Reis korikain de Lori
De Viquip??dia
Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la fam??lia dels bagr??tides, que van regnar al Tashir amb seu principal a Lori, amb t??tol reial del 982 fins vers el 1280.
El rei Ashot III Olormadz va repartir els feus entre els seus fills: Sembat II Tiezerakal, rei principal a Ani, que no va deixar fills, fou succe??t pel seu germ?? Gagik I d'Ani. El tercer germ?? Gurgen havia rebut vers el 972 el feu del Tashir (incloent el Tzoroget, el pa??s dels Sevordiq, els districtes de Kaien, Kaidzon, Korkhoruniq i Bazkert, territoris anomenats pels georgians Somkh??tia):
Vers el 982 Gurgen va prendre el t??tol reial (Thagavor = rei) sense que Sembat II pogu??s evitar-ho. Aquesta dinastia (reis korikain de Lori i tamb?? anomenats reis dels Aluanq o Aghuans i reis de Tzoroget) va durar del 982 fins passada la meitat del segle XIII.
Gurgen va morir vers el 989 i el va succeir el seu fill David Anholin (989-1048). A David el va succeir el seu fill Gurgen II conegut Tamb?? com Kvirike I (1048-1089) i a aquest el seu fill David II (1089-1145). El pa??s, vassall dels selj??cides des el 1065, fou ocupat pels selj??cides el 1118. David II es va establir a Berd, a la regi?? de Tavush i va portar el t??tol musulm?? de Malik (rei) fins a la seva mort el 1145. All?? van fundar el monestir de Nou Varak, centre espiritual del regne.
Els Zakaria, una fam??lia georgiana emparentada als Ardzruni de Matznaberd i Haghbat ocupaven importants llocs a la cort de Ge??rgia i Sargis Zakaria (el gran) i el seus fills Zakaries i Ivan foren comandants en cap de Ge??rgia i gran visirs. Van expulsar els selj??cides de molts llocs i entre ells del antic regne dels Kurikian: Kayan (Dzorapor), Kaytson, Tavush, la fortalesa de Gaga, Matsnaberd (Matznaberd) i Mahkanaberd i de fet es van crear un principat independent fins que el 1236 els mongols van conquerir el principat i els territoris del entorn que fou incl??s en el vilayat de Gurjistan a la prov??ncia de Atrpatakan. El cens del 1254 va suposar un increment dels impostos que va liquidar la noblesa arm??nia i la poblaci?? arm??nia de la regi?? va disminuir, i fins i tot algunes ciutats es van despoblar. Els pr??nceps Kurikian van perdre tota import??ncia per esdevenir caps locals d???una regi?? empobrida i els seus noms desapareixen.
Una fam??lia vassalla que havia conservat des vers despr??s del 1200 el control de la regi?? de Kiranots al districte de Manatzbert, els Kherumian, van comen??ar a recuperar-se vers el 1500 i van eixamplar els seus dominis per?? al segle XVIII noves invasions (des el Dagestan el khan Ibrahim de Shushi) i guerres van tornar a arru??nar la regi??. Finalment a finals del segle una campanya militar d???Agha Muhammad de P??rsia va empobrir del tor a la poblaci?? arm??nia. Els Maliks que restaven, a la regi?? del Artsakh (Karabagh) van demanar ajut a R??ssia. El 9 de mar?? de 1798 els maliks Junshud i Fridon va formalitzar la petici?? d???ajut al tsar Pau I, o b?? el perm??s per instal??lar-se a territori rus. El 29 de juny de 1799 el tsar va donar el perm??s per establir-se al Gugarq, despoblat en el sehle anterior, i ara sota control de R??ssia; en els mesos seg??ents els armenis de Tashir i Artsakh si van establir en gran nombre.
[edita] llista de reis i maliks
- Gurgen I 982-989
- David Anholin (David I) 989-1048 (fil)
- Gurgen II (Kvirike I) 1048-1089 (fill)
- David II 1089-1145 (fill)
- Gurgen III 1145-1185 (fill)
- Abas 1185-1192 (germ??)
- Axsatan I 1192-1215 (fill)
- Gurgen IV, son (1215 - 1258) (fill)
- Pahlavan 1258-1260 (nebot)
- Tagiatin vers 1260
- Axsatan II vers 1260-1280
- als mongols Il-khan
