Rep??blica Cispadana
De Viquip??dia
|
|||||||||||||||||||||||||||||
La Rep??blica Cispadana (en itali??: Repubblica Transpadana) fou un estat sat??l??lit de la Primera Rep??blica Francesa que va existir al nord de la pen??nsula It??lica entre 1796 i 1979. Aquell any va fusionar-se amb la Rep??blica Transpadana i don?? or??gen a la Rep??blica Cisalpina.
[edita] Or??gens
Durant la Guerra de la Primera Coalici??, al mar?? de 1796, Napole?? Bonaparte va ser nomenat comandant en cap de l'ex??rcit franc??s al front itali??, on els francesos duien des de 1792 lluitant contra tropes austr??aques i piemonteses de la Primera Coalici??. En una reeixida s??rie de campanyes llampec, Napol??o va envair i va derrotar el Piemont a l'abril i posteriorment va v??ncer a les tropes austr??aques conquistant al llarg de 1796 el Ducat de Mil?? i el Ducat de M??ntua, en aquells moments sota sobirania austr??aca. Posteriorment va envair els Estats de l'Esgl??sia i va conquistar la regi?? d'Em??lia-Romanya. A mesura que les tropes franceses avan??aven per s??l itali??, declaraven dissolt l'ordre feudal preexistent i donaven suport als republicans locals.
El Ducat de M??dena, confrontant amb els Estats de l'Esgl??sia, es va veure al seu torn immers en la marea revolucion??ria que van portar els francesos, de tal forma que els republicans locals van enderrocar al govern ducal a l'agost de 1796. Aix?? M??dena i Reggio, aix?? com les ciutats de Bolonya i Ferrara, van proclamar-se ciutats-estats republicanes.
El 16 d'octubre de 1796 es va celebrar un congr??s a la icutat de M??dena, format per representants de les prov??ncies de M??dena, Bolonya, Ferrara i Reggio. El congr??s va ser organitzat extraoficialment per Napole?? Bonaparte, l'ex??rcit franc??s del qual havia escombrat el nord d'It??lia a l'inici de l'any, i va proclamar que les quatre prov??ncies passaven a formar la Rep??blica Cispadana, i va convidar a altres poblacions a unir-se a elles, situant la capital a la ciutat de Bolonya.
Al febrer de 1797 es va produir la derrota definitiva dels austr??acs a la regi?? al caure la pla??a forta de M??ntua. Aquesta conquesta francesa va permetre garantir unes comunicacions segures entre les ciutats cispadanes i la ve??na Rep??blica Transpadana que s'havia fundat uns mesos abans al nord del riu Po. Les ciutats de Bolonya i Ferrara van declarar el seu desig d'unir-se a la ve??na Rep??blica Transpadana, i el 29 de juny de 1797 aquesta fou refundada com a Rep??blica Cisalpina, incloent el juliol del mateix any la resta de la Rep??blica Cispadana.
[edita] Origen del nom
El nom de la Rep??blica fa esment al riu Po (en llat??: Padus). La Rep??blica Cispadana seria per tant, la rep??blica que est?? situada a aquest costat del riu. Curiosament, el Po era el riu que marcava la frontera sud de la rep??blica, pel que la denominaci?? de "Cispad??nia" es prenia des d'un punt de vista franc??s i no itali?? peninsular, denominant-se des d'un punt de vista itali?? la Rep??blica Transpadana, el territori situat a l'altre costat del Po.
La utilitzaci?? del terme cispad?? recorda en certa manera a la prov??ncia romana de la G??l??lia Cispadana i tamb?? incideix en una certa forma en una volta a un poder pol??tic unitari itali??, que havia desaparegut de la hist??ria italiana durant segles.
[edita] Origen de la bandera
El 7 de gener de 1797 en una sessi?? del govern de la Rep??blica realitzada a Reggio va decidir adoptar la bandera tricolor horitzontal, col??locant al centre un carcaix simbolitzant un trofeu de guerra amb quatre flextxes, s??mbol de les quatre prov??ncies adherides, dintre d'una corona de llorer.
