Reial Estament Militar del Principat de Girona

De Viquipèdia

El Reial Estament Militar del Principat de Girona, Confraria de Sant Jordi és una de les corporacions nobiliàries de Catalunya amb seu a Girona. Va Ser fundada l'any 1928 i l'encapçala un "Veguer-President" que actualment és Luís del Pozo i Pujol de Senillosa, que va substituir el genealogista empordanès Ferran Viader i Gustà.

[edita] Orígens

Aquesta corporació nobiliària es considera hereva i representant del Braç Militar del Principat de Girona i de l'antiga Reial Confraria de Sant Jordi i Santa Isabel, després només de Sant Jordi, que va ser fundada el 28 d'agost de 1386 pel duc de Girona, més tard Joan I d'Aragó. Com és sabut, el Principat de Girona és el títol que correspon als primogènits de la Corona d'Aragó. Va ser creat el 1414 per Ferran I d'Aragó per al seu fill, el futur Alfons el Magnànim, elevant la condició de l´antic ducat. En l´actualitat és una de les dignitats dinàstiques atribuïdes per la Constitució espanyola de 1978 a l'hereu de la Corona espanyola, però que el seu actual titular Felip de Borbó gairebé no utilitza ja que quasi en exclusiva fa servir el títol de Príncep d'Astúries.

La seva estructura actual ja està documentada abans de la Guerra Civil espanyola. El seu Cap Suprem és el Rei i el seu Germà Major l'hereu de la Corona espanyola, com a Príncep de Girona. Exerceix el títol de Reial per concessió d'Alfons XIII. Els vigents Estatuts van ser aprovats pel Capítol General el 22 d'abril de 2003.

[edita] Organització

El Capítol de l'Estament, es reuneix un cop a l'any, pels voltants de la festivitat de Sant Jordi, a la Catedral de Girona. Actualment, la corporació reuneix entre 400 i 450 membres establerts a Girona, però també a d'altres parts del món com França o Gran Bretanya^[1].

L'entitat és vinculada a l'església i el Bisbat de Girona, que nomena un conciliari. Fins al 2008 aquest càrrec l'ocupà el canonge Gabriel Roura.

Des de l'any 2007, la confraria compta amb un nou local, a l'església dels Dolors de Girona.

[edita] Admissió

Segons els estatuts de la corporació, per ingressar-hi cal provar la noblesa d'un dels dos cognoms i "la cristianitat, legitimitat i neteja de sang fins als vuit besavis".