Romanització de Menorca
De Viquipèdia
Es denomina romanització de Menorca al procés que va comportar l'ocupació militar romana: la colonització i la paulatina aculturació de la població indígena talaiòtica que, al capdavall, portaria a la seva extinció definitiva com a cultura diferenciada.
Taula de continguts |
[edita] Ocupació i colonització
Sembla que les fonts clàssiques justifiquen l'ocupació de Menorca amb l'argument de la pirateria com a única causa de conquesta, si bé Estrabó matisa que els pirates eren forans.
De fet, el final de la guerra púnica intensificà l'activitat ebusitana a les illes de Mallorca i Menorca, i n'implicá un augment de la incidència. Els èxits de la conquesta romana a Hispània afaforiren un increment del trànsit marítim en direcció a la Península, el qual sovint recalà a Ebusus. Els armadors ebusitans aprofitaren aquesta nova conjuntura per treure profit de la situació, i amb l'ajut de foners baleàrics, sorprenien les naus de comerç que entraven en aigües balears per atacar-les i saquejar-les. La resposta romana no es podia fer esperar. Però malgrat això, la pirateria incomodava el trànsit comercial romà. Però hi ha més causes que impulsaren als romans a fer-se amb el control de Menorca i Mallorca. El senat romà impulsaria la conquesta militar de les Balears com a part de l'estratègia per a pacificar el Sud de Gàl·lia i Sardenya, fet que es consumà el 120 i 122 aC, respectivament.
Quint Cecili Metel va ser qui comandà la flota romana d'ocupació. Trigà 2 anys (fins al 121 aC) per pacificar les illes i posar els fonaments de l'administració romana. En un primer moment l'aportació de colons és escassa, i s'aprofiten els antics emplaçaments d'origen púnic , Iammona (l'actual Ciutadella) i Magona (l'etimologia antroponímica en relació a Mago, germà d'Hannibal, i pretès fundador de Maó és errònia; ara es pensa que els fenicis la denominarien així, amb el significat de refugi, empara, protecció, en relació a les excel·lents condicions portuàries de l'emplaçament), on hi viven comunitats punicoindígenes (fet que s'aprecia en els jaciments de Trepucó com en les excavacions de la plaça de la Conquesta de Maó), per construir emplaçaments de caràcter militar (castella). És evident que les bones relacions que havien tingut amb el món fenici passen factura, i les civitates romanes menorquines són reduïdes a la condició d'estipendiàries. La condició de civitate stipendiariae les feia estar sotmeses a un règim fiscal de més duresa. També es va fundar Sanisera (a l'actual Port de Sanitja), un post militar per evitar la instal·lació de pirates a la costa septentrional. En canvi a Mallorca, la bel·licositat dels talaiòtics amb els cartaginesos i els successius actes de suport bèl·lic a les tropes romanes va fer que Roma atorgués més privilegis i aportés més colons a les ciutats que fundaria.
Sigui com sigui, l'any 123 aC Menorca (i l'arxipèlag) es va incorporar a la Hispània Citerior per tot el què afectava a l'administració i la fiscalitat. L'any 13 aC August va reorganitzà l'esquema provincial hispà establint tres unitats provincials: Bètica, Lusitània i Tarraconense, a la qual pertanyien les insulae Baliares. Tot i això, l'administració provincial romana estava dificultada pels problemes derivats de la insularitat, especialment durant l'hivern, quan les condicions de navegació eren hostils i l'estació era denominada del mare clausum.
[edita] Recursos i explotació econòmica
L'origen feniciopúnic dels assentaments romans, així com també les dades paleobotàniques, denoten la preexistència d'una cerealocultura a la Menorca ocupada. Determinats recursos eren coneguts i emprats pel món romà, com és el cas de la ceba marina (Urginea maritima), abundant a Menorca i en general a les illes, emprada per matar rates i com a medicina. També es comercialitzaven caragols (una varietat balear que viu en forats), mel, i llebres.
[edita] Poblament
Sembla que el poblament rural de Menorca en època posttalaiòtica s'estén especialment sobre el Mitjorn, i que en època romana es constata la pervivència de molts dels poblats, als quals corresponen algunes de les necròpolis excavades, en els aixovars de les quals conviuen ceràmiques fetes a mà de tradició indigena amb ceràmiques romanes fins al segle I i II dC. Algunes, com a Rafal des capità, fins al segle V dC. Les tècniques romanes d'explotació agrària conviuen amb les formes tradicionals d'aprofitament dels recursos. Poblats postalaiòtics i explotacions romanes es juxtaposen, com es pot apreciar a la zona d'Algairens, on el poblat d'Es pujol de sa Taula es troba situat a uns escassos 450 m d'una explotació romana tradicional. També es dóna el decaïment dels centres indígenes d'intercanvi punico-ebussitans, i que la conquesta romana atura, com és el cas de Cales Coves (la fiscalitat romana considerava els antics ports indígenes llocs de comerç irregular o de contrabant).
Malgrat la continuïtat en el poblament, una de les conseqüències de la conquesta romana va ser la desestructuració social que va fer que alguns contingents d'indigenes s'integressin en el proletariat urbà (això potser es dóna més a Mallorca).
Els romans van construir una via que comunicava les dues principals civitates (actuals Maó i Ciutadella que ells anomenaven Mago i Iammo).
[edita] El nom de Nura
El nom de Nura aplicat a Menorca en un itinerari romà té un origen incert i no se sap realment si era aquest el que s'emprava en el context regional per denominar l'illa. La seva possible procedència autòctona està avalada perquè es van documentar a Sardenya el paleònim Nure i Nura-Nora i el lexema nurac, que ha quedat en "nurake" en sard i en "nurag" en català, la denominació de les torres equivalents a talaiots que hi ha a Sardenya. La relació no és del tot clara perquè la fundació de la colònia fenícia de Nora va ser atribuïda a l'heroi epònim Norax, que va arribar a Sardenya des de Tartessos (actual Andalusia).
[edita] Bibliografia consultable
[edita] Enllaços externs
- Patrimoni històric de Menorca: Situació de tots els Béns d'Interès Cultural (BIC)
- L'Arqueologia de Menorca: La web més extensa i documentada que existeix sobre l'arqueologia de l'illa (en català, castella i anglès)
