Ricard Maria Carles i Gordó

De Viquipèdia

Ricard Maria Carles i Gordó, bisbe i cardenal, va néixer a València el 24 de setembre de 1926.

Féu els estudis primaris a l’escola de les Teresianes i els secundaris a la de Sant Josep dels Pares Jesuïtes, ambdues de la seva ciutat natal. Ingressa al Seminari Major de València i alhora al Col·legi del Corpus Christi, també anomenat “del Patriarca”.

El 29 de juny de 1951 és ordenat sacerdot i dos anys després es llicencia en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca. El mateix 1953 és nomenat rector i arxiprest de Tavernes de la Valldigna (Safor), i el 1967 és traslladat a la parròquia de Sant Ferran de la ciutat de València. Actua com a conseller de la JOC i responsable de la formació dels diaques, i posteriorment és nomenat delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar.

El 3 d’agost de 1969 és consagrat bisbe de Tortosa (Baix Ebre). A la Conferència Episcopal Espanyola és president de la subcomissió per a la Família i president de la comissió per als Seminaris i les Universitats. El 23 de març de 1990 és nomenat arquebisbe de Barcelona, on crea un Institut de Teologia Espiritual.

El 26 de novembre de 1994 fou creat cardenal del títol de Santa Maria Consolatrice al Tiburtino. L’any següent el papa Joan Pau II el nomenà membre del consell de cardenals per a l’estudi dels problemes econòmics i organitzatius de la Santa Seu. L’any 2001 i d’acord amb el previst en el dret canònic, va presentar la dimissió del seu càrrec arquebisbal, que no li fou acceptada fins al 15 de juny de 2004. Quan va complir vuitanta anys, el 2006, va perdre la condició de cardenal elector.

Ha publicat els llibres “Fe i cultura. Escrits Pastorals” (1990), “Cartes de la vida estant” (1994, recull d’articles publicats a la premsa), “La família, l’amor i la vida” (1998) i “Cartas a una mujer de hoy” (1999).