[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

República de Natal - Viquipèdia

República de Natal

De Viquipèdia

Natalia Republiek
Bandera la República de Natàlia
Localització de Natàlia a l'actual Sudàfrica
Capital Pietermaritzburg
Creació 12 d'octubre de 1839 Independència
Dissolució 12 de maig de 1843 annexió britànica
Llengua oficial Neerlandès

La República de Natal o Natàlia fou un estat bòer de curta durada a l'actual territori de KwaZulu-Natal, establit el 1839 pels voortrekkers de parla afrikaans. Habitada originàriament pels zulu, va rebre aquest nom dels mariners portuguesos que hi arribaren en el segle XVI.

[edita] Història

El 3 de febrer del 1838 Piet Retief marxà a Natal i s'entrevistà amb el cap dels zulu, Dingaan. Durant l'entrevista els zulú mataren 41 homes, entre ells el mateix Retief, 56 dones, 185 nens bòers, endemés de 250 coloured. Pel desembre del mateix any Andries Pretorius (1799-1853) aplegà els supervivents vora el riu Ncome (Covenant Jurament) i amb 530 bòers s'enfrontà als 12.000 zulus de Dingaan. Són vençuts gràcies al suport que reberen del seu germà Mpande, que aspirava al tron, i Dingaan morí en la batalla. Es constituirà un consell polític que serà dirigit per Gerd Maritz i Karel Pieter Landman (1796-1875) fins el 12 d'octubre del 1838.

El 1839 els Jerusalemgangers, afrikaners seguidors del fonamentalista religiós Johann Adam Enslin, fundaren Nylstrom (de Nylzyn oog “ull del Nil”), el punt més septentrional assolit pels boers. Pretorius fundà la república Independent de Natàlia, de la qual en serà nomenat president i comandant general, i s’instal·là vora Durban. Per altra banda, Potgieter i Gerd Maritz fundaren una nova ciutat, Pietermaritzburg. El 1839 també es constituirà un raad boer, assemblea legislativa de la nova república.

El 1840 Potgieter fundà l'Associació Bàtavo-Africana de Natal per a fomentar la població de la colònia, però el 1843 els britànics s’annexaren el territori a la corona. Oferiren 3.000 hectàrees a tots els boers que s’hi quedessin, però aquests agafaren les pertinences i tornaren a Potchefstroom amb Potgieter i Pretorius, on seran rebuts com a herois.

 
Repúbliques Bòers

Graaff-Reinet   Swellendam   Winburg   Potchefstroom (Mooirivier)   República del Natal   República de Winburg-Potchefstroom   Estat Lliure d'Orange   República de Transvaal   República Lydenburg   República d'Utrecht   Stellaland   Goshen   Estats Units de Stellaland   Niewe Republiek (Vrijheid)   Klein Vrystaat   Upingtonia   Kliprivier