Andries Pretorius

De Viquip??dia

Andries Pretorius

Andries Wilhelmus Jacobus Pretorius (27 de novembre de 1798 - 23 de juliol de 1853) fou un l??der dels b??ers que contribu?? decisivament a la creaci?? de la Rep??blica de Transvaal, aix?? com de l'ef??mera Rep??blica del Natal a l'actual Sud-??frica.

Origin??riament era on granger b??er de Graaff-Reinet a la Col??nia del Cap, i descendent d'un dels pobladors neerlandesos m??s antics a Sud-??frica, va deixar la seva casa i es va unir al Gran Trek. De viatge cap al posterior Estat Lliure d'Orange, va creuar els Drakensberg a Natal, arribant-hi el novembre de 1838, quan els emigrants eren mancats d'un l??der reconegut. Pretorius va ser escollit immediatament comandant general i r??pidament va reclutar una for??a per a venjar les morts de Piet Retief i el seu grup, que havien estat assassinats pel rei zulu Dingane ade manera tra??dora . El 16 de desembre de 1838, la for??a de Pretorius (aproximadament 500 homes) va ser atacada per m??s de 10.000 zulus, que van ser rebutjats amb una p??rdua de 3.000 homes en el que es va con??ixer com la Batalla de Blood River. El dia ser?? recordat com a Dia de Dingane pels afrikaners fins a 1910, quan va fou reanomenada com a Dia de la Promesa i reconeguda com a festa nacional pel primer govern sud-afric??. Despr??s de la caiguda de l'apartheid en 1994, es conserv?? com a diada nacional com un acte de conciliaci?? amb els afrikaners, per?? vfou reanomenat com a Dia de la Reconciliaci??. El gener de 1840, Pretorius, juntament amb un grup de 400 burghers, va ajudar Mpande en la seva rebel??li?? contra el seu germanastre Dingane. Va ser tamb?? un l??der dels b??ers de Natal en la seva oposici?? als brit??nics.

En 1842, va assetjar la petita guarnici??n brit??nica a Durban, per?? es va retirar a Pietermaritzburg quan arribaren els refor??os del coronel Josias Cloete. Despr??s, va exercir la seva influ??ncia amb els b??ers a favor de l'arribada d'una soluci?? pac??fica amb els brit??nics. Va romandre a Natal com s??bdit brit??nic, i en 1847 fou escollit pels grangers b??ers d'all?? per a presentar els seus greuges davant el governador de la Col??nia del Cap per l'aflu??ncia d'immigraci?? cont??nua de nadius als quals els eren adjudicats empla??aments en perjudici dels reclams b??er de terres. Pretorius va anar a Grahamstown a fi de buscar a una audi??ncia amb el governador, Sir Henry Pottinger, no obstant aix?? va rebutjar veure Pretorius o rebre qualsevol comunicaci?? d'ell.

Pretorius va tornar A Natal determinat a abandonar la seva granja i emprendre una vegada m??s el viatge m??s enll?? dels dominis brit??nics. Amb considerables seguidors, es disposava a creuar els Drakensberg quan Sir Harry Smith, el nou governador del Cap, va arribar el campament dels emigrants al riu Tugela el gener de 1848. Smith va prometre protecci?? als grangers dels nadius i va persuadir-ne molts del grup a romandre, per?? Pretorius es va marxar, i, amb la proclamaci?? de la sobirania brit??nica fins al riu Vaal, va fixar la seva resid??ncia a Magaliesberg, al nord d'aquell riu. Fou escollit comandant general, i a petici?? dels b??ers de Winburg, va creuar el Vaal el juliol i va ocupar Bloemfontein el 20 de juliol. A l'agost, va ser derrotat a Boomplaats per Smith i es va retirar al nord del Vaal, on fou escollit comandant general de Potchefstroom i Rustenburg; el seu principal rival era el comandant general A. H. Potgieter. En 1851, fou reclamat pels b??ers descontents del Riu d'Orange i pel cap sotho Moshoeshoe I, i va anunciar la seva intenci?? de creuar el Vaal per a 'restaurar l'ordre'. El seu objecte, no obstant aix??, era obtenir un reconeixement de la independ??ncia dels b??ers del Transvaal dels brit??nics. El gabinet brit??nic, que havia decidit una pol??tica d'aband??, es va interessar en l'oferta de Pretorius, i la recompensa de 2000 lliures per la seva captura, que s'havia ofert despr??s de la batalla de Boomplaats fou retirada. Pretorius es va trobar amb els comissaris brit??nics en una granja prop del riu Sand, i el 17 de gener de 1852 van concloure la convenci?? per la qual va ser reconeguda per Gran Bretanya la independ??ncia dels b??ers del Transvaal

Pretorius va creuar novament el riu Vaal i el 16 de mar?? es va reconciliar amb Potgieter a Rustenburg. Els seguidors d'ambd??s dirigents van aprovar la convenci??, encara que el partit de Potgieter no hagu??s estat representat. En el mateix any, Pretorius visit?? Durban per a facilitar l'obertura del comer?? entre Natal i la nova rep??blica. En 1852, tamb?? va intentar tancar el cam?? a l'interior per Bechuanalandia i va enviar a un comando a la frontera occidental contra Sechele. Durant aquesta expedici?? la casa de David Livingstone a Kolobeng va ser saquejada. Pretorius va morir en la seva casa de Magaliesberg el juliol de 1853. ??s descrit per Theal com "el l??der m??s competent i el representant m??s perfecte dels Grangers Emigantes." En 1855, es formaren n nou districte i una nova ciutat amb els districtes de Potchefstroom i Rustenburg pel seu fill, Marthinus Wessel Pretorius, i la van cridar Pret??ria en honor al difunt Comandant General. Marthinus Wessel Pretorius va ser tamb?? el primer president de la Rep??blica de Transvaal.