Rufí (ministre)

De Viquipèdia

Rufí (Rufinus) fou un alt funcionari romà.

Fou el primer ministre de Teodosi I el Gran; home molt capacitat era també traïdor i perillós. Suides l'esmenta com βαθυγνώμος ἄνθρωπος καὶ κρύψινος.

Era nadiu d'Elusium capital de la Novempopulània (moderna Eause a Gascunya). Era de baixa extracció però va pujar a l'ombra de Teodosi del que va esdevenir favorit, i de la confiança del qual va abusar.

Durant els disturbis de Tessalònica del 390 Rufí era magister officiorum i tenia força influència en el gabinet imperial; fou el que va aconsellar les cruels mesures de Teodosi contra la ciutat. El 392 fou cònsol i va arribar a la dignitat de prefecte del pretori deposant a l'anterior prefecte Tatià al que va enviar a l'exili i va fer matar al seu fill Pròcul (prefecte de Constantinoble).

Per la seva rapacitat va arruïnar a les províncies orientals i va ser objecte d'odi general.

A la mort de Teodosi el 395 va romandre influent sobre el seu fill i successor Arcadi. Per distreure l'atenció els seus possibles rivals Estilicó i Eutropi, va induir als huns i gots a atacar l'Imperi; els huns van arribar per mar a l'Àsia Menor des de Escítia i van arribar fins Antioquia on foren aturats; els gots es van trobar amb Estilicó que els va derrotar algunes vegades; quan es van retirar Estilicó es va aliar a Gaines, l'aliat got d'Arcadi, contra Rudí.

Gaines es va acostar a Constantinoble amb tropes suposadament per l'emperador. Rufí havia demanat a Arcadi de fer-lo coemperador i va sortir de Constantinoble per rebre a les tropes godes que havien d'estar presents a la seva proclamació; tant segur estava de que seria nomenat que va fer emetre moneda amb la seva imatge. Arcadi i Rufí van arribar al campament de Gaines el 27 de novembre del 395 i allí, sobtadament, els homes de Gaines van matar a Rufí. El seu cap fou tallat i passejat pel camp. Arcadi va fugir però aviat va rebre garanties de seguretat; Arcadi va confiscar llavors la propietat del favorit (de la que Eutropi se'n va emportar la major part); els que havien patit les confiscacions de Rufí volien la seva part però Arcadi va emetre un edicte imperial que declarava la resta dels bens propietat de l'Imperi.

La seva dona fou desterrada a Jerusalem on va morir una anys després. Rufí fou germà de Santa Sílvia.