Aspectes químics i físics:
La salicina, en estat pur, és un salicilat glicòsid en forma de pols cristal·lina blanca, de sabor molt amargant. Per hidròlisi perd la molècula de glucosa i es forma el seu aglicó, la saligenina; molt soluble en etanol i metanol.
Fòrmula molecular: C13H18O7
Noms científics i sinònims: Salicilaldèhid-B-D-glucòsid; [2-(Hidroximetil)fenil-ß-D-glucopiranòsid, Salicil alcohol glucòsid; Saligenin-B-D-glucòsid
Nº CAS: 138-52-3
Index Merck: 118293
Pes molecular: 286,28
Punt d'ebullició: 159-164°C.
Solubilitat: 1g en 23ml d'aigua, en 3ml d'aigua en ebullició, 90ml d'etanol o 30ml d'etanol a 60ºC Soluble en àlcalis, piridina, àcid acètic. Gairebé insoluble en éter i cloroform.
Puresa mínima: > 99 %.
Toxicitat: No coneguda.
Informació farmacològica:
Accions: Antipirètic, analgèsic, desinfectant i antisèptic.
Usos: Paliatiu dels efectes del reumatisme i artritis.
Contraindicacions: Possible hipersensibilitat.
Dosi d'administració: 250-500mg d'extracte estandaritzat al 8% de salicina. 1-2 grams de salicina.
Llista de plantes que en contenen:
de la família del Salze:
Salix daphnoides
Salix purpurea
Salix fragilis
Salix tetresperma
de la família de l'Àlber:
Populus nigra
altres:
