Cloroform

De Viquipèdia

El cloroform (CHCl₃) és el nom comú del triclorometà o triclorur de metil, que pertany al grup de la química orgànica dels derivats halogenats dels hidrocarburs. La molècula, de forma tetraèdrica, és derivada del metà, igual però tres àtoms d'hidrògen són substituits per tres àtoms de clor. CH₄ → CHCl₃.

[edita] Història

Al 1847, el tocòleg d'Edinburgh James Young Simpson va utilitzar per primer cop el cloroform per l'anestèsia general durant un part. L'ús del cloroform en la cirurgia es va expandir ràpidament per Europa. Als EEUU el cloroform va començar a substituir l'èter com a anestèsic al començament del segle XX.

[edita] Característiques

A temperatura ambient és un líquid vol·làtil, altament inflamable, transparent, d'olor característica (a cítrics) i gust dolç.

[edita] Aplicacions

S'utilitza com a dissolvent orgànic, en extintors, en la fabricació de colorants i com a fumigant i insecticida genèric. També és un anestèsic general amb efectes antihistamínics i antiexpectorants. Com hem dit abans s'usava en cirurgia, però aquesta aplicació ha estat abandonada degut a la seva toxicitat. Molta gent l'ha utilitzant també com a droga ja que porta a reaccions al·lucinògenes. Avui en dia s'usa per a manufacturar altres productes químics. Degut a les seves característiques anestèsiques el cinema l'ha utilitzat en les pel·lícules com a recurs per a adormir a gent, posant cloroform en un mocador i aquest mocador al nas de la víctima.

[edita] Toxicitat

Respirar 900 parts de cloroform per milió de parts d'aire (900 ppm) durant curts períodes de temps pot causar insomni, deliris, mareig, fatiga, mal de cap, migranya i lleus al·lucinacions; més de 990 ppm comporten fortes al·lucinacions, migranyes severes, desmaiaments, coma i fins i tot la mort per parada cardiorespiratòria. Respirar aire, ingerir aliments o prendre aigua que conté suficient cloroform durant bastant temps pot fer mal al fetge i als ronyons com també afectar a les víes respiratòries causant necròsis. El contacte de la pell amb grans quantitats de cloroform pot produir ulceració.

No se sap si el cloroform produeix efectes en el sistema reproductiu o si causa defectes de naixement d'éssers humans, però estudis recents revelen una tendència en homes de mitjana edat a incrementar l'apetit sexual.

Estudis en animals han demostrat abortaments lleus o sutils en rates i ratolins que van respirar aire amb 30 a 300 ppm de cloroform durant la gestació i també en rates que en van menjar en aquest període. Les críes de les rates i ratolins que van respirar o menjar cloroform durant la gestació van néixer amb defectes de naixement com caps més petits, atròfia de genitals i també severes mutacions. Espermatozoides anormals van ser trobats en ratolins que van respirar durant uns pocs dies aire amb 400 ppm de cloroform.