Revolució Verda
De Viquipèdia
Revolució Verda o Primera Revolució Verda és un terme utilitzat per a descriure la transformació de l'agricultura en diversos països en desenvolupament entre 1940 a 1960.
Estava basada en l'aplicació de la ciència i la tecnologia i ha tingut incidència sobretot en la producció de cereals.
Els programes de desenvolupament utilitzats van estar a mans públiques (governs estatals principalment a Mèxic i l'Índia i també en mans privades la Fundació Rockefeller i la Fundació Ford
Taula de continguts |
[edita] La Revolució Verda a Mèxic
Va començar l'any 1943 amb la col·laboració del govern mexicà presidit per Manuel Avila Camacho amb la Fundació Rockefeller sota la convicció del govern d'Estat Units que això afavoria els seus interessos polítics i comercials a la zona. L'opció tecnològica de Camacho contrastava amb la de reforma social agrària empresa pel seu predecessor Cárdenas .
La principal iniciativa de l'equip estatunidenc i mexicà va ser el desenvolupament de varietats de gran rendiment per hectàrea de blat i dacsa. Norman Borlaug, principal responsable del programa, va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1970 i el desembre de 2006 la medalla d'or del Congrès dels Estats Units.
Mèxic va aconseguir, gràcies a aquesta Revolució Verda a partir de 1951 ésser autosuficient en blat i poc després passar a exportar-ne.
A través de l'experièn cia mexicana es va constituir el CIMMYT (Centre internacional per a la millora del blat i la dacsa).
[edita] La Revolució Verda a l'Índia
El 1943, encara sota la colonització britànica ,hi va haver el pitjor episodi de fam a l’Índia coneguda com la Fam de Bengala ,hi van morir uns quatre milions de persones incloent el territori de l'actual Bangladesh.
Encara que els esforços d'autosuficiència alimentària van començar amb la independència de 1947 en un primer moment es centraven en incrementar la superfície cultivada però amb el gran increment de població que hi va haver no s'aconseguia l'èxit. No va ser fins el període de 1967 a 1978 quan es va aconseguir l'objectiu d’autosuficiència en la producció d'aliments. Les tècniques aplicades principalment, a més d'incrementar la superfície, van ser la d'obtenur dues collites en cada superfície (a través de regadiu durant l'estació seca) i la d'utilitzar la millora genètica en les llavors, principalment blat i arròs però també mill i dacsa. També es van utilitzar molt més tot tipus d'agroquímics. L'Índia va passar de patir fam a ser exportadora de cereals. El desenvolupament agrari va ser un factor de desenvolupament econòmic i social en general amb implicacions polítiques.
[edita] Extensió i conseqüències de la Revolució Verda
Fruit de les recerques a l'Índia i les Filipines la Fundació Rockefeller i la Fundació Ford establiren la IRRI (Institut Internacional de Recerca en arròs). En general tota la Revolució Verda auspiciada pels Estats Units va afectar a països en vies de desenvolupament que estaven fora de la influència soviètica tot i això Cuba va utilitzar aquestes tècniques en la producció de canya de sucre fins l'esfrondament de l'economia del COMECON.
La revolució Verda no era tota la solució al problema de la Fam al món ja que voluntariament deixava de banda les actuacions de tipus social ja que un dels seus objectius era contribuir a la derrota del marxisme en aquelles zones com Mèxic i l'ïndia on el comunisme era una força molt potent. Des del punt de vista tècnic l'increment productiu anava aparellat d'un gran increment d'insums i les varietats altament productives (molt necessitades d'aigua i fertilitzants, i febles davant paràsits) van desplaçar les autòctones molt més rústegues. Tot i això la producció de cereals entre 1960 a 1980 s'ha duplicat en escreix en els països en vies de desenvolupament i aquesta disponibilitat major d'aliment és una condició sine qua non per a la lluita mundial contra la fam.
[edita] Bibliografia
- Altieri, M. A. 1995. Agroecology: The science of sustainable agriculture. Westview Press, Boulder, CO. Revised and expanded edition.
- Brown, Lester (1970). Seeds of Change; New York: Praeger Publishers.
- Cleaver, Harry. (1972). 'The Contradictions of the Green Revolution'. (1972) American Economic Review, Vol. 62, Issue 2 (May 1972), 177-86. Available on the authors website.
- Conway, Gordon (1997). The Doubly Green Revolution; Ithaca: Cornell University Press.
- Dreze, Jean and Sen, Amartya (1991). Hunger and Public Action; Oxford: Oxford University Press.
- Oasa, Edmud K The Political Economy of International Agricultural Research in Glass, Bernhard, ed. (1987) The Green Revolution Revisited, pp. 13 – 55.
- Ross, Eric B (1998). The Malthus Factor: Poverty, Politics and Population in Capitalist Development; Zed Books.
- Spitz, Pierre. The Green Revolution Re-Examined in India in Glass, Bernhard, ed. (1987) The Green Revolution Revisited, pp. 57 – 75.
- Wright, Angus. Innocence Abroad: American Agricultural Research in Mexico in Jackson, Wes, ed. (1985) Meeting the Expectations of the Land pp 124 – 138.
- Wright, Angus (2004). The Death of Ramon Gonzalez; Austin: University of Texas Press.
